Música

Ni una sola paraula

Compto una altra derrota/ mentre que per sota em dic que mai més

| 17/04/2018 a les 10:29h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Roger Mas, música, cançó

T'està cridant, ja ho sé, que va a la seva,
el cor només escolta el teu cap.
Però a on te'n vas? M'estàs escoltant?
On és l'orgull en què havíem quedat?

La nit comença i amb ella el meu camí,
et busco sola amb el meu millor vestit.
Però a on collons estàs? Què és el que coi passa?
Què és el que queda després de tots aquests anys?

Miro aquests ulls teus que un dia em miraven,
busco la boca, les mans, una abraçada.
Però tu no sents res de res,
i et disfresses de cordialitat.

Ni una sola paraula
ni gestos ni mirades apassionades,
ni rastre de petons que abans em donaves,
fins que sortia el sol.

Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus.

Com una joguina picant contra paret
surto a trobar-te i em perdo perquè busco
una oportunitat, un miracle, un encanteri,
tornar-me guapo i tu més guapa encara.

Davant d'aquests ulls que un dia em miraven
poso l'esquena i unes quantes passes,
i compto una altra derrota
mentre que per sota em dic que mai més.

Ni una sola paraula,
ni gestos ni mirades apassionades,
ni rastre de petons que abans em donaves,
fins que sortia el sol.

Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus.

Això no pot ser, no soc jo,
tinc una nosa dins del cor.
Per no ser de gel quan el cel
em demana paciència.

Ni una sola paraula,
ni gestos ni mirades apassionades,
ni rastre de petons que abans em donaves,
fins que sortia el sol.

Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus.


Está gritando, ya sé que no se entera,
el corazón escucha tu cabeza.
¿Pero a dónde vas? ¿Me estás escuchando?
¿Qué hay de tu orgullo? ¿Qué habíamos quedado?
 
La noche empieza y con ella mi camino,
te busco a solas con mi mejor vestido.
¿Pero a dónde estás? ¿Qué es lo que ha pasado?
¿Qué es lo que queda después de tantos años?
 
Miro esos ojos que un día me miraron,
busco tu boca, tus manos, tus abrazos.
Pero tú no sientes nada,
y te disfrazas de cordialidad.

Ni una sola palabra
ni gestos ni miradas apasionadas,
ni rastro de los besos que antes me dabas
hasta el amanecer.
 
Ni una de las sonrisas
por las que cada noche y todos los días
sollozan estos ojos
en lo que ahora te ves.
 
Como un juguete que choca contra un muro,
salgo a encontrarte y me pierdo en cuando busco
una oportunidad, un milagro o un hechizo:
volverme guapa y tú, guapo conmigo.
 
Frente a los ojos que un día me miraron
pongo mi espalda y aquí unos cuantos pasos,
y me apunto otra derrota
mientras mi boca dice nunca más.
 
Ni una sola palabra
ni gestos ni miradas apasionadas,
ni rastro de los besos que antes me dabas
hasta el amanecer.
 
Ni una de las sonrisas
por las que cada noche y todos los días
sollozan estos ojos
en lo que ahora te ves.
 
No puede ser, no soy yo,
Me pesa tanto el corazón
por no ser de hielo cuando el cielo
me pide paciencia.
 
Ni una sola palabra
ni gestos ni miradas apasionadas,
ni rastro de los besos que antes me dabas
hasta el amanecer.
 
Ni una de las sonrisas
por las que cada noche y todos los días
sollozan estos ojos
en lo que ahora te ves.
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
18/11/2018
Imatge il·lustrativa
17/11/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Dos centres cívics proposen tallers inspirats en el dissenyador Victor Papanek
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa programa activitats especials per fer en família
Imatge il·lustrativa
Un cicle d'activitats homenatja el poeta i dramaturg a Sant Andreu
Imatge il·lustrativa
La companyia La Virgueria porta el seu espectacle a l'Arnau Itinerant
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com reaccionen les persones davant el dubte i la por
Imatge il·lustrativa
L'anunci dels Gaudí parla del poder del cinema i de l'empoderament femení
Imatge il·lustrativa
L'educador David Dunning diu que «sovint sobrevalorem les nostres habilitats»
Imatge il·lustrativa
Lera Boroditsky diu que «es perd prop d'un idioma a la setmana»