Propostes

El viatge a la mort

14 documentals del cicle del CCCB que reflexiona sobre el final de la vida

| 09/03/2018 a les 12:32h
Especial: Propostes
Arxivat a: La butaca, propostes
La mort física, la mort de l'ego i un títol: Camí de retorn. Visions, silencis, foscors. La nova edició d’OVNI, Observatori de Vídeo no Identificat, arriba al Teatre del CCCB (amb la col·laboració de desorg.org) del 8 a l’11 de març de 19.00 a 23.00. Aquest cicle es presenta com un ritual de pas, fent-nos transitar per vídeos, textos i sons, per reflexionar sobre com encarem el final de la vida. Fem un recorregut per una tria (feta pels responsables d'OVNI) de 14 documentals que hi trobarem.
 
 
Dijous 8 de març.

1. Altzaney, Vano Arsenishvili  i Nino Orjonikidz. 
30min, 2012, Geòrgia.
Els pobles de les Gorges del Pankisi (Geòrgia) creuen que tots els esdeveniments importants de les seves vides i morts s’han de resoldre mitjançant la mediació d'una autoritat elegida, una dona, Altzaney.

 
2. In Purgatorio, Giovanni Cioni.
70min, 2009, Itàlia.
Sobre el culte de les ànimes del purgatori a Nàpols. Es diu que els morts són abandonats, que criden en somnis, però de vegades apareixen enmig de la multitud. Que demanen un reconeixement, i que és per això que, dels milers de restes humanes del soterrani de la ciutat, s'agafa un crani. 


3. Shiva's Flesh, Yorgos Avgeropoulos.
50min, 2007, Grècia, La Índia.
Varanasi, Benarés, és la ciutat de la mort. Coneguda per la seva devoció i pels seus crematoris, hi viuen els sadhus i els aghoris; que cobreixen els seus cossos amb la cendra dels morts i demanen menjar fent servir un crani humà com a bol.

 
Divendres 9 de març.

4. Stendalli, Suonano Ancora, Cecilia Mangini.
11 min, 1959, Itàlia.
Mostra la realitat de les ploraneres del sud d'Itàlia.

 
5. La vida en armonía, Abu Ali.
15 min, 2018, Marroc.
Conversa amb una dona que renta i fa massatges a les dones que van a l'hamman (banys públics), que ajuda a néixer els nens del barri, i que neteja els morts.


6. Emily Died, Reel 80 of Five Year Diary, Anne-Charlotte Robertson.
27 min, 1994, EUA.
Una de les cintes del seu diari de cinc anys, un relat catàrtic i devastador, delicat i meditatiu, que ofereix un autoretrat extraordinàriament franc i revelador d'una artista i una dona que lluita per comprendre els desitjos i les ombres fosques que van definir el seu món.

 
7. Sleep Has Her House, Scott Barley.
90 min, 2017, Regne Unit.
Les ombres dels crits s’enfilen més enllà dels turons. Havia passat abans. Però aquesta serà l'última vegada. Els pocs que queden ho senten, i es retiren a les profunditats del bosc. Una experiència hipnòtica, contemplativa i somnolent, que barreja accions en viu, fotografies i dibuixos.

 
 
Dissabte 10 de març.
 
8. Sueño y visión, Xavi Hurtado.
22Min, 2010, Colòmbia, Espanya.
Una compilació de memòries xamàniques que pertanyen a la cultura Nasa de Tierra Adento, als voltants del volcà Yadx (Nevado del Huila, Cauca, Colòmbia).
 

9. Penelope Has A Voice, (missatges núm. 1 i 6), Eulàlia Valldosera.
13 min, 2017, Espanya
.
"Estem abandonant la Terra mica en mica / deixant enrere el nostre servei a la humanitat i a la vida en general, / els motors i les ones dels vostres satèl·lits són ferides als nostres cors i cervells / per on se’ns escapa l’amor i es vessa incessantment en les vostres mans i caps. / Estem junts en aquest viatge / cap al gel de les terres antàrtiques / aquí on les balenes ens reuníem per descansar i per jugar / aquí on oferim els nostres coneixements a la resta d’éssers vius. / Ajudem les persones a morir / els donem suport / els ajudem a alentir / acompanyem els humans a deixar la vida extingir."

 
10. Dying at Grace, Allan King.
80 min, 2003, Canadà.
Cinc pacients terminals en la unitat de cures pal·liatives d'un hospital a Toronto comparteixen la seva última experiència: una porta que tots hem de travessar. És dur enfrontar-nos a la mort, però també és molt enriquidor. La pel·lícula mostra l'extraordinària generositat dels pacients, de les seves famílies, dels amics, i del personal mèdic. 

 
 
Diumenge 11 de març.
 
11. Le jour a vaincu la nuit, Jean Gabriel Periot.
20 min, 2015, França.
Diverses persones comparteixen els seus somnis amb nosaltres, fins que descobrim on es troben.

 
12. Someone to Love, Cristina Nuñez.
24 min, 2011, Espanya, Suïssa.
Amb el rerefons de la mort de la seva mare, una dona ens explica la seva deriva vital: des dels moments en què està completament perduda fins als que troba una mica de llum.



13. Così l'Italia ha lasciato annegare 60 bambini, Fabrizio Gatti.
10 min 2017, Itàlia.
Imatge del mar i gravacions d'àudio d'una conversa en què un vaixell de refugiats que s’està enfonsant demana ajut a la policia costanera i rep com a resposta un laberint burocràtic. Fins al silenci final.
 

14. Familia chechena, Martín Solá.
65min, 2015, Argentina, Txetxènia.
Abubakar té 46 anys i participa als Zikr, el ritual que fan els musulmans sufís txetxens. Arriba a l’èxtasi i per a ell això és un exorcisme, un alliberament de tot allò que ha patit aquest poble durant tants anys d’ocupació. Un acte de resistència on es reuneixen amb els seus morts.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai