Ludwig van Beethoven va néixer el 16 de desembre del 1770 a Bonn (Alemanya) i va morir el 26 de març de 1827 a Viena. El seu pare, alcohòlic, n’explotava el talent ja de petit amb la intenció de fer-ne un nen prodigi. Fins i tot el despertava a mitjanit perquè toqués als coneguts. Als onze anys va publicar la primera composició, titulada 9 Variacions sobre una Marxa d’Erns Christoph Dressler. I un any després el seu mestre, Neefe, va escriure que si avançava amb aquest talent, seria el nou Mozart.
Recordem un músic virtuós que va crear des de simfonies i concerts per a piano fins a sonates i una òpera. Però que també va conèixer la desesperació més amarga amb la sordesa. Escoltem com l’Orquestra Sinfónica Simón Bolívar, dirigida per Gustavo Dudamel, n’interpreta La simfonia número cinc mentre en llegim 14 reflexions.
1. L’arquitectura és una música de pedres; la música, una arquitectura de sons.
2. La música és la intermediària entre la vida espiritual i la vida sensual.
3. El geni està format per un 2% de talent i un 98% de perseverança.
4. Encara no existeix cap barrera que digui al geni: d’aquí no pots passar.
5. No confessis cap secret a un amic íntim. No pots demanar-li discreció si tu mateix no n’has tingut.
6. Si vols saber què són els miracles, fes-los tu mateix abans.
7. La música és una revelació més elevada que qualsevol filosofia.
8. L’únic símbol de superioritat que conec és la bondat.
9. No trenquis el silenci si no és per millorar-lo.
10. Hem de considerar les dificultats com esglaons d’una vida millor.
11. Hi ha moments en què em sembla que el llenguatge encara no serveix per a res.
12. Aconselleu als vostres fills que siguin virtuosos: només la virtut (no pas els diners) els durà la felicitat.
13. La llibertat i el progrés són l’objecte de l’art i de la vida en general.
14. Un gran poeta és la joia més preciosa d’una nació.
5
1
