14 pensaments

Casaldàliga i l'esperança que fa feina

14 reflexions del bisbe i poeta, que diu que «la solitud no s'ha de vèncer, s'ha de viure»

| 15/02/2018 a les 18:06h
Especial: 14 pensaments
Arxivat a: Biblioteca, reflexions, 14 pensaments, Pere Casaldàliga
Pere Casaldàliga va néixer el 16 de febrer de 1928 a Balsareny. El bisbe i poeta, vinculat a la teologia de l'alliberament, ha viscut com a missioner a Brasil. De conviccions fermes, ha arribat a estar amenaçat de mort per la seva tasca en defensa dels drets dels indis xavante, per plantar cara al poder. En llegim 14 reflexions i n'escoltem una entrevista emesa al programa Paral·lels (TV3). 
 

Foto: Arxiu


1. La solitud no s'ha de vèncer, s'ha de viure.

2. El problema és tenir por de la por. Que la por et faci renegar d'un principi o deixar d'assumir una responsabilitat.

3. Aquell que no és totalment honest amb el seu dia a dia, no pot canviar el món.

4. En aquest món no hi ha ningú inútil.  

5. Allò que em fa és el que dono, no el que tinc. Com més dono, més tinc, perquè soc més.

6. Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit.

7. La primera qualitat que ha de tenir una bona persona ha de ser la coherència. Que en el fons, segons paraules de l'Evangeli, seria practicar la veritat. En segon lloc, la comprensió.

8. Si hem superat esclavituds antigues, no inventem esclavituds modernes. Humanitzem la humanitat.

9. Lamento que el primer món sigui tan sensible davant dels atemptats (com el de Nova York) i no sigui sensible de veritat per Àfrica i pel gran atemptat diari, que és la fam al món i l'exportació d'armes.

10. La solució sempre és l'esperança. Una esperança, però, que es posi a fer feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb els altres el treball de la justícia i de l'alliberament.

11. El pobre dolent té un avantatge: el de ser pobre. El ric dolent, dos inconvenients.

12. Desgraciadament la religió ha provocat les més satàniques guerres al llarg de la història. Pensava que hauríem arribat a un temps tan sensibilitzat que ja no utilitzaríem el nom de Déu per fer la guerra.

13. L'Església és part de la meva vida i si la punxo una miqueta és perquè avanci una mica més ràpid. Si no fem la revolució els de dintre, qui la farà?

14. És molt més important tenir l'última sensibilitat que l'última paraula.

COMENTARIS

Devoció !
Vicky, 16/02/2018 a les 08:33
+13
-1
No sóc creient però persones com aquest senyor em fa creure que encara queda bondat al món i quelcom en el que creure.
La meva admiració cap a ell i tots els voluntaris siguin religiosos o no que es juguen la vida per ajudar als altres.
Gràcies per fer que un món millor sigui possible.
Admiració
Josep García Prats, 18/02/2018 a les 02:32
+1
-0
Creients i practicans com ell són els que refermen la meva pobra fe.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència