Punt i seguit

Punt d'acumulació

Però el pitjor de tot és que em menjo lletres o pedaços de lletra

Especial: Punt i seguit
Arxivat a: Cambres pròpies, Punt i seguit, Abel Pau & Muriel Villanueva
Abel Pau
Abel Pau
Quan sec davant del mar amb les cames encreuades sobre la sorra i trec un boli vell i una llibreta barata i començo a escriure a raig, em menjo lletres.
 
Penso el que escric i escric el que penso però mentre penso el que escric i escric el que penso tinc un pensament tangencial que de tant en tant em frega el crani i de tant em frega els artells que em diu quina lletra tan lletja que fas quina lletra tan lletja que fas.
 
Faig una grafia ràpida i bruta que arrossega cada lletra fins a la següent i faig unes ges i unes cus que semblen cues de rata urbana. Faig unes tes que en comptes d’una línia horitzontal vesteixen una visera egocèntrica i unes esses cap aquí cap allà que mai no es posen d’acord. Però el pitjor de tot és que em menjo lletres o pedaços de lletra.
 
Em menjo l’últim cim de les emes i em menjo les corbes del sud de les as. Em menjo els punts de les is, faig punts per accents i ratlletes per dièresi. Endrapo la part més maca de les erres i en vomito una part, només una, sobre la lletra següent. Les pobres bes semblen baixes i les ves són us contracturades.
 
Avui quan he acabat d’escriure he aixecat la vista al mar i contemplant el reflex del sol he pensat en com em dic i en com Muir Gheal, que vol dir mar brillant, s’ha convertit en Muriel i en com el pas del temps erosiona les paraules i en com la sorra sobre la qual jo seia havia arribat fins allà. He agafat la meva llibreta barata i l’he posada en vertical al meu davant i amb la mà lliure he espolsat el paper i he fet caure els pedacets de lletra que mai no escric. I m’he adonat que no me’ls menjo, que no és la meva gana qui els fa desaparèixer sinó la meva pressa, i que els deixo allà tirats, badant pels marges, sense digerir. Han caigut tots a la sorra. Els he agafats, barrejats amb tants i tants grans de sorra, grans de mon i de vida erosionada, tants com hi ha en qualsevol platja, i me’ls he ficat a la butxaca.
 
Els atresoraré en caselles numerades i crearé el meu propi nou abecedari.
 
I a partir de demà escriuré des d’aquí.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
25/04/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens recorda què vol dir la paraula inclusió
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a gaudir de la vida com si encara fóssim nens
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem