Dia Mundial de l'Asperger

Com si no parlés de tu

Els diria que necessites estar sol, perquè el teu món només el pots tocar tu

«Imito les persones que no tenen Asperger»

| 18/02/2018 a les 15:52h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Amanda Tipton



Tens el cap sobre la meva cuixa. Passo els dits pels teus cabells negres. I tanques els ulls.

Saps quantes vegades he dit el meu germà té Asperger? I sempre ho he trobat estranyíssim. Perquè és com si tot d'una no parlés de tu, sinó d'un algú a qui només el defineix un diagnòstic.

Els podria explicar coses tan interessants. Que t'ha agafat la dèria de les llavors, que en tens 19 paquets i que la setmana que ve al darrere de casa plantaràs pastanagues, maduixes, blat de moro, síndries i les verdures que venien a ca l'Escarré. Que t'agafen obsessions ben estranyes i tant aprens a parlar en llenguatge de sords, i ho fas enmig del súper, com t'estudies totes les parts d'una cèl·lula, fins i tot en anglès. Que a vegades ballem junts a casa, jo poso els peus sobre els teus, i tu em condueixes, dret com un pal, mentre cantem els dos, sense que ens vegi ningú.

Que hi ha coses que em fan patir, com que et guardes les coses a dins, i a vegades, quan estàs molt nerviós, deixes anar a raig que tal persona et va fer emprenyar fa quatre anys. I, ostres, per què no m'ho vas dir llavors? Que només t'he vist plorar una vegada. Que si algú t'emprenya, no li diràs imbècil, sinó "tothom t'ha atrapat d'estudis i has quedat enrere". Que és, precisament, el que més et dol a tu.

Jaume, els diria que necessites estar sol, perquè el teu món només el pots tocar tu. Que sempre vas botonat fins a dalt, i quan ets en una casa que no és la teva mires de no treure't la jaqueta, perquè a dins t'hi amagues tot tu. Que t'esforces per imitar els altres, Quin temps fa, eh?, però que hi ha coses que se t'escapen. Quan la M. va dir preocupada que s'havia engreixat tant, li vas dir que grassa estava ben maca. Tots vam fer cara de circumstàncies, i tu estaves ben tranquil. Però amb aquesta manera teva de ser, no saps la de bestieses sense sentit que t'estalvies.

Et toco els cabells, negríssims. Tant de bo que quan obris els ulls, el món et sàpiga veure.

COMENTARIS

El germà
Anònim, 19/02/2018 a les 00:20
+4
-0
Quina visió més entrenyable i tendre, d’un germà que és diferent de la resta, però no per això menys estimat.
Mons Invisibles
Maria J Portella, 19/02/2018 a les 09:15
+3
-0
Has explicat amb gran tendresa les coses que jo també sento com a mare d'un nen extraordinari com el teu germà.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Pau Vallvé repassa la història per fer una crida a les mobilitzacions socials
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys