Dinou. «Coyote»

Que encara avui el primer que em ve al cap quan penso amor és el de l'amor romàntic mata

| 05/05/2015 a les 14:15h
Especial: Tres jocs d'auriculars
Arxivat a: El piano

Il·lustració: Jordi Lafebre

 

 


No sé mai de què parlen quan parlen d'amor, com tampoc sé si l'omplen de res o el buiden de tot perquè no hi ha acord en els límits ni els objectes. M'assec en una cadira –una de còmoda– i rumio. No m'hi estic asseguda de veritat a la cadira, però m'hi veig cada cop que al meu voltant parlen d'amor per les dates o coincidències o perquè les roses del gerro han començat a mirar a terra en lloc d'enlaire amb aquell pes dels pètals apretats que en van desnucant a poc a poc les tiges.
 
Que pots sentir amor per un algú i per una idea i per una terra i francament, vist així tot sembla amor però no m'ho sembla pas tot si no hi penso gaire. Que encara avui el primer que em ve al cap quan penso amor és el de l'amor romàntic mata i el de no existeix l'amor feliç que vaig aprendre sense adonar-me'n escoltant cançons de cors trencats i rebuig i dolor i misèria i pèrdua mentre els grans es preocupaven molt que no jugués amb pistoles i no veiés morts a la tele.
 
No sé si és primer genital o ve de l'estómac i es passeja per les vísceres en la sang fins al cervell passant pels dits que s'hi agafen. No sé si arribat al cap s'hi queda empetitit i el cos el perd i en queda eixut. No sé quant dura. L'he vist venir i marxar o deixar-se morir i mentre hi era potser no el sentia, com un adonar-se de la remor d'un motor de nevera precisament quan desapareix. Un bull d'amor consumit pel xarbotar i el cada dia.
 
No es fan cançons del cada dia, de les tasses a la pica o de creuar-se pel passadís sense ni tan sols mirar-se perquè lo normal no inspira i el cada dia és normal. I llavors se'n fan d'amor que arriba i les comprem. I d'amor que marxa i les comprem perquè el volem veure venir i l'hem vist espatllar-se. I asseguda a la cadira penso que n'hi ha més de les segones, de cançons que en diem d'amor però no en parlen, el segresten. I no sé com es segresta un buit però l'enyoren i s'hi caguen i el maleeixen i el ploren i se'n queixen i se'n foten i ens agraden perquè ho devem haver fet tots, ens deu semblar que ens recomposa.
 
Dono copets de sabata a una pota de la cadira –que no m'hi estic de veritat a la cadira– i penso que res deu ser les conseqüències de la seva absència i no, l'amor no deu ser això. 



@drudibuixa

COMENTARIS

TAP HEAT Short Film (al youtube)
carol anònim, 17/05/2015 a les 19:23
+0
-0


AeDNy6Ff7VE (instrumental i sense lletra d'amor). D'amors romàntics no vull saber-ne res, passo; prefereixo l'aprendre a conviure del josep maria espinàs. I esclar que mata: (h)a mor(t) romàntic(a), està clarinete. Aquest missatge s'autodestruirà en 3, 2, 1
no n'aprenc
carol anònim, 17/05/2015 a les 22:50
+0
-0
Em faltava :-). Sempre des del :-) i amb humor nivell chiquita de la calzada. Pensar en el que escric em resulta força decebedor però :-) igualment.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país
Imatge il·lustrativa
Recordem Rosa Maria Sardà veient-la interpretar aquesta obra de Josep Maria de Sagarra