In memoriam

Muriel

Lluitar és fàcil, que tot hi cap; lluitar bé és més complicat

| 05/04/2018 a les 23:02h
Especial: In memoriam
Arxivat a: Biblioteca, in memoriam, Òmnium Cultural, Muriel Casals, Patrícia Gabancho, In memoriam
L'economista i professora Muriel Casals, expresidenta d'Òmnium Cultural i diputada de Junts pel Sí, va néixer a Avinyó el 6 d'abril del 1945 i va morir a Barcelona el 14 de febrer del 2016. L'escriptora Patrícia Gabancho va néixer a Buenos Aires el 1952 i va morir a Barcelona el 28 de novembre del 2017. Rellegim l'article que Gabancho va dedicar a Casals arran de la seva mort.
 

Muriel Casals (1945-2016). Foto: Adrià Costa



Encara amb el cor encongit per l’emoció dels homenatges, el record de Muriel Casals va donant exemple d’honestedat en el compromís, de netedat en les formes, d’altesa de mires, de fair play. Coses aquestes que són difícils de trobar en política. No l’estem recordant només perquè va ser una lluitadora incansable, sinó perquè era una lluitadora especial i, com s’ha repetit, millor. Lluitar és fàcil, que tot hi cap; lluitar bé és més complicat. Cal tenir una personalitat molt ponderada per saber ser útil sense ser prepotent.

Vull destacar dos aspectes de la Muriel lluitadora. L’un, la militància en el PSUC. No és partit de la meva devoció, però un respecte per l’eficàcia –i la utilitat, precisament. La Muriel hi va militar perquè en aquell moment, final de la dictadura, era l’eina més útil per canviar les circumstàncies, per construir la futura democràcia. Era l’ambient, l’entorn, la Universitat, l’economia de base marxista, d’acord: però si volies fer feina, era més útil el PSUC que no pas els independentistes fragmentats, histèrics i puerils que van anar pasturant abans i després de la Transició. Han calgut anys perquè l’independentisme madurés en un procés enlluernador, i llavors ja hi teníem la Muriel. Perquè aleshores era la independència l’instrument eficaç i imprescindible per canviar el món.

L’altre aspecte és més operatiu. El tàndem que feien la Carme Forcadell i la Muriel funcionava com un rellotge perquè les dues dones es complementaven a la perfecció i cadascuna posava el to i el paper que feia millor. La Muriel acceptava un rol que la situava una passa enrere sense ni adonar-se’n. Sense cap recel ni cap gelosia, justament el contrari del que passava a la cúpula política del procés, on dos senyors es miraven de reüll i es negaven (l’un més que l’altre) a col·laborar obertament, francament. Per això el moviment popular va funcionar millor que el lideratge polític, sempre esperant l’últim minut per salvar-se.

Assumir l’instrument més útil en cada moment, mantenir vigent l’objectiu i aportar el que pots sense esperar honors a canvi és la gran lliçó d’una lluitadora honesta. Muriel, ens fas falta.
 

Patricia Gabancho (1952-2017). Foto: Adrià Costa

COMENTARIS

Recordan a dos grans dones
Daniela, 06/04/2018 a les 08:44
+2
-0
Si els trobem tan a faltar magnificas donas lluitadoras i ments tan priviligiades sempre sempre estareu al nostre cort

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix una programació especial de continguts digitals
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
14 reflexions sobre la importància del teatre
Imatge il·lustrativa
El Grup Focus ofereix en línia dues obres teatrals i dues pel·lícules
Imatge il·lustrativa
El Gran Teatre del Liceu posa a disposició dels espectadors una selecció d'espectacles
Imatge il·lustrativa
Una campanya recorda que quedar-se a casa és essencial per aturar la pandèmia