Poesia dibuixada

Tot l'enyor de demà

I el carter/ que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa

Especial: Poesia dibuixada
Arxivat a: Biblioteca, Tot l'enyor de demà, Poesia dibuixada
Sensibilitat i creativitat. Poetes d'avui i d'ahir. La veu de l'actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Format per 14 poemes, és una forma d'impulsar i homenatjar l'ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Ara que estic al llit
                         malalt,
                         estic força content.

—Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
 
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
                                   sota el sol,
                                   sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
                            amb unes vores fetes de puntes de coixí,
                            i una rialla fresca.
 
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
                               i els baixa
                               tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
                               de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri
                           matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
              que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
 
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
                                        i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: —Ja ho té tot?
I les noies somriuen
                            amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
 
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l'escola.
 
I els cavalls assenyats
                               i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
 
I el pa,
           posat a taula.
I l'escudella rossa,
                         fumejant.
I vosaltres         amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
 
Tot això bé m'espera
                             si m'aixeco
                             demà.
Si no em puc aixecar
                             mai més,
heus aquí el que m'espera:
 
—Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal
Imatge il·lustrativa
Torna el festival dedicat al cinema més experimental
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra amb normalitat allò que encara no és acceptat com a normal