Poesia

Cançó de la rosa de paper

d'un paper vell de diari,/ d'un diari groc del temps

Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, Cançó de la rosa de paper, Vicent Andrés Estellés, poesia

Homenatge a José Martí

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper, 
d'un paper vell de diari, 
d'un diari groc del temps. 
 
Ella volia una rosa, 
i un dia se la va fer. 
Ella tenia una rosa, 
una rosa de paper. 
 
Passaren hivern i estiu, 
la primavera també, 
també passà la tardor, 
dies de pluja i de vent. 
 
I ella tenia la rosa, 
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia 
i l'enterraren després. 
 
Però al carrer on vivia, 
però en el poble on visqué, 
les mans del poble es passaven 
una rosa de paper. 
 
I circulava la rosa, 
però molt secretament. 
I de mà en mà s'hi passaven 
una rosa de paper. 
 
El poble creia altra volta 
i ningú no va saber 
què tenia aquella rosa, 
una rosa de paper. 
 
Fins que un dia d'aquells dies 
va manar l'ajuntament 
que fos cremada la rosa, 
perquè allò no estava bé. 
 
Varen regirar les cases: 
la rosa no aparegué. 
Va haver interrogatoris; 
ningú no en sabia res. 
 
Però, com una consigna, 
circula secretament 
de mà en mà, per tot el poble, 
una rosa de paper. 
 

Foto: MissMayoi

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Torna el cicle de concerts d'estiu de la Universitat de Barcelona
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona reprèn el cicle Debats UB
Imatge il·lustrativa
Revivim una escena clau de la pel·lícula de Giuseppe Tornatore
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Un anunci contra la manipulació a què ens sotmet la indústria de la bellesa
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra el contrast entre l'amant desitjat i la realitat