Propostes

Masotta, el psicoanalista provocador

L'exposició «La teoria com a acció» del Macba recorre el pensament de l'intel·lectual argentí

Especial: Propostes
Arxivat a: Passadís, propostes, La teoria com a acció, Macba, Massotta

L'exposició "Oscar Masotta, La teoria com a acció"


Fins al dia 11 de setembre, Oscar Masotta, La teoria com a acció. El full de mà de l’exposició comença dient que Masotta va ser un intel·lectual. També hi ha qui l’ha descrit com un artista, per la seva implicació en el món del còmic i els happenings, tot i que ell mai no es va reconèixer com a creador d’art. Semiòleg, professor, crític. I quan va morir, Alberto Cardín, a El País, va recordar-ne la trajectòria sota el títol “Fallece en Barcelona el psicoanalista Oscar Masotta”. Psicoanalista, perquè va introduir la psicoanàlisi lacaniana a l’Amèrica Llatina i a Espanya, perquè a mitjans dels anys seixanta va deixar de banda les disciplines amb què estava connectat i va centrar la seva dedicació a difondre, ensenyar i exercir la psicoanàlisi de Jacques Lacan.

L’exposició que es pot veure al Macba és el resultat d’anys d’investigació, recopilació i estudi de material relacionat amb aquest personatge polifacètic i autodidacte que al llarg de la seva vida va defensar el pensament com a eina d’intervenció en diverses àrees del coneixement, una recerca que ha estat assessorada en tot moment per la seva filla Cloe. Un pensament flexible, el de Masotta, que relaciona disciplines i expressions que aparentment no tenen punts en comú. També va posicionar-se, dins el món de la política, com a ciutadà anti antiperonista molt crític amb l’esquerra (es considerava marxista, però deia que mai s’afiliaria un partit comunista que no veia amb bons ulls certes manifestacions artístiques d’avantguarda per la càrrega burgesa que arrossegaven) i, al seu torn, va ser durament criticat per la lleugeresa de les seves accions davant el compromís d’altres intel·lectuals amb temes de caire social, com ara la fam que es passava a l’Argentina.
 
Les peces que conformen aquesta mostra es podria dir que són els primers passos d’un arxiu fins ara inexistent sobre la incidència d’aquest incomodador i modernitzador dels cercles intel·lectuals i artístics argentins que va deixar-se seduir per la psicoanàlisi i la va predicar des de l’embranzida del seu tarannà provocador i analític.
 
En una paret gegant i en tres línies i mitja –he necessitat tres fotos apaïsades de mòbil per abastar-la– hi ha una cita de l’escriptor Jorge Lafforgue sobre qui era Masotta per al seu entorn, i ho explica a través de llibres que la gent li deixava: “Si le prestabas un libro a Masotta podría suceder: primera posibilidad, que no hubiera regreso, pues el libro pasaba a engrosar su biblioteca personal; segunda posibilidad, que con cierto esfuerzo uno consiguiese rescatarlo, pero convertido en un muestrario de subrayados, flechas, círculos, referencias en los márgenes y otros señalamientos de parecida índole; tercera posibilidad, que simplemente te lo devolviese, en cuyo caso había que desconfiar de su valor”.
 
En parlo, d’aquesta cita i de l’exposició, amb algú que em coneix bé. Li dic que si Masotta despertava tanta idolatria intel·lectual potser és perquè era més personatge que persona, que em costa admirar persones que són aplaudides, per dir-ho d’alguna manera, per guixar llibres aliens sense permís. Qui m’escolta em recorda que tinc problemes amb l’autoritat, i que la prominència cultural també pot ser llegida des del respecte cap a algú que no identifica límits a l’hora de practicar el coneixement, qüestionar-lo, reinterpretar-lo. Deixo de parlar una estona per pensar i m’adono que aquesta perspectiva també és del tot sostenible i s’encara amb la meva idea de màscara social.
 
La primera vegada que vaig entrar a l’expo de Masotta em va semblar d’una heterogeneïtat vertiginosa, per on començo, per què després d’això ve allò altre. Però en trepitjar-la per segona vegada sento la lògica que respon al que està exposat. L’homenatge és justament a la complexitat, la multiplicitat d’un ésser contracultural que, tot i els condicionants sociopolítics de l’època, va saber plantar la seva bandera on va voler i com va voler.  

L'exposició "Oscar Masotta, La teoria com a acció"

 

L'exposició "Oscar Masotta, La teoria com a acció"

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Cim d'Estela ofereix activitats per a infants durant la Setmana Santa
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix una programació especial de continguts digitals
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que deia que «la sort afavoreix només les ments més preparades»
Imatge il·lustrativa
Katharine Hepburn llegeix la nota que va escriure a l'actor 18 anys després de la seva mort
Imatge il·lustrativa
Una parella catalana mostren a la BBC com es el seu dia a dia amb la seva filla
Imatge il·lustrativa
Una coreografia de Steev de Sousa que evoca una relació fraternal