Foto: “Wallay”, de Berni Goldblat. Acadèmia del Cinema Europeu
En part per prejudici i en part per experiència, quan un pensa en una sala de cinema habitada per vuitanta preadolescents i adolescents li ve al cap una platea sorollosa i festiva, no gaire diferent a aquells Gremlins que contemplaven Blancaneus en una escena de la pel·lícula de Joe Dante. Doncs bé, el que es va viure diumenge a la Filmoteca de Catalunya va ser una experiència radicalment diferent: nois i noies d’edats compreses entre els dotze i els catorze anys, que veien amb respecte i en silenci tres produccions europees –en versió original subtitulada, és clar– i després n’analitzaven i debatien els valors.
La jornada es va celebrar de manera paral·lela a d’altres equivalents en d’altres ciutats europees, i és que l’acte formava part de l’elecció del Premi del Públic Jove de l’Acadèmia Europea del Cinema, escollit per milers de joves cinèfils europeus. A Barcelona, els joves que s’havien inscrit per formar part d’aquest jurat –alguns d’ells repetidors d’anteriors edicions– es van congregar a la Filmoteca, institució que acull des de fa cinc anys un acte organitzat amb la col·laboració de l’Acadèmia del Cinema Català, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Drac Màgic. Una de les monitores d’aquesta cooperativa –que cada any s’encarrega de dinamitzar la discussió al voltant de les pel·lícules–, la Marga, explicava que els petits participants “sempre gaudeixen molt d’aquesta jornada, i aquest any el nivell de les seves anàlisis ha estat molt alt. És un dia en què tenen l’oportunitat de veure pel·lícules que molt sovint no es distribueixen, i que participen de punts de vista molt diferents: hi ha produccions de ficció, documentals… I en les discussions sobre cada pel·lícula mirem d’equilibrar les valoracions estrictament cinematogràfiques amb aquelles relacionades amb els temes que proposa la pel·lícula”. També matisa que “si aquestes projeccions tinguessin lloc de manera obligatòria dins l’horari lectiu l’experiència seria molt diferent. Però tots els nois i noies que venen ho han fet de manera voluntària perquè els agrada el cinema”.
El foment de l’esperit crític, la discussió sobre els aspectes socials que els suggereix l’argument de cada història i l’anàlisi de les diverses vessants que integren el llenguatge cinematogràfic –la interpretació, la realització, el muntatge, la música…–són alguns dels reptes d’aquestes sessions orientades a formar espectadors actius, i qui sap si algun dia crítics o cineastes. Temàticament, les pel·lícules escollides tenen a veure amb la infantesa o l’adolescència com a gran Leit Motiv; la pel·lícula que va sortir com a preferida des de Barcelona va ser Girl in Flight (La fuga), dirigida per la italiana Sandra Vannuchi a partir d’experiències personals, i que narra com una noia d’onze anys marcada per la depressió de la seva mare emprèn un viatge en tren per conèixer Roma i es fa amiga d’una noia gitana.
Però finalment la pel·lícula que va resultar guanyadora del Premi del Públic Jove de l’Acadèmia del Cinema Europeu –sumant els vots dels trenta-quatre països participants– va ser Wallay, una coproducció entre França, Burkina Faso i Qatar dirigida per Berni Goldblat sobre el viatge iniciàtic d’un noi que és enviat a passar l’estiu amb el seu oncle que viu a Burkina Faso. La tercera candidata era Hobbyhorse Revolution, un documental finès de Selma Vilhunen sobre la pintoresca afició d’alguns joves escandinaus: muntar cavalls de joguina. Però la cosa no anava de guanyar o perdre sino d’aprofitar la ocasió per reflexionar sobre els sentiments d’alienació i incomprensió juvenils, els contrastos culturals, la família o l’amistat.
En arrencar la jornada, el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, va donar la benvinguda als participants, i va mostrar el suport a “la idea d’Europa i de la cultura feta per gaudir i també per reflexionar”. Per la seva banda, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, va admetre que “el cinema nord-americà ens agrada molt però el que es fa a Europa ens resulta pròxim i reflecteix la diversitat d’idiomes i de cultures. Amb la diversitat, un mira els ulls de l’altre, la qual cosa ens fa més rics i generosos”. Dos ídols dels joves espectadors catalans, l’actriu Elisabet Casanovas i l’actor Adrian Grösser –coneguts per la sèrie Merlí– van participar també a la jornada, explicant als seus fans la seva experiència davant les càmeres. I tots plegats van marxar cap a casa sabent una mica més sobre el cinema i la vida.
Wallay, dirigida per Berni Goldblat, Premi del Públic Jove de l’Acadèmia del Cinema Europeu:
Girl in Flight (La fuga), dirigida per Sandra Vannuchi:
Hobbyhorse Revolution, un documental de Selma Vilhunen:
Foto: Filmoteca de Catalunya
0
0
