La instal·lació “Caront”, de Joan Brossa. Foto: RomanYñan-Fundació Joan Brossa
La idea de situar la seu de la Fundació Joan Brossa a l’antiga fàbrica de la moneda de Barcelona, La Seca, hauria encantat al poeta, que tantes vegades havia jugat amb el concepte dels diners en la seva obra. És una paradoxa feliç. I si, a més, Brossa pogués veure que l’espai està connectat a un teatre, la iniciativa encara el plauria més. L’Espai Joan Brossa, en ple barri del Born de Barcelona i a tocar del Museu Picasso, serà a partir d’ara la casa de Brossa a la seva ciutat natal i el local de referència de difusió, exposició i estudi de la seva obra, just quan queden mesos perquè es compleixi al desembre el 20è aniversari de la mort del poeta i a les portes del centenari del 2019.
El nou espai acaba de néixer gràcies a la cessió que ha fet l’Ajuntament de Barcelona, propietari del local, a la fundació del poeta. Tot el projecte anirà de la mà del ja existent Espai Escènic Joan Brossa, amb el qual es connecta arquitectònicament gràcies a una modèlica intervenció de Meritxell Inaraja. Amarat per la llum natural, l’espai serà, segons el president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió, “un centre de creació contemporània i no tant patrimonial”, on cohabitaran totes les arts de la mateixa manera com ho feien en la infinita transversalitat del mateix Brossa. “Els mots seran la nostra moneda. I els mots conviuran amb l’art”, afegeix Altaió.
A més de ser l’espai de gestió de la fundació i del Centre d’Estudis del poeta, creat recentment, el nou equipament centralitzarà les activitats brossianes però no serà un museu monogràfic, ja que és el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) qui salvaguarda el llegat objectual i l’arxiu de Brossa. Precisament, com que fa poc es va clausurar la gran exposició Poesia Brossa al Macba, ara no tindria sentit obrir el local amb una mostra patrimonial del poeta. De moment, però, l’Espai Brossa oferirà un preludi del que serà més endavant el centre amb una sèrie d’activitats inaugurals. D’entrada, l’espai acull la instal·lació Caront, una barca que al·ludeix al personatge mitològic encarregat de portar les ànimes a l’Hades i que Brossa va envoltar de confeti simbolitzant la vida i la festa. L’obra, que pertany a la galeria Miguel Marcos, és pràcticament inèdita per al públic barceloní i ara ha estat “alterada” per l’artista i escriptora Alícia Kopf, tenyint els paperets de vermell, en un intent d’inocular “sang nova” a la peça. Als prestatges del local, a l’espera que arribin els llibres, Kopf ha col·locat muntanyetes de confeti vermell perquè “per a Brossa una biblioteca era sinònim de gaudi i de festa”.
Els actes inaugurals continuaran diumenge amb una desfilada-performance dissenyada per Ester Xargay, que serà un homenatge al músic desaparegut Carles Santos, primer president simbòlic del Centre d’Estudis Joan Brossa, juntament amb Pere Portabella. Finalment, el 20 de maig es presentarà al nou centre l’antologia poètica Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (Proa), que ha anat a cura de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura.
L’Espai Brossa tancarà durant l’estiu i reobrirà a la tardor ja de manera permanent. La primera exposició temporal que es veurà presentarà la relació entre art i follia i entre malaltia i creació, a partir del fons de la col·lecció particular del psiquiatre i humanista Joan Obiols, personatge que va reunir sovint a artistes a casa seva com Tàpies o el mateix Brossa.
0
0
