El compositor francès Claude Debussy va néixer a Saint-Germain-en-Laye el 22 d’agost del 1862 i va morir a París el 25 de març de 1918. Era el més gran de cinc germans. Tot i que el seu pare volia que fos mariner, ell va apostar a favor del seu talent: la música.
Admirador de Wagner, tocava tan bé el piano que als deu anys ja va ser admès al conservatori de París. Buscant noves formes d’experimentar, d’anar més enllà, se l’ha considerat un dels principals compositors del segle XX. El recordem escoltant-ne una de les peces més conegudes, interpretada per Marnie Laird i llegint-ne 14 reflexions al voltant de la música.
1. L’art és la més bonica de totes les mentides.
2. La música comença allà on no arriben les paraules.
3. Estimo la música amb bogeria. Per això intento alliberar-la de les tradicions que l’ofeguen.
4. La música ens ha de fer sentir, ens ha de transmetre plaer, ens ha d’impressionar sense que hàgim de fer cap esforç.
6. La complicació extrema és contrària a l’art.
7. La música és l’espai que hi ha entre les notes.
8. No escoltis els consells de ningú, només els que et doni el vent que bufa entre els arbres: et podrà explicar tota la història de la humanitat.
9. Les obres d’art creen normes, però les normes no fan obres d’art.
10. La música és l’aritmètica del so, com l’òptica és la geometria de la llum.
11. En primer lloc, senyores i senyors, heu d’oblidar que sou cantants.
12. Els compositors no són prou atrevits. Els espanta el seu ídol sagrat: el sentit comú.
13. L’atracció que sent el públic per un virtuós és la mateixa que se sent en un
espectacle de circ: sempre hi ha l’esperança que passi alguna cosa perillosa.
14. Acabar una obra és com presenciar la mort d’una persona que estimes.
Foto: Wikipèdia
