Reflexions

Les dones del Canet Rock

«Per què no podem treballar en horari de banyeres?», es pregunten les responsables del festival

Canet Rock, de les patates al cel

Especial: Propostes
Arxivat a: El piano, festival, Canet Rock, música, Gemma Recoder
"Som dones guerreres. Ens mullem per les causes en què creiem. La Marina Portabella té l'ONG Dream Nepal, la Laura Duran està a l'Acadèmia Catalana de la Música i a Cultura amb causa i jo [Gemma Recoder] i la meva germana Eva estem entregades a la defensa de la democràcia i de la llibertat".

Així es presenten les dones que estan al capdavant del Canet Rock, un festival (que se celebrarà el 7 de juliol) que desprèn alegria, però també compromís. Les quatre s'arromanguen, perquè saben que són hereves d'un certamen que va néixer quan acabava el franquisme, i treballen sent conscients que encara avui necessitem altaveus a favor de la llibertat.
 

D'esquerra a dreta: Eva Recoder, Gemma Recoder, Laura Duran i Marina Portabella



1. Hem entrat a fer una feina que tradicionalment era d'homes. A molts músics els resulta estrany veure'ns al capdavant d'un festival, prenent les decisions més importants. Fins ara la típica estructura era: els homes són o els músics que pugen a l'escenari o els mànagers i les noies les que porten la premsa. 

2. [Laura Duran] Som tres generacions de dones: la Gemma i l'Eva Recoder tenen deu anys més que la Marina Portabella, i ella deu més que jo. Les quatre som mares, amb fills de diferents edats. Les dones que som mares desenvolupem una sèrie d'estructures mentals que ens fan tenir una capacitat de treball multiplicada per dos. Soc més treballadora que abans de tenir fills. Com que la jornada laboral està molt més concentrada, perquè després he de dedicar temps a les nenes, m'he d'exigir poder-ho fer tot a la feina per poder-ho fer tot amb les nenes. 

3. [Laura Duran] Les presentacions de discos es fan a la nit. Els festivals es fan de nit. I nosaltres hi anem per decidir quins grups fitxem. Una vegada un mànager, que també és pare, em va dir: "Com t'ho fas, que estàs a totes les presentacions de discos?" Em va sorprendre que em preguntés com m'ho feia, perquè ell té la mateixa responsabilitat que jo. Li vaig respondre: "I tu, com t'ho fas?" Per què una dona no pot treballar en horari de banyeres i en canvi en un home és el més normal del món? De fet, els que ens diuen que estem a tot arreu estan, exactament, al mateix lloc que nosaltres. 

4. [Gemma Recoder] Vaig compondre una cançó, un tio em va citar, només per lligar. I la música, que era per una campanya publicitària, no li va interessar gens. A més, era un home casat i jo en coneixia la dona. Fastigós. Escenes així me n'han passat moltes. Fer-me gran m'ha donat molta tranquil·litat. Que els meus pits no interessin m'ha donat molta seguretat. No hauria de ser així, però passa. L'objectiu és que la tranquil·litat que tinc jo, que ja no em veuen com un objecte sexual, la tinguin totes sense esperar a fer-se grans. Però això era el món de la publicitat, no el de la música. A la meva època totes totes i totes estàvem assetjades i ho callàvem. 

5. Sempre animem les dones que formin bandes o mixtes o només de dones, però també és important que les bandes d'homes denunciïn el masclisme. Que siguin feministes. Els músics que van a Canet són més liberals i són persones amb una sensibilitat especial. 

6. Tenim un poder perquè Canet Rock arriba, a través de les xarxes, de premsa i de la mateixa nit, a milers i milers de persones. I seria molt mesquí que no féssim servir aquest altaveu per transformar socialment el país. Intentem construir un món millor a través de la nostra feina. 

7. Canet Rock va néixer fa més de 40 anys, quan Franco s'acabava de morir, hi havia el masclisme més profund i descarat, no teníem cap mena de llibertat i començava una democràcia molt coixa. Hem heretat l'esperit d'aquell festival, per això tenim el mateix nom. El temps ha passat, però la situació actual és molt semblant a la de llavors: tornem a tenir la censura.

8. De presos polítics no en teníem al 74, ara sí. El Lluís Llach cantava "La gallineta ha dit que no, visca la revolució", i avui en dia els cantants han de començar a fer el mateix. Perquè si diuen les coses pel seu nom, els foten a la presó. És increïble com ens estem assemblant cada vegada més al franquisme.

9. La situació d'ara no té coherència: en una dictadura, saps que la censura existeix. Però si estem en un estat democràtic, com pot ser que ens regeixin les lleis d'una dictadura? Però ara la gent és més valenta, perquè hem tingut una època de llibertat (encara que sigui petita), i quan l'has provat, és difícil tirar enrere. 

10. Algú que escrivís lletres masclistes no actuaria mai al Canet Rock. Maluma, per exemple, no vindria. Perquè ens convertiríem en les responsables d'escampar el masclisme. Procurem que els nostres músics tinguin un missatge social al darrere i que les seves lletres no siguin ofensives ni defensin uns valors que vagin en contra del que pensem. A partir d'aquí, alegria i festa.

11. En Josep Maria Mainat va dir que el Canet Rock ha de ser, sobretot, un espai de llibertat. Tots els festivals tenen el públic que es mereix, i nosaltres cuidem que les bandes que vinguin siguin fidels al nom que hem heretat.

12. Podem cantar el que vulguem, però si ho gravem o ho cantem en un festival, ens pot caure el pèl, a nosaltres com a direcció del festival, i al cantant per fer-ho. I això és el que no podem assumir de cap manera. Cantarem el que voldrem i si ens volen posar a la presó, que ens hi posin.  

13. No ens plantegem si és perillós o no defensar la llibertat, la defensem i prou. No podem deixar de denunciar que és injust que una persona vagi a la presó per cantar una cançó, defensar les urnes o lluitar per la llibertat. Hem lluitat molt per ser on som, i no podem permetre que ningú ens prengui el que hem aconseguit. No podem callar. El dia que callem, ens haurem de dedicar a vendre mitjons.

14. La nostra feina és molt artesana, alegre, ens dediquem a crear emoció i reflexió, i per aconseguir-ho nosaltres som les primeres que ens hi il·lusionem. El dia que no ens emocionem amb la feina, pleguem. Perquè el nostre objectiu és que la gent marxi millor del que ha vingut. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord