“Cantar aquesta cançó a l’homenatge a Ramon Muntaner va ser molt especial per a mi, ja que m’encanta i, a més, la duc sovint al meu repertori. Aquesta lletra de Joan Ollé és preciosa. Que els joves recuperem tot aquest material és la millor manera d’evitar que amb el temps s’acabi perdent. Per altra banda, aquesta nit ha estat doblement especial, per haver cantat amb en Serrat, persona a qui a nivell musical admiro profundament. La plaça del Diamant és important per a molta gent, ja que parla d’una Barcelona molt nostra, molt autèntica, de quan els barris encara eren com petits pobles.”
Ens ho explica la cantautora Gemma Humet, que, al costat de Joan Manuel Serrat, va cantar aquesta joia al concert amb què el festival Barnasants va homenatjar Ramon Muntaner.
Tens els ulls plens de paraules,
la vida estesa al davant,
aparador de joguines
cançons fàcils de cantar.
Cançó d’un temps de tramvies
i carrers mal empedrats;
dies de sol i de pluja,
barri amunt i barri avall.
Nits de lluna plena,
somnis d’envelat.
Bella com una princesa
d’algun vell conte d’infants,
et veig ballar un vals de puntes
a la plaça del Diamant.
I tu, al terrat, estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.
Sentir que passen els dies
com si fos un joc d’atzar:
una rosa per Sant Jordi
i flors negres per Tots Sants.
Xerrameca de botigues,
coloraines de mercat;
olor de sofre i de lluna
cada nit de Sant Joan.
Nits de lluna plena,
somnis d’envelat.
L’ocell de la jovenesa
pren el vol mirall enllà:
valsos que van i que venen
a la plaça del Diamant.
I tu, al terrat, estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.
Llargues tardes de diumenge
polsim de lluna als terrats,
quietud d’hivern al vespre
quan es fa fosc aviat.
Sentor de rosa perduda,
claror de vidre entelat,
joguina feta malbé,
cendra d’ocell estimat.
Nits de lluna plena,
somnis d’envelat.
I quan la cançó s’acabi
una altra en començarà,
car tot gira com els valsos
de la plaça del Diamant.
