“Era molt simpàtic i divertit i et feia sentir molt bé, però també era una persona molt sola i trista. En el seu fons hi havia una tristesa molt gran, com si sabés que havia de morir. Tenia una fascinació per la gent que havia mort jove, com James Deen o Marilyn Monroe.”
Ho confessava qui havia estat la seva parella, Laura Jou. Carles Sabater va néixer el 21 de setembre de 1962. Va morir el 13 de febrer del 1999 a Vilafranca del Penedès. El qui cantava a la lluna “sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu”, que afirmava “no he nascut per militar”, o que demanava “si un dia he de tornar no espereu res de mi”, també era l’actor que vivia i sentia el que interpretava. Revivim el carisma i sensibilitat de Carles Sabater tornant a un concert de Sau.
Veig caure la tarda,
els teus records callen,
les ombres de casa:
perfils de dolor, m’ataquen el cos.
Respiro en l’aire,
l’hivern que s’acaba,
la nit delicada,
deixa en el meu cor
deliris d’amor.
Aniré com quan anàvem junts,
darrere les teves passes,
d’esquena al futur.
Envia’m un àngel que sigui com tu.
Envia’m un àngel que s’assembli a tu.
Envia’m un àngel que em recordi a tu.
Caminaré d’esquena al futur.
Amiga nostàlgia
no puc oblidar-te,
cabells a la cara,
deliris d’amor, flagel·len el cor.
Aniré com quan anàvem junts,
darrere les teves passes,
d’esquena al futur.
Foto: Juan Miguel Morales
