“Escric per dir adeu al masoquisme i l’angoixa dels amants.” La poeta Sílvia Bel Fransi al llibre Deixar anar (Viena Edicions) corre el risc de mirar-se als ulls. En llegim un poema i l’escoltem recitat per ella mateixa al programa Tot el temps del món, del Canal 33.


Primer vaig treure el cap
per la boca del metro.
Les cames, tremoloses,
com un vagó que arrenca,
em portaren cap a tu.

Quatre vasos de vi
van marcar la mesura
de l’última conversa.

Al final de la Rambla
vam saber que llavors
ja no, ja sempre.

Els camins es bifurquen
i tu desapareixes
per un carreró estret
del barri del Raval.

No et giris, penso.
Vull recordar l’esquena,
la jaqueta texana
fent d’armadura al cos.

Només puc trobar pau
si escolto el secret
de la tragèdia.

Vam ser un amor
que per amor
vam deixar anar.

Foto: Edward Zulawski


Deixar anar


© Sílvia Bel Fransi
© Viena Edicions, 2018

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa