Foto: John Catbagan
La Malva té problemes a l’hora de cometre sexe amb el seu marit tret que s’imagini que el seu marit és l’Uriel, el company de tenis del Jofre, el seu marit. Ja fa mesos que li passa. Va començar com una brossa que es fica a l’ull un dia de ventades, que li va semblar que se la podria treure, però ara ja no pot tenir relacions sexuals de cap altra manera. Ha perfeccionat tant la fantasia que ara ni tan sols li cal tancar els ulls. Però ni boja s’embolicaria amb l’Uriel, li fa mandra, la seva vida, i a més li encanta com el seu marit desenvolupa el sexe entre llençols. Res a dir.
Quan fa el servei, quan el Jofre tira la pilota enlaire amb la mà esquerra i flexiona alhora les cames i llavors salta per picar la pilota amb la raqueta, quan cau, cau amb els peus oberts, com una ballarina, és ridiculíssim. A més, no tira el cos enrere per agafar empenta, salta recte, com una ballarina. La Malva veu el Jofre jugar a tenis des que eren nòvios, que van començar junts als disset anys, tots dos, i ja llavors saltava igual a l’hora de fer el servei. Era un tema del qual feien mofa, la manera com treia, però ja se sap que les coses de parella que al principi fan gràcia al cap dels anys fan fàstic. I un dia que la Malva volia anar a la pelu però va començar a plovisquejar li va dir Jofre, vinc amb tu, que fa temps que no et veig jugar. I esclar, posa allò del Jofre davant l’ergonomia impecable de l’Uriel: el mateix Federer hauria plorat davant aquell contrabalançament.
A la Malva li va costar una estona fer-se conscient que la manera de fer el servei de l’Uriel no només li agradava. Es va començar a adonar que allà passava alguna cosa quan de sobte va notar que no mirava sinó l’Uriel, perquè interiorment es va preguntar de quin color porta la samarreta, el Jofre?, i va haver d’admetre que ni idea.
La manera de l’Uriel de treure li untava les articulacions, a la Malva. Se sentia amb ganes de fer moviments sinuosos i circulars de cintura, que els va començar a fer, petits, sota l’impermeable. I d’aquí, les ganes que sota l’agitació de malucs hi hagués el cos erecte de l’Uriel. Déu, quina frenesia.
Si li donava el mòbil de l’Uriel, li va preguntar al Jofre. Cap problema, té.
I van quedar de fer un cafè prop de la plaça Francesc Macià que a l’Uriel no li va semblar estrany perquè era un noi encantador i sense malícia. Ella ja hi era, quan ell va arribar. Es van fer dos petons i l’Uriel va demanar un tallat; la Malva ja portava dos cafès. Què? Com va?
Recordes el dia que vaig venir a veure-us jugar? Sí, que plovia. Doncs des de llavors que quan follem amb el Jofre només sé pensar en tu. No és que m’agradis, perquè no m’agrades gens, ets maco, però escoltes el Loquillo, però quan et mous, sobretot quan saltes, ets tan proporcionat en els moviments que em vas fer posar molt calenta. I fer l’amor amb el Jofre està molt bé, però ja m’entens, fa tants anys que per més bé que ens vagi al llit, arriba un punt que fot pal posar-s’hi. I des del dia del partit, i gràcies a imaginar que ets tu, en tinc moltes més ganes. És perquè ho sàpigues, perquè soc bastant de ratllar-me, i no m’agradaria fer ús de la teva imatge sense el teu consentiment. Al Jofre li ha fet cosa venir, però diu que OK a tot i que si et va bé de quedar dimecres a les set a la pista dos, que reservis tu.
