Hòstia, no anem bé

M'enamoren les formes però em repugna que algú pugui sacralitzar-les per damunt de tot

| 27/04/2015 a les 00:03h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Dennis Hill


M'enamoren les formes dels sentits. Em sedueix el llenguatge literari o poètic, en què no es pot separar la forma del sentit: la veritat literària és una qüestió d'estil. Fa poc una alumna d'un curs d'escriptura em va dir que li costava d'entendre la gent que, com jo, donava tanta importància a la forma, i vam encetar una discussió amable sobre ètica i estètica. Vam acabar parlant de Thomas de Quincey i el seu cèlebre assaig L'assassinat considerat com una de les belles arts (Aeditors), compost de dos articles que aparquen el punt de vista ètic –és evident que un assassinat és incorrecte, condemnable i indefensable– i analitzen el crim des d'un punt de vista merament artístic.

M'enamoren les formes però, més enllà d'un exercici provocador a l'estil del que va fer De Quincey, em repugna que algú pugui sacralitzar-les per damunt de tot. Faig de correctora i una falta d'ortografia em pot fer sortir de polleguera, però també entenc que sovint el millor que puc fer amb la meva indignació és empassar-me-la. 

La filòloga Helena Boadas explicava l'altre dia que s'havia entristit en llegir determinades reaccions a les xarxes després de l'assassinat comès per un menor en un institut de Barcelona. En concret, l'Helena esmentava una dona que havia preguntat "Però haviam, per què aquest nen tenia una ballesta?", i resulta que el comentari següent era "Haviam s'escriu sense hac".

A mi em va passar una cosa semblant, i encara em dura l'estupefacció. Així que es va saber la notícia d'aquest assassinat, vaig fer un tuit que deia "Hòstia, una professora morta per trets de ballesta en un institut" (en un primer moment es va dir que la víctima mortal era una dona). La primera reacció que vaig rebre va ser un altre tuit que deia "Hòstia? No deixes gaire bé el periodisme. Diria que hi ha expressions millors".

Per descomptat que jo no represento el periodisme: només em represento a mi. I en casos com aquest, dir "hòstia" és el més suau que se m'acut. Però em sembla un símptoma preocupant que, davant la notícia que un menor acaba d'assassinar un mestre, algú es pugui fixar sobretot en un "hòstia" poc o molt afortunat. Si parlem d'horror, que la forma eclipsi el sentit no té cap sentit.

COMENTARIS

crec que tens raó
Anònim, 29/04/2015 a les 21:07
+0
-0
Estic molt d'acord d'acord amb el que dius. Sovint miro els comentaris que fa la gent referents a un tema i un article. També m'agrada llegir els comentaris que es fan sobre algunes piulades o estats de face. Molt sovint el tema és un tema seriós o trascendent i ,tot i això,sempre s'acaba malparlant d'algú perquè no agrada el que diu, o criticant l'idioma que s'ha utilitzat per escriure, o insultant, o ens perdem en detalls absurds.... Vaja, que debatre o parlar sobre el tema en qüestió queda relegat a les golfes.
comparteixo
EdP, 30/04/2015 a les 07:50
+0
-0
Normalment quan llegeixo els comentaris,per curiositat,m'hen adono que la gent necesita únicament xerrar,les noticies no importen,els fets el mateix,es sentirse més important pel fet d'opinar,a vegades bestieses.Jo no he estudiat catalá i m'agrada escriure en el meu idioma,normalment tinc un diccionari al costat,tot i aixi hem surten un miler de faltes,i realment m'entristeix molt quan comento quelcom que hem sembla important que la gent només es fixi amb les faltes.Peró també he de dir que potser no val tant la pena llegir els comentaris,perque ni ha cada un tan fora de lloc,que et fan sortir de pulleguera,i com opina gents de tot arreu,sense informarse previament ,les opinions a vegades semblen guions de Berlanga.No obstant comparteixo totel que dius. En fixem amb el paper del embolcall i el contingut...... tant es!!!!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida