La llibreta

Sobren les paraules

Després ja arribarà el naufragi i l'intent de surar com bonament puguem

| 11/03/2018 a les 22:45h
Especial: La llibreta
Arxivat a: La butaca, La llibreta, cinema

Foto: 20th Century Fox


Déu es fa un tip de riure cada vegada que algú fa plans. La frase és de la pel·lícula mexicana Amores perros, d'Alejandro González Iñárritu. La vaig sentir i la vaig adoptar.
 
L'oscaritzada La forma del agua, també d'un director mexicà, ens regala una idea similar. Apareix escrita darrere d'un full de calendari: "La vida és el que queda després del naufragi dels nostres plans". L'altra frase que apunto a la llibreta –a cegues, perquè la cinta és ben fosca– és bastant més prosaica: "Els millors cervells del país es pixen a terra", comenta una dona de la neteja a una altra –l'heroïna, l'Elisa, una immensa Sally Hawkins– mentre passen el motxo pel lavabo d'homes del laboratori secret on treballen.
 
Fa poques hores que he sortit del Verdi i encara estic amarada tota jo per les imatges d'aquesta pel·lícula estranya, aquest conte de fades entre la nostàlgia i la ciència-ficció, entre el drama romàntic i el thriller de sèrie B, protagonitzat per criatures solitàries que s'entenen i s'estimen sense necessitat de parlar.
 
El cineasta Guillermo del Toro defensa la fantasia com un camí cap a la veritat. I sí, és veritat que tots plegats estem sols, que l'amor és almenys tan fort com l'odi i que els homes deixen els lavabos fets un fàstic –ho constato cada cop que em colo en un lavabo d'homes per no haver de fer cua al de dones.

També és veritat que si mai experimentem una connexió màgica amb algú, ni que sigui un home amfibi, té sentit aparcar la raó i capbussar-nos-hi de ple. Després ja arribarà el naufragi i l'intent de surar com bonament puguem. I les rialles de Déu, burlant-se dels pobres mortals que durant una estona ens hem cregut eterns.

COMENTARIS

l'aigua és vida
glòria olivella, 12/03/2018 a les 10:18
+0
-0
No m'ho puc creure. Escrius sobre una peli que JA he vist. T'he guanyat.
Estic d'acord amb el que en dius malgrat que a mi l'amfibi home em va fer respecte-por. Una mica.
Apuntades les dues frases mexicanes i en passo una de Michel de Montaigne que fa anys que m'acompanya: Sur le plus haut trône du monde, on n'est jamais assis que sur son cul. Lleugerament prosaica també.
Deus no Deu
Anònim, 12/03/2018 a les 15:13
+0
-0
Els deus riuen quan els mortals fan plans
Valorar el "diferent"
Lil, 14/04/2018 a les 10:21
+0
-0
Jo em quedo amb "ell em veu com sóc, no incompleta". M'agrada molt aquesta actriu, Sally Hawkins.
Ja la vaig veure a "Maudie"

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Un vídeo denuncia les imposicions que la societat vessa sobre les dones
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger