“Oblidar una injustícia ens condemna a repetir-la”, adverteix Imma Puig Antich. El seu germà Salvador va néixer a Barcelona el 30 de maig de 1948. El jove militant del MIL va ser detingut la tarda del 25 de setembre de 1973 acusat d’haver matat a trets el policia Franciso Anguas. Va ser executat el 2 de març del 1974 a garrot vil, sota la brutalitat del règim franquista.

L’autòpsia va ser falsejada. Malgrat totes les irregularitats, el Tribunal Suprem s’ha negat a revisar el cas. El recordem escoltant com Josep Guardiola (al vídeo Temps de memòria, dirigit per Lluís Danés) llegeix la carta que Salvador Puig Antich va escriure al seu germà Quim des de la presó Model poc abans de ser assassinat.


Estimat germà Quim:

La nova és escueta: condemnat a mort. Han portat a terme una venjança irracional. Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments. Fàstic, fàstic és el que sento.

Accepta aquestes línies com a afirmació dels meus sentiments vers vosaltres. Jo he trencat amb tot i accepto les meves responsabilitats. Sang que es vessarà, però no inútilment.

Bé, xiquet, tot el que possiblement podria dir-te va dins d’aquestes línies i en la tristesa del vent.

T’estima,

Salvador Puig Antich.

Salut i anarquia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a març 02, 2018 | 22:14
    Anònim març 02, 2018 | 22:14
    Ahora tendria mi edad Yo creo que las personas Con sentimientos sensibles no olvidaremos aquel crimen del franquismo Salvador mientras alguien se acuerde de ti no estarás muerto
  2. Icona del comentari de: Maria Teresa a març 03, 2018 | 11:51
    Maria Teresa març 03, 2018 | 11:51
    I les INJUSTÍCIES CONTINUEN DESPRÉS DE 44 ANYS, HEM DE LLUITAR PERQUÈ AIXO ACABI, "" REPÚBLICA JAAAAA""
  3. Icona del comentari de: Anna Ruiz a març 03, 2018 | 14:07
    Anna Ruiz març 03, 2018 | 14:07
    Des de la impotència...amb la pell de gallina recordant el funeral i el recorregut fins la plaça de la Vila a Vilafranca del Penedès...Esperant que es faci justícia encara. On siguis no oblidem.
  4. Icona del comentari de: Pepe Romo a març 03, 2018 | 17:37
    Pepe Romo març 03, 2018 | 17:37
    SALVADOR Hoy quiero acordarme De vosotros, hombres perdidos Que hace mil días Vivís conmigo En mi rincón, En mi país. ¿Dónde están ahora vuestros gritos? ¿Qué se hizo de la esperanza? ¿Cuál es hoy vuestra ilusión? Estoy seguro De que también la noche Ha sido la madre negra De vuestras dudas, De que también vuestra rabia Ha roto las rejas pobres Que os querían amordazar, Buscando como un perro hambriento El escaso pan de la libertad. Ellos os guardan Con el celo hipócrita De los mercenarios. Tiemblan cuando les miráis Porque no sabrían responder Las preguntas de vuestros ojos. ¿Os acordáis de Salvador? Yo no le he visto nunca Pero le conocía bien: Manos blancas Y dientes apretados, Precoz, Niño de ilusiones asesinadas, Un calor como el mío, Un azul sin sombras. Sólo tenía un grave pecado: No se conformó. El azul, el calor, Las ilusiones Se ahogaron sin un suspiro Un marzo cualquiera. Él no ha sido el primero, Ni siquiera el mayor, Sólo un testigo, Despertador de corazones Quizás dormidos, Algunos ya fríos. ¡Amigos desconocidos! No les tengáis miedo: Él está con nosotros Hasta el final, Hasta el final de los siglos. Él es la libertad de los muertos, La vida de los cautivos.
  5. Icona del comentari de: Anònim a març 02, 2021 | 13:35
    Anònim març 02, 2021 | 13:35
    Ahon está la justicia?
  6. Icona del comentari de: Anònim a març 02, 2022 | 11:02
    Anònim març 02, 2022 | 11:02
    Vaig seguir el cas durant molt de temps i mai vaig saber q tenia un germà. No es va dir mai.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa