Cinema

El menú cinèfil de Sergi López

«Puc jugar a ser el llop o la caputxeta, però no soc mai el personatge»

| 15/03/2018 a les 23:43h
Especial: Cinema
Arxivat a: La butaca, Filmoteca, pel·lícules, Sergi López, cinema

Foto: Adrià Costa
 


Sergi López entra a la sala acompanyat d’Esteve Riambau amb un somriure d’orella a orella per presentar el cicle Carta blanca. El primer so que emet: "iepa!" La Filmoteca de Catalunya, dirigida per Riambau, ha donat a l’actor llibertat per escollir quinze pel·lícules amb ell com a nexe únic: per haver-hi participat, per importància personal, per pur gust. Carta blanca a Sergi López.
 
A la conversa de presentació del cicle (que es farà fins al 14 d'abril), Riambau intenta endevinar algun dels motius pels quals López ha triat cada pel·lícula. D'aquesta manera, com un joc, repassen la seva carrera des dels dies en què estudiava teatre a l'escola de Jacques Lecoq al París dels 90 –on va conèixer el director Manuel Poirier, que buscava, des d'un cartellet en un taulell d'anuncis, un actor amb accent espanyol. D'aquí la tria de Western, cinquena pel·lícula plegats. La qüestió de l'accent apareix sovint. Accent castellà sent català parlant en francès, accent català parlant en castellà –"se te oye el fuet, li diu Guillermo del Toro– o l'absència d'accent, per obra i gràcia d'una dialogue coach lapa amb qui es treien de polleguera mútuament durant el rodatge de Dirty pretty things de Stephen Frears.
 
La strada de Fellini pel teatre de carrer, El ángel exterminador de Buñuel pel surrealisme però també pel seu contingut polític, Blue Velvet de David Lynch per haver-li causat mal de panxa, desorientació i haver-ne gaudit igualment, sense haver-la entès, riu. Entre pel·lícules i explicacions sobre l'ofici d'actor fa broma i manté la conversa a terra –"soc de Vilanova, jo"–, natural, inclús fixant-se en la dona amb abric pelut que entra tard, molt, carregada de bosses, i que sense pudor s'asseu al bell mig del pati de butaques forçant un cànon d'arronsament de genolls fins al seient buit. 
 
Sergi López parla dels personatges malvats que van sorgir després de Harry, un ami qui vous veut du bien, i confessa que va rebutjar un dolent de James Bond –un dolentet, no EL dolent– perquè no vol participar en projectes contraris a la seva ideologia, en pel·lícules estúpidament liberals i capitalistes. No ho pot evitar i no li cal. Se sent afortunat. Ell no ho veu, però la dona de les pells es descalça, al meu costat.
 
Parla d'Un dia perfecte per volar de Marc Recha com d'un petit miracle. De rodar amb un nen no actor, de poder-lo atrapar dins la ficció amb un conte, més ficció. Riu que li tiben els botons de la camisa quan li pregunten si és dels actors que s'enduen el paper a casa. "Puc jugar a ser el llop o la caputxeta, però no soc mai el personatge", apunta entre cometes. Li és un joc, com la conversa mateixa.
 
Quan acaba la presentació, la dona descalça em demana quina pel·lícula es projecta. Ha entrat sense saber-ho, em diu. Une liaison pornographique, dic, i amb un ah, bé, encaixa el cul a la butaca, pesca un caramel d'algun racó dels embalums i s'apaguen els llums.


 
El cicle Carta blanca a Sergi López es farà fins al 14 d'abril i aquestes són les pel·lícules que en formen part:

Dirty Pretty Thingsdir. Stephen Frears, 2002: feta el 13 i el 14 de març. 


Westerndir. Manuel Poirier, 1996: el 17 de març a les 22:00. 


Une liaison pornographique, dir. Frédéric Fonteyne, 1999: el 18 de març a les 19:30.


Trainspottingdir. Danny Boyle, 1996: el dijous 22 de març a les 20:00 i el 24 de març a les 22:00.


El ángel exterminadordir. Luis Buñuel, 1962: el diumenge 25 de març a les 19:30 i el 28 de març a les 20:00.


Peindre ou faire l'amourdir. Arnaud Larrieu, Jean-Marie Larrieu, 2005. El dimarts 27 de març a les 20:00:


Parcdir. Arnaud Des Pallières, 2008: el dimecres 28 de març a les 18:30 i el divendres 30 de març a les 19:30.


Novecento (atto I i atto II)dir. Bernardo Bertolucci, 1975: el dijous 29 de març a les 17:00 i el dissabte 31 de març a les 19:00.


La Strada, dir. Federico Fellini, 1954: el diumenge 1 d'abril a les 16:30 i el dimarts 3 d'abril a les 18:30.


Blue Velvet, dir. David Lynch, 1986: el diumenge 1 d'abril a les 19:00 i el diumenge 8 d'abril a les 21:30.


Harry, un ami qui vous veut du bien, dir. Dominik Moll, 2000: el dimecres 4 d'abril a les 20.00 i el dissabte 7 d'abril a les 19.00. 


El verdugo, dir. Luis Garcia Berlanga, 1963: el dijous 5 d'abril a les 21:30 i el diumenge 8 d'abril a les 16:30.


Shichinin no Samurai, dir. Akira Kurosawa, 1954: el divendres 6 d'abril a les 19:00 i el dijous 12 d'abril a les 17:00. 


Un dia perfecte per volar, dir. Marc Recha, 2015: el dimarts 10 d'abril a les 21:30. 


Map of the Sounds of Tokyo, dir. Isabel Coixet, 2009: el divendres 13 d'abril a les 21.30 i el diumenge 15 d'abril a les 19.30. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer