Dia Mundial de l'Asperger

Com si no parlés de tu

Els diria que necessites estar sol, perquè el teu món només el pots tocar tu

«Imito les persones que no tenen Asperger»

| 18/02/2018 a les 15:52h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Amanda Tipton



Tens el cap sobre la meva cuixa. Passo els dits pels teus cabells negres. I tanques els ulls.

Saps quantes vegades he dit el meu germà té Asperger? I sempre ho he trobat estranyíssim. Perquè és com si tot d'una no parlés de tu, sinó d'un algú a qui només el defineix un diagnòstic.

Els podria explicar coses tan interessants. Que t'ha agafat la dèria de les llavors, que en tens 19 paquets i que la setmana que ve al darrere de casa plantaràs pastanagues, maduixes, blat de moro, síndries i les verdures que venien a ca l'Escarré. Que t'agafen obsessions ben estranyes i tant aprens a parlar en llenguatge de sords, i ho fas enmig del súper, com t'estudies totes les parts d'una cèl·lula, fins i tot en anglès. Que a vegades ballem junts a casa, jo poso els peus sobre els teus, i tu em condueixes, dret com un pal, mentre cantem els dos, sense que ens vegi ningú.

Que hi ha coses que em fan patir, com que et guardes les coses a dins, i a vegades, quan estàs molt nerviós, deixes anar a raig que tal persona et va fer emprenyar fa quatre anys. I, ostres, per què no m'ho vas dir llavors? Que només t'he vist plorar una vegada. Que si algú t'emprenya, no li diràs imbècil, sinó "tothom t'ha atrapat d'estudis i has quedat enrere". Que és, precisament, el que més et dol a tu.

Jaume, els diria que necessites estar sol, perquè el teu món només el pots tocar tu. Que sempre vas botonat fins a dalt, i quan ets en una casa que no és la teva mires de no treure't la jaqueta, perquè a dins t'hi amagues tot tu. Que t'esforces per imitar els altres, Quin temps fa, eh?, però que hi ha coses que se t'escapen. Quan la M. va dir preocupada que s'havia engreixat tant, li vas dir que grassa estava ben maca. Tots vam fer cara de circumstàncies, i tu estaves ben tranquil. Però amb aquesta manera teva de ser, no saps la de bestieses sense sentit que t'estalvies.

Et toco els cabells, negríssims. Tant de bo que quan obris els ulls, el món et sàpiga veure.

COMENTARIS

El germà
Anònim, 19/02/2018 a les 00:20
+4
-0
Quina visió més entrenyable i tendre, d’un germà que és diferent de la resta, però no per això menys estimat.
Mons Invisibles
Maria J Portella, 19/02/2018 a les 09:15
+3
-0
Has explicat amb gran tendresa les coses que jo també sento com a mare d'un nen extraordinari com el teu germà.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís