Educació

Rodari i l'alegria d'aprendre

14 reflexions del mestre, que es preguntava «per què l’escola per ser seriosa ha de ser avorrida?»

Joan Turu: «La gent feliç és la que més pals rep»

Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, Gianni Rodari, reflexions, educació
Gianni Rodari va néixer a Omegna (Itàlia) el 23 d'octubre del 1920 i va morir a Roma el 14 d'abril de 1980. El seu pare, que era forner, va morir quan ell només tenia deu anys. El jove Gianni va estudiar magisteri i va començar a treballar com a mestre de primària. Es va matricular també a la facultat de llengües de la Universitat de Milà, però no va acabar aquella carrera: va esclatar la Segona Guerra Mundial. Hi va perdre dos dels seus millors amics i va veure com empresonaven un dels seus germans. Recordem el mestre i autor de llibres infantils llegint-ne 14 reflexions, acompanyades d'una il·lustració de Joan Turu.
 
 
 
1. Els errors són necessaris i fins i tot bonics.
 
2. Cal que un nen aprengui plorant el que podria aprendre somrient?

3. En el país de la mentida, la veritat és una malaltia.
 
4. Per què l’escola per ser seriosa ha de ser avorrida?
 
5. Les rondalles, les velles i les noves, eduquen, ajuden el nen a conèixer el món i ens donen les claus per entrar a la realitat a través de nous camins.

6. Prou que ho sé, que el futur mai serà tan bonic com una rondalla. Però cal que el nen guanyi optimisme i confiança per desafiar la vida. Sense oblidar el valor educatiu de la utopia. Si no desitgéssim, malgrat tot, un món millor, per què dimonis aniríem a cal dentista?
 
7. Tota persona només pot ser feliç comunicant i aportant, és a dir, aconseguint que l’escoltin, que l’entenguin i que l’admirin pel que fa (i pel que diu, ja que dir és fer).

8. És difícil fer el que és difícil: parlar al sord, ensenyar la rosa al cec. Nens, cal que aprengueu a fer les coses difícils: donar la mà al cec, cantar al sord, alliberar els esclaus que es creuen lliures.
 
9. Tots tenim a dins un cavaller ple de coratge que sempre està preparat per començar un nou viatge.
 
10. Nosaltres habitem la llengua com el peix habita l’aigua, i no com ho fa el nedador. El nedador pot entrar i sortir-ne, mentre que el peix ha de viure-hi sempre.
 
11. Llegir és una activitat que ens absorbeix, que exigeix el nostre judici més íntim. Llegir és racionalitzar, criticar, construir.
 
12. Les faules són útils a la matemàtica de la mateixa manera que la matemàtica és útil a les faules, a la poesia, a la música, a la utopia, al compromís polític. És a dir, a tothom i no només al somiador. Són útils precisament perquè sembla que no serveixen de res.
 
13. Per ser un científic cal tenir molta fantasia, així podrem imaginar el que encara no existeix: un món millor del que tenim. I començar a treballar per construir-lo.

14. Cadascú pot fer una petita revolució dins seu sortint de la closca de l'egoisme i fent-se responsable de tot i de tots.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions