Propostes

Testimonis de l’oblit

L'exposició del Palau Robert mostra, de la mà de Metges sense Fronteres, crisis humanes desateses

| 12/04/2018 a les 15:23h
Especial: Propostes
Arxivat a: Passadís, propostes, Palau Robert, Testimonis de l'oblit, Juan Carlos Tomasi, Metges Sense Fronteres
Imatge il·lustrativa
Quan arribo al Palau Robert plou. De camí, pel jardí que duu a l’exposició que vaig a veure, em crida l’atenció una fotografia en concret: una dona negra parint un nen inconscient. 
 
Avui s’inaugura l’exposició Testimonis de l’oblit 2 de la mà de Metges sense Fronteres, que ens fa un recorregut per quatre zones on hi ha crisis humanitàries desateses. La visita guiada que ens fan no pot començar amb una frase més encertada: “No estem segurs que les paraules salvin vides, però sí que estem segurs que el silenci mata”. Les pronuncia Mila Font, delegada de MSF a Catalunya, i ens explica que, sota aquest lema, van viatjar-hi un fotògraf, Juan Carlos Tomasi, i quatre escriptors: Martín Caparrós, Santiago Roncagliolo, Laura Restrepo i Manuel Rivas amb la intenció de transmetre un enfocament periodístico-literari de l’acció de MSF a les diferents zones, buscant-hi les històries personals al darrere.
 

Palestina
 
És el mateix fotògraf qui ens farà el recorregut a través d’aquestes zones. Ens duu primer fins a Hebron, als territoris palestins ocupats. D’aquesta zona, en destaquen la importància de la labor en salut mental que duu a terme MSF i ens alerten que la violència implacable té, a més de conseqüències mèdiques, conseqüències psicològiques i socials greus.
 
Ens explica Juan Carlos Tomasi que en aquesta part hi ha persones que viuen a casa seva però que no poden sortir per la porta principal o treure el cap per la finestra perquè només posar un peu a fora, ja és territori ocupat.
 
Ens explica, a més, la Mila, que aquest reportatge va ser fet al 2014, però que ara, amb les últimes onades de violència a la Franja de Gaza, han vist augmentat de manera alarmant el nombre de persones que arriben als seus hospitals.
 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi


 
Níger
 
Anem ara fins a Níger. Aquí ens expliquen la història de l’Oumarou, un jove que va marxar del poble per arribar a Europa però que no va poder passar del Marroc, i llavors va retornar. Ara treballa amb Metges sense Fronteres conscienciant els veïns que han de fer una cura de prevenció, perquè quan arriba la temuda hunger gap, és a dir, el període de fam que va de juny a setembre, fins que no hi ha collita, és el moment en el qual són més susceptibles de concebre la malària. Ens explica la Mila que és llavors quan és important que vagin als centres hospitalaris de MSF per poder fer un tractament preventiu i rebre nutrients necessaris i ser capaços de fer front així als mesos més durs.
 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi



Colòmbia
 
De Colòmbia visitem la serralada del Cauca l’any 2014 (abans de l’acord de pau entre el govern colombià i les FARC). Aquí la Mila destaca de nou la gran labor en salut mental que ha de fer MSF així com la labor en contra de la violència sexual cap a les dones.
 
Conta el fotògraf que a Toríbio, la població subjecte del reportatge, es van voler centrar en un aspecte interessantíssim: com viu la quotidianitat una comunitat indígena contínuament assetjada per la guerrilla i en destaca com, a pesar de tot, i segurament per supervivència, s’observa la normalitat de la vida sota el foc.
 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi


 
Etiòpia
 
Era d’Etiòpia la fotografia que m’havia colpit al jardí. Ens expliquen que les fotos són preses a la remota zona d’Aroresa, que a Etiòpia només hi ha tres metges per cada cent mil habitants i que en aquest país, una dona mor cada quaranta minuts –cada-quaranta-minuts– per causes relacionades amb el part.
 
Que la Barakat ja havia parit dos fills abans, en dos parts diferents, tots dos morts. I aquest era el seu tercer part. Que en la immensa majoria de casos, les dones embarassades han de caminar durant dos o tres dies –dos-o-tres-dies– fins arribar a una sala de parts amb assistència mèdica. Ens expliquen que el nen primer no sortia, que finalment, gràcies a una maniobra de la comadrona, el fill naix, però tan immòbil que fa por. La reanimació funciona i com un miracle comença a plorar, primer fluixet i cansat, com assajant la vida, i després cada cop més fort, fins que plora amb tot el viri i tota la força de la victòria.
 
Quan surto de l’exposició ja ha sortit el sol i penso en la pila de veritat que conté la frase de la Mila: si bé les paraules no curen, els silencis segur que maten.

 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi

 

Foto: Juan Carlos Tomasi



Quan: fins a l’1 de juliol.
On: al Palau Robert de Barcelona.
Activitats complementàries: Taula rodona Emergències en l'angle mort, el 29 de maig amb la periodista Rosa María Calaf, que introduirà la xerrada i entrevistarà el president de MSF, David Noguera.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix visitar la seva col·lecció a partir de tres mirades diferents
Imatge il·lustrativa
L'obra «Tebas Land», de Sergio Blanco, es representa al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix un curs per aprofundir en la seva col·lecció
Imatge il·lustrativa
La comèdia de Santiago Rusiñol arriba al Teatre Nacional
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
Curtmetratge animat sobre els monstres que fem néixer per culpa de l'enveja
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra les diferents perspectives d'una mateixa realitat