VOSC

Troba el riu

Res no va per on vull

Especial: VOSC
Arxivat a: El piano, VOSC, Find the River, REM
El programa de TV3 Preguntes freqüents acostuma a fer servir una cançó diferent cada setmana, relacionada amb la qüestió a tractar, com a sintonia. Fa un mes, en el programa que es preguntava si hi hauria noves eleccions a Catalunya van fer servir Everybody Hurts, de REM, i una amiga em va proposar de portar-la al VOSC. M’ho vaig apuntar mentalment (sempre em ve de gust escoltar REM), i allà va quedar la nota, gravada en algun plec del cervell. Fins que aquest dissabte, en el programa que es qüestionava el paper de la Setmana Santa en un estat aconfessional, van tornar a recórrer a la banda d’Athens: Losing My Religion, aquest cop.
 
El recordatori cerebral es va activar i vaig decidir atendre la proposta de la meva amiga i traduir l’Everybody Hurts (sometimes) per al VOSC. Com que encara soc d’aquella espècie en vies d’extinció que associa automàticament les cançons amb l’àlbum en què es van incloure, me’n vaig anar a buscar l’Automatic (valgui la redundància) For The People. I aquí va començar el problema: no recordava que fos tan bo.
 
Només sentir Drive, la cançó que obre el disc (hey, kids, rock’n’roll), vaig canviar d’idea: havia de fer aquella. Que bona és! I quin valor s’ha de tenir per, després de tocar el cel amb l’Out Of Time, llançar com a single del següent àlbum una cançó tan fosca, amb aquells arranjaments de cordes que t’arrosseguen cap al fons, com remolins. Però només era el començament, vaig anar canviant de parer pràcticament amb cada cançó, les volia fer totes: Try Not To Breathe (I want you to remember), The Sidewinder Sleeps Tonite (i la tornada més inintel·ligible de la història, call me when you try to wake her up), Monty Got A Raw Deal (you don’t know me antyhing), Ignoreland (defense, defense, defense, yeah, yeah, yeah), ooooh, sí, sí,  Man In The Moon (let’s play twister, let’s play risk, yeah, yaeh, yeah, yeah), uf, Nightswiming (amb aquell piano, i els violins, i l’oboe al final, deserves a quiet night, deserves a quiet night)… fins que vaig arribar a l’última: Find The River, tampoc recordava que fos tan preciosa (amb Stype fent-me esborronar quan puja el to, nothing is going my way); potser és la cançó més bonica que he escoltat mai. I aquí em vaig plantar, havia de fer aquesta, perquè si tornava a començar amb Drive m’hi quedaria atrapat per sempre.
 

Troba el riu
 
Ei, escolta, petit cap de trons,
la lectura del comptaquilòmetres diu
que has d’anar a treballar a la ciutat
on la gent s’ofega i la gent serveix.
No siguis tímid. La teva recompensa
és tot just a anys llum d’aquí.
 
Jo, els pensaments plens de flors escampades
tempesta a l’oceà, lluna de gerds.
He de marxar per trobar el meu camí.
Mirar la ruta i memoritzar
aquesta vida que em passa davant dels ulls.
Res no va per on vull.
 
L’oceà és el destí del riu,
necessitat de marxar que l’aigua coneix.
Som més a prop ara que fa anys llum.
 
He de trobar el riu,
bergamota i vetiver
s’enfilen pel meu cap i es marceixen.
Deixar la ruta i memoritzar
aquesta vida que em passa davant dels ulls.
Res no va per on vull.
 
No queda ningú per posar-se al davant,
però et dic una cosa, i ho pots comprovar
som més a prop ara que fa anys llum. 
Recull-ho tot i atrapa el viatge.
El riu es buida a la marea.
Desapareix a l’oceà.
 
El riu va cap a l’oceà,
tota una sort per la ressaca.
Res d’això no va per on vull.
No queda res per llançar
de gingebre, llimona, anyil,
tija de coriandre i rosa de fenc.
La força i el coratge ignoren
els ulls privilegiats i esgotats
del poeta del riu cercant la innocència.
Recull-ho tot i atrapa el viatge.
El riu es buida a la marea.
Tot això va per on vols.
 

Foto: vic xia


Find the River
 
Hey now, little speedyhead,
the read on the speedmeter says
you have to go to task in the city
where people drown and people serve.
Don't be shy. Your just deserve
is only just light years to go.
 
Me, my thoughts are flower strewn
ocean storm, bayberry moon.
I have got to leave to find my way.
Watch the road and memorize
this life that pass before my eyes.
Nothing is going my way.
 
The ocean is the river's goal,
a need to leave the water knows.
We're closer now than light years to go.
 
I have got to find the river,
bergamot and vetiver
run through my head and fall away.
Leave the road and memorize
this life that pass before my eyes.
Nothing is going my way.
 
There's no one left to take the lead,
but I tell you and you can see
we're closer now than light years to go.
Pick up here and chase the ride.
The river empties to the tide.
Fall into the ocean.
 
The river to the ocean goes,
a fortune for the undertow.
None of this is going my way.
There is nothing left to throw
of ginger, lemon, indigo,
coriander stem and rose of hay.
Strength and courage overrides
the privileged and weary eyes
of river poet search naivete.
Pick up here and chase the ride.
The river empties to the tide.
All of this is coming your way.
 
 
 
Berry, Buck, Mills & Stype (1992)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord