Tast editorial

La ploma

Va viure aquell despreniment/ com un viatge a la més absoluta solitud

Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, La ploma, Tast editorial
Imatge il·lustrativa
Un dia, de l'ala forta i grisa d'un colom va caure una ploma entre matolls, pedres i fang. Però les patacades no són tan dolentes com a vegades ens sembla. Amb aquesta idea arriba el llibre La ploma, escrit per Mario Satz, il·lustrat per Maria Beitia i editat per Akiara llibres, amb la traducció de Tina Vallès. Alcem el vol per les primeres pàgines d'aquest àlbum il·lustrat.
 
 
1.

Il·lustració de Maria Beitia



Una vegada, fa molt i molt de temps, passà que
en una picabaralla de coloms un d'ells perdé una ploma.
Va ser l'any dos mil i poc, 
i la pèrdua es produí a l'alba, en primavera.
La ploma va caure lenta, girant sobre ella mateixa
fins aterrar en un prat cobert de matolls
on unes poques pedres es feien companyia.

Il·lustració de Maria Beitia




2.
Al principi, la ploma va viure aquell despreniment
com un viatge a la més absoluta solitud, 
una situació incomprensible i trista.

Il·lustració de Maria Beitia

 

Primer tingué calor i després fred.
El vent l'alçà uns centímetres i la tornà a deixar caure. 
De viure volant i viatjar per aires sempre nous
passà a veure's en un medi desconegut.

Il·lustració de Maria Beitia



3.
Ella, que havia crescut en una ala forta i grisa, 
que no temia ni el fred ni la pluja, 
que observava el món des del capdamunt dels pins i els roures, 
trobà que la seva nova situació era difícil, 
allà, tirada a terra, en contacte amb una pols
que de vegades esdevenia fang
i l'embrutava.

Il·lustració de Maria Beitia

 

Il·lustració de Maria Beitia



4.
No sabia gaire per què,
però li agradava més la lluna que el sol,
l'alabatre d'una papallona
que el pas apressat de les formigues.

El costat bo de tot plegat —perquè les caigudes
no són mai tan dolentes com sembla—
era que ara tenia temps per pensar. 

Il·lustració de Maria Beitia



Una ploma que pensa sembla, en realitat, ben poca cosa, 
però és fantàstic si recordem que el pensament
fa volar els éssers i les coses, els porta d'aquí cap allà
i fins els ressuscita si convé. 

Il·lustració de Maria Beitia



5.

Il·lustració de Maria Beitia



Mentrestant, el colom del qual s'havia desprès la ploma
seguia amb la seva vida, parrupava, visitava turons
i cridava els seus amics per explicar-los en quin lloc
creixien les herbes tendres i en quin racó els arbres
havien deixat anar les seves petites llavors comestibles.
En el forat que havia deixat la ploma caiguda li va créixer, 
a poc a poc però amb força, una altra ploma. 
Grisa com el crepuscle a l'hivern, sedosa i ferma.

Il·lustració de Maria Beitia



6.
Les plomes no tenen ulls, és veritat,
però tenen barbes, canó i un plomissol sensible
al llarg del seu eix o raquis.

A tothora saben
si el dia és humit, si la tarda és seca, 
si un llangardaix els passa pel damunt, 
si un conill les olora.

Il·lustració de Maria Beitia



Als llocs del món on les plomes
són de colors brillants,
els homes i les dones comercien amb elles
i en fan joies que no pesen gens.
Adorns preciosos per despertar la realitat.

Il·lustració de Maria Beitia



7.
La ploma que perdé el seu vol
va passar uns dies abandonada del tot,
en contacte amb la terra i els seus petits tresors:
un còdol, una branca, la molsa viva.

Il·lustració de Maria Beitia



Un dia, mig adormida encara per la llum de l'alba,
s'aturà al seu costat una dona que passava.
Davant dels seus ulls, preciosa, tenia una ploma.
Tan sols uns segons, uns instants brevíssims, 
trigà a ajupir-se per recollir-la amb la mà dreta,
i la subjectà com si aquell objecte tingués la força necessària
per fer-li créixer la sorpresa.

Il·lustració de Maria Beitia



 
 
 La ploma

 © Text de Mario Satz i il·lustracions de Maria Beitia.
 © de la traducció al català: Tina Vallès
 © Akiara Books

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix visitar la seva col·lecció a partir de tres mirades diferents
Imatge il·lustrativa
L'obra «Tebas Land», de Sergio Blanco, es representa al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix un curs per aprofundir en la seva col·lecció
Imatge il·lustrativa
La comèdia de Santiago Rusiñol arriba al Teatre Nacional
Imatge il·lustrativa
El CCCB fa un recorregut cronològic per l'obra del cineasta
Imatge il·lustrativa
La música del compositor és reinterpretada visualment en aquest vídeo hipnòtic
Imatge il·lustrativa
«Només una vegada» de Marta Buchaca porta la violència de gènere a la sala petita del TNC
Imatge il·lustrativa
14 reflexions del cineasta, que deia que «necessàriament els personatges s'assemblen al seu autor»