A l’espera que les velles promeses es facin realitat, els nostres ulls acomodats s’avesen a les imatges esfereïdores de centenars de persones que perden la vida fugint de la misèria o de les guerres dels seus països d’origen, i el pitjor que podem fer és agafar distància mentre pengem de totes elles una etiqueta que no ajuda: immigrants.
Todos nuestros nombres de Dinaw Mengestu no parla en cap cas de l’arribada de persones desesperades per les costes del Mediterrani, però és difícil llegir-lo sense que, malauradament, les imatges dels darrers dies es facin molt presents. Mengestu centra tota l’atenció en com es reconstrueix un mateix com a persona i com es reinventa la pròpia vida quan aconsegueix posar els peus en terra ferma, després que l’única alternativa sigui fugir del seu país d’origen havent-ho perdut tot: família, amics i identitat. La història té lloc als anys setanta i juga amb dues veus narratives, la de Helen, una treballadora social que viu a l’Oest Mitjà dels Estats Units, i la d’Isaac, un testimoni de la revolució a Uganda que hi arriba com a estudiant convidat, i malgrat el pes que pren el tema de la immigració per la implicació política i social de l’argument, la bellesa d’aquesta novel·la rau sens dubte en la història d’amor agredolça que l’autor ens regala.
La història d’Isaac comença quan deixa la seva casa a Etiòpia per poder anar a la Universitat de Kampala, Uganda, a principis dels setanta, just quan l’era dictatorial aflora entre revoltes estudiantils i militars que observen com el colonialisme mor de forma irreversible. Lluitar per la llibertat d’Àfrica implica deixar els llibres, la literatura i agafar les armes, i obligatòriament deixar enrere tota una vida. Les conseqüències emocionals que això comporta, fins i tot quan d’alguna manera te’n surts i aterres als Estats Units amb una identitat regalada i pretens començar de zero, són pràcticament incommensurables, i precisament sobre aquestes conseqüències l’autor construeix tota la novel.la amb dos personatges de vides fràgils però valents en essència.
La Helen, a qui li assignen el cas de l’Isaac, se sent atreta de seguida per l’enigma que envolta aquest immigrant sense passat, l’arxiu del qual està format per un sol full de paper on consta Àfrica com a lloc de naixement i l’única dada sòlida és el seu nom, tot i que gradualment, com a lectors descobrim que la vertadera identitat l’ha deixada a l’Àfrica i ha agafat prestat el nom del seu millor amic. L’amor sorgeix entre la Helen i l’Isaac, però inevitablement patim des del primer minut, no només per la dificultat d’una parella multiracial que intenta obrir-se pas en una societat de mires encara molt tancades, sinó perquè també ensumem que l’equilibri entre ells és impossible, en part per tot allò que no coneixem ni acabarà coneixent tampoc la Helen sobre l’Isaac.
Amb una subtil intel·ligència, i aquest detall per mi omple fins dalt de poder el personatge d’ella, la Helen va regulant la intensitat de les trobades i controla amb astúcia els límits de la seva estimació per l’Isaac. Tot ell és un misteri i el cor de la Helen competeix amb el passat d’Isaac i conviu amb la devoció a una amistat summament idealitzada que ha deixat a Uganda. A Todos nuestros nombres un troba més preguntes que respostes, estic convençuda que intencionadament, no oblidem que sovint el paper de la literatura va més enllà de la ficció, i Dinaw Mengestu, tot i que seria injust i simplista classificar-lo com un autor que escriu sobre immigració, sempre ens deixa la porta oberta a la reflexió i la crítica.
Amb una prosa elegant i un rerefons reivindicatiu, Menguestu escriu unes pàgines que parlen de la capacitat de les persones per reconstruir-se, reinventar-se i, al capdavall, sobreviure.
Amb l’Isaac al cap, he entès molt més que aquells que ho arrisquen tot a les nostres costes, també seves, no vénen aquí amb la innocència de buscar la terra de les oportunitats, vénen aquí perquè ja no tenen enlloc on retornar.
Foto: sarahemcc
*La Cirereta:
—Mi abuelo quería que estudiara medicina —continuó—.
Pero tengo mis propios planes.
—Entonces, ¿qué vas a estudiar?
—Esto es África —repuso—. Solo se puede estudiar una cosa.
Aguardó a que respondiera yo. Tras unos intensos segundos, suspiró y dijo:
—Política. Eso es lo único que tenemos aquí.
Yo no había aprendido a hablar con esa autoridad tan falsa como convincente. Cuando Isaac me preguntó qué pensaba estudiar, tuve que armarme de valor antes de contestarle.
—Literatura —respondí.
Títol: Todos nuestros nombres
Autor: Dinaw Mengestu
Editorial: Lumen
Traductor: Eduardo Iriarte
Pàgines: 304
Primera edició: febrer 2015
Preu: 19,90 €
Traducció catalana: Els nostres noms
