Tast editorial

Qui alimenta el món?

Estem perdent nutrients, gustos i qualitat en els aliments que mengem

| 13/02/2018 a les 15:57h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Finestres, medi ambient, tast editorial
Vandana Shiva (Índia, 1952) és doctora en física i activista mediambiental que lluita per la justícia econòmica, alimentària i de gènere. Ha escrit llibres com Ecofeminismo o Manifiesto para una democracia de la Tierra. El 2018 ha publicat ¿Quién alimenta realmente el mundo? (Capitán Swing), en què aborda la crisi alimentària a través de l'agricultura industrial i la modificació genètica. 
 

Foto: Gary Oppenheim


1. Ens trobem davant d'una crisi profunda, que va en augment. Els seus orígens estan en la nostra forma de produir, processar i distribuir els aliments. El benestar del planeta, la salut dels seus habitants i l'estabilitat de les societats pateixen l'amenaça severa d'una agricultura globalitzada i industrial que es regeix per l'avarícia i la rendibilitat.

2. El menjar ha deixat de ser una font de nutrients i s'ha convertit en un producte, en alguna cosa amb la qual s'especula i de la qual s'obté un benefici econòmic. Això dona lloc a un augment dels preus i suscita la inestabilitat social a tot arreu.

3. Però hi ha un altre paradigma nou, emergent, que manté la continuïtat amb aquelles formes de feina que respecten els temps i s'adeqüen a la naturalesa. Es regeix per la Llei de Devolució. Sota aquesta llei tots els éssers vius agafen i donen en igualtat de condicions. Aquest paradigma ecològic de l'agricultura es basa en la vida i les seves interconnexions. Se centra en la Terra i en els seus petits agricultors, sobretot en dones.

4. Mentre es justifica la destrucció ecològica del capital natural perquè «s'ha d'alimentar a la gent», el problema de la fam només ha augmentat. Mil milions de persones passen gana contínuament, i unes altres dues mil pateixen malalties relacionades amb l'alimentació, com l'obesitat. Aquestes situacions són dues cares de la mateixa moneda: una crisi nutricional.

5. Una vegada més hem de preguntar-nos què volem dir amb «aliment» i què volem dir amb «món». Si l'aliment constitueix el teixit de la vida, la moneda de canvi de la vida –el nostre nutrient, les nostres cèl·lules, la nostra sang, el nostre cervell, la nostra cultura i la nostra identitat– i el món és Gaia –el nostre planeta, ric i viu, la nostra Mare Terra, que vibra amb una enorme varietat d'éssers i d'ecosistemes, amb molts pobles i cultures–, llavors el que alimenta el món és la contribució a la biodiversitat, la compassió, els coneixements i el saber fer dels petits agricultors.

6. Les llavors són el primer esgraó de la cadena alimentària. Sense llavors no hi ha aliments. Si no hi ha una diversitat de llavors, no hi ha diversitat d'aliments i nutrients, i és fonamental per la salut. Sense diversitat de llavors, no es genera resiliència davant dels canvis en moments d'alteracions i inestabilitat. Les llavors són el que ens alimenta.

7. Aprofitar les llavors, la biodiversitat, el sòl i l'aigua com ens diuen les lleis de la naturalesa i l'ecologia és la base de la producció d'aliments. Aquest coneixement i la seva posada en pràctica ha estat tradicionalment en mans de les dones, que són majoria en els productors d'aliments del món. Les dones són qui ens alimenten.

8. La Llei de Devolució, però, es basa en els cicles que existeixen en un teixit de relacions que permet tornar alguna cosa a la Terra, a la societat i als agricultors. Mentre se segueix recorrent a les cadenes d'alimentació per justificar l'explotació i la violència, la retícula de l'alimentació posa les bases de la sostenibilitat i la justícia. Les cadenes de l'alimentació estan sota el control avariciós de les corporacions, mentre que la retícula de l'alimentació es recolza en les petites explotacions agrícoles i els petits agricultors. 

9. La globalització beneficia els rics (inclosos els països rics) i explota els pobres. Això es fa en nom del comerç lliure, es legalitza mitjançant la liberalització del comerç o del desmantellament de les restriccions governamentals sobre què i quan pot importar un país, i està estrictament relacionat amb la consolidació de la privatització.

10. Abans de reduir el coneixement local a alguna cosa invisible, declarant-lo inexistent o il·legítim, el sistema dominant fa desaparèixer les alternatives esborrant i destruint la realitat que aquestes intenten representar. La linealitat fragmentada del coneixement dominant impedeix la integració dels diferents sistemes. El coneixement local es va colant per les esquerdes de la fragmentació i queda eclipsat amb el món a què fa referència.

11. Els boscos, els rius, els oceans, l'atmosfera... Tots han estat colonitzats, explotats i contaminats. El capital ara ha de buscar noves colònies per envair i explotar, per continuar acumulant. Aquestes colònies són, des del meu punt de vista, els espais interiors dels cossos de les dones, les plantes i els animals.

12. Mentre que l'antic patriarcat utilitzava el símbol de la llavor activa i la terra passiva, el patriarcat capitalista, a través de les noves tecnologies, reconstitueix la llavor i la transforma en passiva, atribuint l'activitat i la creativitat a la ment de l'enginyer.

13. El canvi de paradigma que nosaltres proposem és un canvi dels monocultius a la biodiversitat, de l'agricultura que utilitza productes químics a gran escala a una agricultura ecològica, de l'ús dels additius a l'ús d'agents de generació interna, de la producció que necessita capital a la que representa un cost zero o que és de baix cost, de mesurar el rendiment a mesurar la salut i la nutrició, i del menjar com a producte manufacturat al menjar com a aliment i nutrient.

14. Avui en dia la llibertat que tenen la naturalesa i els cultius per poder evolucionar està sota amenaça, violenta i directa. La visió mundial del bio nullis deslliga la violència i la injustícia i les estén per la Terra, entre els agricultors, entre tots els ciutadans. Estem perdent biodiversitat i biodiversitat cultural, i estem perdent nutrients, gustos i qualitat en els aliments que mengem. I, sobretot, estem perdent la nostra llibertat fonamental per decidir quines llavors sembrem, com cultivem el que menjarem i què menjarem, reconstitueix la llavor i la transforma en passiva, atribuint l'activitat i la creativitat a la ment de l'enginyer.



 ¿Quién alimenta realmente al mundo?


 © Vandana Shiva.
 © Capitán Swing, 2018. 
 © de la traducció al castellà: Amelia Pérez del Villar.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Pau Vallvé repassa la història per fer una crida a les mobilitzacions socials
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys