Carta

L'última carta de Puig Antich

Sang que es vessarà, però no inútilment

A Margalida

| 01/03/2018 a les 11:23h
Arxivat a: Biblioteca, carta
"Oblidar una injustícia ens condemna a repetir-la", adverteix Imma Puig Antich. El seu germà Salvador va néixer a Barcelona el 30 de maig de 1948. El jove militant del MIL va ser detingut la tarda del 25 de setembre de 1973 acusat d'haver matat a trets el policia Franciso Anguas. Va ser executat el 2 de març del 1974 a garrot vil, sota la brutalitat del règim franquista.

L'autòpsia va ser falsejada. Malgrat totes les irregularitats, el Tribunal Suprem s'ha negat a revisar el cas. El recordem escoltant com Josep Guardiola (al vídeo Temps de memòria, dirigit per Lluís Danés) llegeix la carta que Salvador Puig Antich va escriure al seu germà Quim des de la presó Model poc abans de ser assassinat.


Estimat germà Quim:

La nova és escueta: condemnat a mort. Han portat a terme una venjança irracional. Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments. Fàstic, fàstic és el que sento.

Accepta aquestes línies com a afirmació dels meus sentiments vers vosaltres. Jo he trencat amb tot i accepto les meves responsabilitats. Sang que es vessarà, però no inútilment.

Bé, xiquet, tot el que possiblement podria dir-te va dins d'aquestes línies i en la tristesa del vent.

T'estima,

Salvador Puig Antich.

Salut i anarquia.

COMENTARIS

crimem puig Antich
Anònim, 02/03/2018 a les 22:14
+29
-0
Ahora tendria mi edad
Yo creo que las personas
Con sentimientos sensibles no olvidaremos aquel crimen del franquismo
Salvador mientras alguien se acuerde de ti no estarás muerto
INJUSTICIA
Maria Teresa , 03/03/2018 a les 11:51
+8
-1
I les INJUSTÍCIES CONTINUEN DESPRÉS DE 44 ANYS, HEM DE LLUITAR PERQUÈ AIXO ACABI, "" REPÚBLICA JAAAAA""
Present sempre en el record.
Anna Ruiz, 03/03/2018 a les 14:07
+1
-0
Des de la impotència...amb la pell de gallina recordant el funeral i el recorregut fins la plaça de la Vila a Vilafranca del Penedès...Esperant que es faci justícia encara.
On siguis no oblidem.
Salvador
Pepe Romo, 03/03/2018 a les 17:37
+2
-0
SALVADOR

Hoy quiero acordarme
De vosotros, hombres perdidos
Que hace mil días
Vivís conmigo
En mi rincón,
En mi país.
¿Dónde están ahora vuestros gritos?
¿Qué se hizo de la esperanza?
¿Cuál es hoy vuestra ilusión?

Estoy seguro
De que también la noche
Ha sido la madre negra
De vuestras dudas,
De que también vuestra rabia
Ha roto las rejas pobres
Que os querían amordazar,
Buscando como un perro hambriento
El escaso pan de la libertad.

Ellos os guardan
Con el celo hipócrita
De los mercenarios.
Tiemblan cuando les miráis
Porque no sabrían responder
Las preguntas de vuestros ojos.

¿Os acordáis de Salvador?
Yo no le he visto nunca
Pero le conocía bien:
Manos blancas
Y dientes apretados,
Precoz,
Niño de ilusiones asesinadas,
Un calor como el mío,
Un azul sin sombras.
Sólo tenía un grave pecado:
No se conformó.

El azul, el calor,
Las ilusiones
Se ahogaron sin un suspiro
Un marzo cualquiera.

Él no ha sido el primero,
Ni siquiera el mayor,
Sólo un testigo,
Despertador de corazones
Quizás dormidos,
Algunos ya fríos.

¡Amigos desconocidos!
No les tengáis miedo:
Él está con nosotros
Hasta el final,
Hasta el final de los siglos.
Él es la libertad de los muertos,
La vida de los cautivos.



FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions