Ara sí que sento el pas del temps,
vull anar de pressa i ell va lent.
Ara és quan em nego a mi mateix,
cansat sempre de perdre el temps i d’esperar.
D’esperar que arribi el moment
i sempre pendent de perdre el tren,
desitjar creuar la porta,
i veure que per fi hem triat el mateix camí.
Sé que amb tu podré somiar per sempre més,
fer-ho tot realitat.
No hi ha un racó del meu planeta
on pugui estar i deixar de pensar en tu.
I ara que no et tinc al meu costat,
sento que m’han pres un tros de món,
ara és quan em perdo en la foscor,
ara que no hi ets, no.
Ara és quan voldria despertar,
i ara és quan més et trobo a faltar,
quan tinc por, quan més por em fa la por,
quan et posa a prova el teu amor.
És difícil ser el mateix si tu no hi ets.
Ara sí que sento el pas del temps,
jo vull anar de pressa i ell va lent.
Com un pres a la cela tancat,
quan més a prop, més lluny ha anat la llibertat.
Les ones tomben el vaixell,
en el que partir fora imprudent.
Però saps que seguiré esperant el meu moment,
pacient, valent, sempre pendent d’on bufa el vent.
Imagina un món a mida
on el desig fos sempre realitat.
No hi ha un racó del meu planeta,
on pugui estar i deixar de pensar en tu.
I ara que no et tinc el meu costat,
sento que m’han pres un tros de món,
ara és quan em perdo a la foscor,
ara que no hi ets, no.
Ara és quan voldria despertar,
i ara és quan més et trobo a faltar,
quan tinc por, quan més por em fa la por,
quan et posa a prova el teu amor.
És difícil ser el mateix si tu no hi ets.
