«Vull ser metge i ajudar a caminar els nens com jo», diu en Samuel des de l’Índia. El Samuel va amb la cadira de rodes per l’estat de Tamil Nadu; la Zahira creua muntanyes de l’Alt Atles marroquí; el Jackson atravessa la sabana keniana; i en Carlos i la seva germana munten a cavall per la Patagònia. Com ells, molts nens han de superar obstacles i ser valents per aconseguir arribar a l’escola.
El cineasta francès Pascal Plisson va recollir la història d’aquests nens en el reconegut documental Camí a l’escola. I la coguionista del film, Marie-Claire Javoy, ha publicat un llibre de títol homònim en què explica el periple de set nens, tres més dels que surten al llargmetratge.
GALERIA DE FOTOS
Samuel
12 anys, Índia (4 km: 1 hora de trajecte)
Zahira
12 anys, Marroc (22 km: 4 hores de trajecte)
Jackson
11 anys, Kenya (15 km: 2 hores de trajecte)
Carlitos
11 anys, Argentina (18 km: 1,5 hores de trajecte)
EL TRÀILER DEL DOCUMENTAL
TAST DEL LLIBRE
Samuel
L’Índia, Estat de Tamil Nadu
12 anys
Té uns ulls encantadors, d’un negre profund, brillants i maliciosos alhora, immensos, que les llargues celles encorbades fan que semblin encara més grossos. Té una mirada entremaliada i contemplativa, que abraça tot el panorama. A l’iris fosc, s’hi reflecteix una vista alegre, una aliança harmoniosa entre la terra i les aigües. El suau reflux de les onades lleus frega un banc de sorra blanca. A una banda, dos grans camallargs han plantat les potes a la sorra humida de la riba i en picotegen la superfície. Busquen petits crancs, gambes o cucs aquàtics. L’oceà Índic brilla sota el sol mig tapat. En Samuel es troba davant de l’extensió d’aigua salada, l’onatge és d’allò més tranquil i pla, com un mirall gegantí. L’apassionen el mar i els vaixells. Li encanta acostar-se a la platja i passar-se llargues estones contemplant-ne l’espectacle, alhora perenne i renovat infinitament. Les ones se li emporten el pensament i no s’avorreix mai, els pensaments poden rondar-hi hores.
En Samuel va néixer fa dotze anys en un poble costaner de Tamil Nadu, un dels vint-i-vuit estats de la República de l’Índia, situat al sud-est de la península. El litoral del setè país més gran del món s’estén set mil quilòmetres. Potser és d’aquí que sorgeix el seu amor instintiu per l’oceà. Allà on viu en Samuel, al golf de Mannar, la terra també mira cap al nord de Sri Lanka, que queda només a trenta-un quilòmetres, i l’en separa únicament l’estret de Palk. És un paratge vibrant d’història, de destins i conquestes, situat des de l’Antiguitat a les rutes comercials. Més tard, Tamil Nadu seguiria sent una passarel·la entre Occident i el sud-est asiàtic. El petit port més proper a la seva platja, Ramanathapuram, fins i tot era visitat regularment, fa molt de temps, per viatgers cèlebres com Marco Polo. Aquesta aura d’aventura també explica, potser, per què mira incessantment cap al mar.
Al seu darrere hi ha el paisatge de planes costaneres de Tamil, on habiten en primer lloc bosquets plens de males herbes i després, més enllà, un pineda litoral de casuarines. Aquests arbres de silueta esvelta i de branques primes cobertes d’agulles es balancegen a la voluntat dels alisis. L’ombra fresca i la brisa són d’allò més oportunes quan el sol arriba al zenit. Quan s’acosta la vesprada, la llum crea grans contrastos. El cel és d’un blau potent sobre l’oceà, però carregat i negre al fons. En Samuel, tranquil, somia despert. Somriu. Porta una samarreta de color cafè i de màniga curta, lleugera i fluïda. La vista és paradisíaca; en Samuel està radiant, l’ambient és plàcid i serè.
És un dels moments preferits d’en Samuel, l’estona en què aquest lloc pacífic s’anima i es torna viu en caure el sol. La petita embarcació, carregada de peix, torna al punt de partida. La segueixen altres barques de fusta que el vent d’alta mar empeny cap a la terra. Les veles blanques i triangulars, amb forats i pegats, encara no s’han recollit sobre el pal. És l’hora que tornen els pescadors.
Camí a l’escola
@Marie-Claire Javoy
@Editorial Alrevés, 2015
