Foto: College of Ag & Environmental Sciences
Quan ets petit la teva imaginació vola i vola, però també hi ha mil i una coses que no saps. Què estudiaré? Quines carreres hi ha? Què és un doctor si no és un metge?
El projecte Camins infinits neix de la necessitat de la Universitat de Barcelona de divulgar la recerca i el coneixement. Aquelles persones que estiguin matriculades a la Universitat i estiguin fent el doctorat poden apuntar-se al projecte i anar a fer xerrades a escoles per estimular l’interès dels infants i, de retruc, millorar la seva habilitat comunicativa.
“Ets aire oxigenador, pels petits”, diu Margarita Becerra, tècnica de la Unitat de Cultura Científica i Innovació de l’Àrea de Comunicació de la UB. Les persones que fan les xerrades es troben amb canalla d’entre sis o set anys fins a divuit. “Hem de saber adaptar el nostre contingut per a tots els públics i això també ens prepara com a divulgadors”, diu Marc López, doctorand en biomedicina que ja ha fet dotze xerrades: “Perquè divulgar és una de les coses que sovint oblidem”.
L’objectiu no és que aprenguin grans coses en una hora escassa, sinó que se’ls desperti l’interès. Que vulguin saber-ne més, que s’omplin de preguntes i les facin als mestres, o que ho busquin en arribar a casa. “No espero que tots vulguin ser científics, espero que, de la mateixa manera que molta gent sap coses sobre la Fórmula 1, també en poguéssim parlar més sovint, de ciència. Però amb criteri, això sí”, diu López. Ell els parla de què vol dir investigar, què és el mètode científic i de la seva tesi: l’estudi de malalties neurodegeneratives a través de l’optofarmacologia.
Aquestes xerrades també van bé per desmitificar: no totes les persones que es dediquen a la ciència van despentinades i porten ulleres. La ciència és per a tothom: “Sí, també pots tenir pírcings i estar fent recerca”, diu Becerra. Que gent jove sigui la que dona a conèixer la Universitat i el coneixement és molt enriquidor, perquè trenca mites del típic home gran i amb cabells blancs: hi ha moltíssimes dones fent ciència.
De moment són quinze les persones que, amb el seu temps lliure i de manera gratuïta, col·laboren amb el projecte. Les escoles o centres educatius poden triar la xerrada que prefereixin i que més escaigui al temari del curs i així donar més eines als alumnes. “I, de debò, jo també n’aprenc moltíssim, d’ells –assegura Marc López–. Em fan preguntes que em deixen pensant una bona estona”.
