Dia Mundial de l'Asperger

Com si no parlés de tu

Els diria que necessites estar sol, perquè el teu món només el pots tocar tu

«Imito les persones que no tenen Asperger»

| 18/02/2018 a les 15:52h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Amanda Tipton



Tens el cap sobre la meva cuixa. Passo els dits pels teus cabells negres. I tanques els ulls.

Saps quantes vegades he dit el meu germà té Asperger? I sempre ho he trobat estranyíssim. Perquè és com si tot d'una no parlés de tu, sinó d'un algú a qui només el defineix un diagnòstic.

Els podria explicar coses tan interessants. Que t'ha agafat la dèria de les llavors, que en tens 19 paquets i que la setmana que ve al darrere de casa plantaràs pastanagues, maduixes, blat de moro, síndries i les verdures que venien a ca l'Escarré. Que t'agafen obsessions ben estranyes i tant aprens a parlar en llenguatge de sords, i ho fas enmig del súper, com t'estudies totes les parts d'una cèl·lula, fins i tot en anglès. Que a vegades ballem junts a casa, jo poso els peus sobre els teus, i tu em condueixes, dret com un pal, mentre cantem els dos, sense que ens vegi ningú.

Que hi ha coses que em fan patir, com que et guardes les coses a dins, i a vegades, quan estàs molt nerviós, deixes anar a raig que tal persona et va fer emprenyar fa quatre anys. I, ostres, per què no m'ho vas dir llavors? Que només t'he vist plorar una vegada. Que si algú t'emprenya, no li diràs imbècil, sinó "tothom t'ha atrapat d'estudis i has quedat enrere". Que és, precisament, el que més et dol a tu.

Jaume, els diria que necessites estar sol, perquè el teu món només el pots tocar tu. Que sempre vas botonat fins a dalt, i quan ets en una casa que no és la teva mires de no treure't la jaqueta, perquè a dins t'hi amagues tot tu. Que t'esforces per imitar els altres, Quin temps fa, eh?, però que hi ha coses que se t'escapen. Quan la M. va dir preocupada que s'havia engreixat tant, li vas dir que grassa estava ben maca. Tots vam fer cara de circumstàncies, i tu estaves ben tranquil. Però amb aquesta manera teva de ser, no saps la de bestieses sense sentit que t'estalvies.

Et toco els cabells, negríssims. Tant de bo que quan obris els ulls, el món et sàpiga veure.

COMENTARIS

El germà
Anònim, 19/02/2018 a les 00:20
+4
-0
Quina visió més entrenyable i tendre, d’un germà que és diferent de la resta, però no per això menys estimat.
Mons Invisibles
Maria J Portella, 19/02/2018 a les 09:15
+3
-0
Has explicat amb gran tendresa les coses que jo també sento com a mare d'un nen extraordinari com el teu germà.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht