Visions

Els nens i la República

Tenim fills que han entès que la política no és innocent i serveix també per canviar la història

La perversió del llenguatge

| 02/03/2018 a les 12:59h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, visions

Foto: Lili Vieira de Carvalho


El cap de setmana abans del referèndum vam ocupar les escoles dels nostres nens. Escoles amb pares, mares, veïns i veïnes, nens i nenes, amb la voluntat de, arribat el moment clau, protegir les urnes. Els nens, que fins llavors pensaven que l’escola era un espai protegit, van haver de repensar els patis i les aules que els pertanyien després de la violència policial de l’1-O. Durant les setmanes següents, els nens van aprendre la diferència entre els cossos policials d’una manera molt simple, però que els va quedar. Això, que hem digerit perquè els adults tenim prou eines per interpretar la realitat, és un trasbals per a tots els nens que ho van viure directament o indirecta.
 
Els fills dels qui van ocupar els col·legis electorals i van protegir les urnes i els vots del referèndum no han pogut codificar amb tanta precisió el que ens va passar l’1-O. Com a societat encara ho hem de pair, però els nens han fet una lectura ràpida per poder-s’hi adaptar. Saben que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ens van fer fora de les escoles a cop de porra, saben que les seves escoles són tan vulnerables com qualsevol altre lloc, saben que els adults que volien votar ho van fer malgrat la por, i saben que votar pot arribar a ser perillós i poden fins i tot gosar prohibir-ho.
 
L’Estat espanyol, que encara no ha entès la força del moviment republicà, no s’ha fet càrrec de la societat que entre tots, uns i altres, estem pujant: nens amb esperit crític, nens amb informació, nens i nenes tres voltes rebels. Han mostrat als nens que votar és una arma contra els estats desiguals i injustos, han mostrat als nens que no poden subestimar la seva força. I també els han mostrat, i ho dic amb tristesa, que l’odi és una altra de les formes de la repressió més quotidiana.
 
Les escoles ja no només són vulnerables, sinó que ara han quedat adormides. Molts instituts no poden seguir amb el seu funcionament normal, per por de les represàlies. Els nens juguen al pati a manifestants i policies que atonyinen amb porres. Tenim una societat amb nens de menys de deu anys que saben què és un pres polític, que es manifesten pacíficament amb els seus pares. I finalment, tenim fills que han entès que la política no és innocent i serveix també per canviar la història. Això ho saben els nens d’avui: i ho han après amb la por de les imatges que ens va deixar l’1-O.
 
El 21-D, quan molts d’aquests nens van acompanyar els seus pares o avis a votar, van fer la pregunta que molts ens temíem: "Avui també vindrà la Guàrdia Civil?". I vet aquí els riscos de la informació en mans dels nens: que no la pots controlar. I que les interpretacions ja no depenen del que tu els expliquis, sinó de l’associació d’idees que ells facin a partir de la realitat que tenen a l’abast. El 21-D no ens van atonyinar, i vam haver d’explicar als nostres nens i les nostres nenes les diferències de votar un referèndum o unes eleccions il·legítimes.
 
El 16-O vam haver d’explicar per què abans de l’hora prevista hi havia una cassolada, i per què dos homes de pau entraven a presó injustament. També hem hagut d’explicar per què fa quatre mesos alguns dels nostres consellers van entrar a la presó, i per què part del govern legítim de Catalunya és a l’exili. Hem hagut de buscar les paraules per explicar legítim i exili. I per acabar, alguns d’aquests nens, molts menys dels que l’1-O van començar a interpretar la realitat amb nous paràmetres, tenen por que els seus pares i les seves mares facin política.
 
Fills de diputats els pregunten per què, si saben que votant segons què es posen en perill, fan de diputats. Els fills d’Oriol Junqueras han començat a normalitzar els viatges a Estremera i la parada a Saragossa com el moment de fer l’excursió al bar: han començat a entendre que la injustícia també té els seus rituals. Fills de càrrecs perseguits i investigats han començat a fer allò que tan bé saben fer els nens: fer veure als seus pares que no se n’assabenten de tot, i que es creuen que no corren cap perill anant al Suprem a declarar. El fill de Jordi Cuixart no recordarà la valentia i el coratge del seu pare, i això vol dir que hi ha una relació de pare i fill –de menys d’un any– que ja mai més podran recuperar.
 
Què els hem de dir, a aquests nens? Que la política és perillosa? Que representar el poble de Catalunya al Parlament comporta riscos que ells, com a fills de càrrecs electes, no voldrien que els seus pares i mares assumissin? Que és millor no fer enfadar ningú? Què els hem de dir, quan s’amoïnen perquè les seves mares viatgen a Madrid per visitar un líder polític, un amic? Aquesta generació que puja comença a relacionar presó amb política perquè la seva experiència més immediata així els ho diu.
 
Voldria pensar que tota aquesta por que senten els nens que juguen a manifestants i policies, aquest neguit dels fills de polítics republicans, voldria pensar que tots aquests infants que han normalitzat les manifestacions i les concentracions a les places pels presos polítics... amb els anys, sabran com transformar tot això que ara a penes intueixen en valentia i fortalesa. L’Estat espanyol potser no ha calculat que la nova generació republicana ve més preparada que cap altra. Els nens de la República pugen informats, crítics; pugen forts, indignats. Els nens de la República algun dia, no gaire llunyà, votaran... i seran temuts per tots aquells estats repressius que no toleren que la seva pròpia societat els incomodi, els exigeixi, els contradigui.  

COMENTARIS

Inocents els nens
Daniela, 02/03/2018 a les 14:44
+11
-1
Quine reflexión tan auténtica que pensarán aquets nens?
El 2 O
Mare , 02/03/2018 a les 16:53
+3
-6
El dia 2 d'Octubre de camí a l'escola, la meva filla sem va preguntar,
-Mama, la GC avui no vindrà a l'escola, oi?
Tenia por, teníem por i jo, no les tenia totes.
El meu fill, dos anys més gran que ella , abans que jo pogués contestar, va dir-li:
-No, si ahir no van venir a picar-nos avui ja no vindran . Tranquila.
És molt fort. No oblidarem, ni ells el que va viure i sentir, ni nosaltres, tot el q hem passat i sentit més enllà de l'1O.
Polititzar els nens
Injusticia, 02/03/2018 a les 22:59
+6
-6
No em sembla just polititzar els nens. No es just que visquin amb por. Ells han de poder veure el que vulguin veure quan tinguin edat per veure-ho, ara no, que son petits... Em fa pena que visquin amb por, és injust per ells. La política no és pels infants. No, gràcies.
Por a la policia
Mare, 03/03/2018 a les 08:38
+2
-3
El meu fill petit va estar veient les càrregues policials per televisió, va agafar por i no va voler venir a acompanyar-me a votar el desembre. Durant molts dies quan veiem policies em demanava "aquest son dels bons o dels dolents?"
Els nens hi són
Ilargi Betea, 03/03/2018 a les 09:48
+15
-2
No es tracta de polititzar els nens, es tracta d’explicar el que ells mateixos perceben, de respondre les seves preguntes, que sàpiguen com funciona el món en el que viuen. Si els neguem la informació que demanen els fem més vulnerables i a més, en el futur, tindrem adults incults i sense esperit crític. Els nens HI SÓN i encara que sembli que estan jugant distrets capten tot el que passa i es parla al voltant. No voler cobrir les seves necessitats per por a polititzar-los és deixar que interpretin la realitat sols i a vegades la seva interpretació els pot ferir encara més que la que tu els pots donar (adaptada a la seva edat, és clar!). Amb els nens no s’hi valen els tabús, és la sortida fàcil pels adults perque ens resulta més fàcil “protegir-los” que haver de buscar la manera d’explicar les coses en el seu llenguatge, però ells estan preparats per processar i integrar amb normalitat informació de tots els temes (mort, política, injustícia social, malaltia, etc...)
No és tan fàcil
Jo també sóc mare , 03/03/2018 a les 21:12
+7
-2
Què els hi hem d'explicar? Que hi ha policia bona i policia dolenta? De veritat es bo explicar-lis això als nens? A tota arreu hi ha gent bona i gent dolenta. Criminalitzar a tot un cos policial fent-lis creure que tots son dolents és mentida i tots ho sabem. No tots van pegar pals ni tots estaven d'acord amb el que van haver de fer. A tota arreu hi ha persones bones. Fins i tot a la policia "dolenta". I el dia que comencem a perdre els matisos haurem fracassat com a societat...
Això no és per nens
Patètic, 04/03/2018 a les 16:08
+8
-2
Que no veieu que no els feu lliures? Es com obligar als nens que vagin a la universitat. Ara els obliguem a que siguin republicans.
Imposant idees
Anònim, 05/03/2018 a les 10:54
+4
-4
És del tot innecessari fomentar més pors en els nens. És una vergonya que se'ls involucri. Us hauríeu de plantejar els motius que teniu per fer-ho i valorar per qui ho esteu fent, per ells, per vosaltres o per la causa? Els nens no tenen encara la capacitat d'entendre moltes coses, per tant els esteu imposant idees.
CATALUNYA, UNA SOCIETAT MALALTA.
Gulliver, 15/06/2018 a les 10:27
+1
-0
Són tan nombrosos els catalans, que han estat fanatitzats pels sofismes de l'independentisme, que resulta necessària una profunda labor pedagògica que aconsegueixi neutralitzar els nocius efectes d'aquesta desraó. Per a això, des del meu punt de vista, és fonamental fer veure als secessionistes catalans i als seus simpatitzants que -més enllà de la irresponsable violació de les lleis de tots, de la seva vergonyosa manipulació dels fets i tergiversació de les paraules- la seva idealitzada quimera, lluny de ser una noble causa i pertànyer a una de les expressions més elevades i heroiques de la condició humana, com ells s'esforcen a creure, resulta una vilesa i una fellonia, que obeeix més aviat a una de les supersticions fanàtiques més mesquines i roïnes de la nostra naturalesa. Allunyada del necessari ideal del màxim desenvolupament racional i ètic, està basada en un ultranacionalisme reaccionari, retrògrad, antidemocràtic i immoral, dels qui es creuen millors perquè són més rics.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix una programació especial de continguts digitals
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
Una parella catalana mostren a la BBC com es el seu dia a dia amb la seva filla
Imatge il·lustrativa
Una coreografia de Steev de Sousa que evoca una relació fraternal
Imatge il·lustrativa
14 reflexions sobre la importància del teatre
Imatge il·lustrativa
El Grup Focus ofereix en línia dues obres teatrals i dues pel·lícules