La vida té vida pròpia

Presents i nues

M'ho vas dir fa temps, que el que més t'agradava de mi era el meu riure

| 15/02/2018 a les 13:28h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, la vida té vida pròpia

Foto: Vladimir Pustovit


Tot em plou, aquests dies, tret de tu. M'ho vas dir fa temps, que el que més t'agradava de mi era el meu riure, però que si no reia, no deixava d'agradar-te. I jo no et vaig dir que el que m'agrada més de tu és la teva fortalesa, però que si no ets forta, no deixes d'agradar-me. Que no cal que siguis sempre roca, que pots ser flojita, si vols, tenir por i sentir-te a la deriva. Que pots ser, també, amb fang sota els peus i amb arenes movedisses. No hi haurà cap altre febrer com aquest –intempèrie i pluja i vent de decepcions–, però sé que ens guarda el riure i la fortalesa sota el llit, dins d'una capsa. Tot em plou, aquests dies, tret de tu, que m'ets també quan no tens força. Tret de mi, que et soc també quan no puc riure. I és així, no en dubtis mai, com et vull (com ens vull): presents i despullades, sense impostures. 


* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

COMENTARIS

Preciós
Enheduanna, 19/02/2018 a les 18:10
+2
-0
Gràcies per compartir!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht