Adeu a Tom Wolfe, una de les plomes més brillants de la seva generació i autor de llibres imprescindibles del cànon literari contemporani com Tot un home o La foguera de les vanitats. Un autor que serà recordat, més que per la grandesa d’una obra en concret, per haver estat el pare del Nou Periodisme, i que ha mort als 87 anys a causa d’una infecció i a casa seva, a Manhattan, tal com ha confirmat el seu agent literari, Lynn Nesbit. Repassem cinc obres clau per entendre el personatge, en estricte ordre de publicació.
Foto: Fund. Catalunya La Pedrera
The Marvelous Mouth. 1963
Al llarg de la seva trajectòria, Wolfe va escriure novel·les –extenses i contundents, extremadament iròniques i deutores del realisme–, poesia, contes, guions, teatre, textos esparsos i un gran número de reportatges a premsa. D’entre tots ells, destaca el que va escriure sobre Cassius Clay –The Marvelous Mouth– i que ha esdevingut l’article més icònic de la publicació Esquire, a banda de tota una llegenda del periodisme literari.
The Electric Kool-Aid Acid Test (Ponche de ácido lisérgico). 1968
Els crítics del moment la van qualificar com una obra mestra de la novel·la de no ficció. El llibre és una crònica esplèndida i vigorosa sobre el viatge Ken Kesey –autor d’Alguien voló sobre el nido del cuco– i els seus companys, el veritable nucli dur del hippisme. Una història fascinant, amb una atmosfera que sedueix i atrapa, amb personatges dignes d’una ficció rocambolesca i desbarrada, però tan reals com és la vida.
The New Journalism (El Nuevo periodismo). 1975
Llibre fundacional d’una nova era, que va sacsejar per sempre els fonaments del periodisme i de com aquest s’apropava a la literatura. Wolfe, que no va debutar en ficció fins al 1987, va escriure una ingent obra a premsa i d’assaig. Aquest llibre n’és un dels més representatius, amb una primera part formada per assaigs on fa una anàlisi provocativa del “Nou periodisme”, segons ell, “el gènere literari més ric de l’època”.
The Bonfire of the Vanities (La foguera de les vanitats). 1987
El seu gran cim literari, i una obra que encara és considerada “la gran novel·la de Nova York”. Publicada el 1987, un any de terratrèmols bursàtils a Wall Street, va suposar el seu debut en la ficció. Wolfe es va centrar en la història de McCoy, un jove triomfador que es veu implicat en un homicidi quan atropella un home negre i fuig. L’autor aprofita el llibre per disparar amb bala i per riure’s de tot i tothom, fugint de discursos indulgents i deixant en evidència una època edificada a base d’escàndols.
A Man in Full (Tot un home). 1998
La seva segona novel·la havia de superar l’èxit i el rebombori de la primera, publicada una dècada abans. Se’n va sortir. Editada en català a Columna, és un retrat minuciós, amb ironia i perícia d’orfebre, d’un país boig i frenètic. Xarxes d’immigrants asiàtics il·legals que travessen el continent, la vida quotidiana a la presó, tèrbols sindicats de la construcció, les esposes fidels rebutjades pels marits. Una nova mostra de l’essència de l’Amèrica dels seus dies, esquitxant tothom, tan divertida com imprescindible.
