Com si no parlés de tu

Foto: Amanda Tipton

Tens el cap sobre la meva cuixa. Passo els dits pels teus cabells negres. I tanques els ulls.

Saps quantes vegades he dit el meu germà té Asperger? I sempre ho he trobat estranyíssim. Perquè és com si tot d’una no parlés de tu, sinó d’un algú a qui només el defineix un diagnòstic.

Els podria explicar coses tan interessants. Que t’ha agafat la dèria de les llavors, que en tens 19 paquets i que la setmana que ve al darrere de casa plantaràs pastanagues, maduixes, blat de moro, síndries i les verdures que venien a ca l’Escarré. Que t’agafen obsessions ben estranyes i tant aprens a parlar en llenguatge de sords, i ho fas enmig del súper, com t’estudies totes les parts d’una cèl·lula, fins i tot en anglès. Que a vegades ballem junts a casa, jo poso els peus sobre els teus, i tu em condueixes, dret com un pal, mentre cantem els dos, sense que ens vegi ningú.

Que hi ha coses que em fan patir, com que et guardes les coses a dins, i a vegades, quan estàs molt nerviós, deixes anar a raig que tal persona et va fer emprenyar fa quatre anys. I, ostres, per què no m’ho vas dir llavors? Que només t’he vist plorar una vegada. Que si algú t’emprenya, no li diràs imbècil, sinó “tothom t’ha atrapat d’estudis i has quedat enrere”. Que és, precisament, el que més et dol a tu.

Jaume, els diria que necessites estar sol, perquè el teu món només el pots tocar tu. Que sempre vas botonat fins a dalt, i quan ets en una casa que no és la teva mires de no treure’t la jaqueta, perquè a dins t’hi amagues tot tu. Que t’esforces per imitar els altres, Quin temps fa, eh?, però que hi ha coses que se t’escapen. Quan la M. va dir preocupada que s’havia engreixat tant, li vas dir que grassa estava ben maca. Tots vam fer cara de circumstàncies, i tu estaves ben tranquil. Però amb aquesta manera teva de ser, no saps la de bestieses sense sentit que t’estalvies.

Et toco els cabells, negríssims. Tant de bo que quan obris els ulls, el món et sàpiga veure.