Foto: MD. Hasibul Haque Sakib
Escolta’t més. Cuida’t. Mira’t de dalt a baix i per tots els cantons, aviam si et fa falta res o se t’insinua cap mal. Tingues més temps per contemplar les teves dèries. Remena els teus fantasmes fins que aconsegueixin fer-te por.
Som el centre de l’univers (i ep, no del nostre, sinó del de tothom). Caminem acomplexats buscant l’aprovació d’algú. Contra els mals de l’ego tenim un mirall fet a mida, i un discurs que prefereix les paraules als fets. Ens recreem en el fum, en les promeses que no impliquen compromís i en els compromisos que no requereixen acció. Qui vol passar comptes amb la vida real, tenint a mà el Twitter o el Facebook?
Però la realitat, la que toquem, sentim i patim, ens esclata als nassos. I ens demana actitud: o t’amagues o t’arromangues. O parles dels altres, o deixes els altres i fas. Perquè el perill d’escoltar-nos tant a nosaltres mateixos és que acabem caminant sords pel món.
