El dia que

El futur serà enyor

Que potser camines i parles i nedes i fins i tot de tant en tant somrius

Especial: El dia que
Arxivat a: Cambres pròpies, El dia que
Imatge il·lustrativa
Cristina Losantos
La Maribel se'm va acostar i em va dir a cau d'orella que m'havia fet molt gran i que esperava veure'm molt i molt més gran, "això voldrà dir que soc molt vella molt vella però que encara hi soc". Ella tenia números de morir-se jove –el càncer mata ni quan no l'anomenes– i jo vaig entendre a l'acte que el seu desig impossible m'acompanyaria sempre. La devia començar a enyorar allà mateix, a la festa dels vint-i-cinc anys de casats dels tiets que compartíem.

No hauria volgut saber tan aviat que el preu de viure és enyorar els que ja no. Ni hauria volgut saber mai que l'enyor pot ser tan absolut. Que potser et lleves i et dutxes i et vesteixes i surts al carrer com tothom, però no ets res més que algú que enyora. Que potser camines i parles i nedes i fins i tot de tant en tant somrius, però estàs fet d'un material estrany, perquè l'enyor ets tu.

La infantesa se'm va acabar per telèfon, quan els pares van rebre la trucada que em va partir pel mig. La Maribel no arribaria a veure'm molt i molt més gran ni arribaria a ser molt vella molt vella –ningú és moltvellmoltvell als vint-i-nou anys– i a mi em tocava seguir fent voltes a la rotllana, però a cada ronda hi hauria menys cadires i més nostàlgia. Aquell dimecres glaçat de juliol el futur em va ensenyar les banyes i vaig trobar a faltar tots els meus morts.

Eva Piquer

COMENTARIS

Enyor mentre nosaltres vivim.
MontserratEmeCe, 24/05/2018 a les 08:25
+6
-0
qui no té enyor de tantes persones que ja no hi són...
només hi són al nostre pensament..
No tornals a veure
Anònim, 24/05/2018 a les 12:11
+3
-0
Si,, no tornals a veure quan tens tantes coses que contar, tantes coses que ensenyar i tanta nostàlgia de lo viscut. Semble que no pugui ser, però ja no i són.
Una Estona més...
Imma Vila, 25/05/2018 a les 07:48
+43
-0
"Si sabés que morint, podria abraçar-te de nou, moriria avui mateix...
Si no, em quedare, encara, una estona més per Recordar-te..."
La Mare
Enyorança
Anònim, 25/05/2018 a les 09:07
+3
-1
Ens acostumem a tot, de vegades toca fer-ho abans del previst... També n'aprenem abans quan això passa.
Un plor
Anònim, 25/05/2018 a les 20:25
+20
-0
Els enyores, i cada dia més i més. Els enyores tant, que et fa mal. Els enyores i els plores i quan els comptes i veus que són tants a qui enyores caus en que t has fet vella, molt vella i ells segueixen joves, massa joves.
Tu ja no hi ets...
Imma Vila, 27/05/2018 a les 15:33
+6
-2
Hola Eva, m'agraden els teus escrits perque sempre m.arriven a l'Anima...
A tu, i a totes les persones que hem perdut essers Estimats, us dedico aquest Poema escrit des de l'Enyor...

"Tu ja no hi ets...pero la teva Força m'embolcalla dolçament...les teves Belles mans eixuguen les meves Llagrimes i endrecen els meus cabells, amb l'excusa d'acaronar-los...
Tu ja no hi ets...i tanmateix, sempre m'acompanyes..."
La Mare
Hi va marxar, i ens va deixar.
Anònim, 27/05/2018 a les 23:06
+12
-0
Què maca és la vida, quan la vius , quan la gaudeixes, quan hi pots pensar. Pensar en un futur proper ; pensar en un dia a dia, pensar en unes vacances junts. Pensar en una vellesa conjunta i en un lloc cocret. I de sobte ... , què bèstia és la vida, que t' ho esborra tot. Els somnis, els anhels,els pensaments que has anat engrandint dia a dia, fins que de sobte,..., tot s'acaba.
Els somnis, es converteixen en patiment ; els anhels, en falses esperances ; i els pensaments, els pesaments estàn en la persona a qui estimes, i que desitges que no pateixi més . No vols que marxi, però en el fons li vols el millor per a ella. Vols que no pateixi . Això és el que em va passar a mi. M'estimava a desdir a la meva dona, a la meva parella, a la mare de la nostra filla. Ara, la continuo estimant , en el record, i l' estimaré sempre.
Un petó
Un llibre.... una pel.licula
Kairos, 29/05/2018 a les 20:21
+1
-0
Recomano un llibre: UN DOL OBSERVAT, tendresa i duresa pura parlant del dol. I del mateix llibre se’n va fer una pelicula: TIERRAS DE PENUMBRA, protagonitzada pel gran Anthony Hopkins.... una maravella....
Res més....
Qui s'enrecordarà dels nostres avis, quan nosaltres ja no hi siguem ?.
Anònim, 30/05/2018 a les 12:54
+0
-0
Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.

Espriu

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural tindrà l’exposició «Plàstic» com a pal de paller de la jornada
Imatge il·lustrativa
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa més d'un centenar d'imatges del fotògraf
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí acollirà un cicle per impulsar la comarca
Imatge il·lustrativa
L'artista explora la relació entre el so i la visió al Macba
Imatge il·lustrativa
L'Antiga Fàbrica Damm acull la presentació del documental «Salvemos nuestro Mediterráneo»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo de Greenpeace ens alarma sobre l'excés de plàstic dels supermercats
Imatge il·lustrativa
Animals en perill d'extinció canten «I Dreamed a Dream» del musical «Els miserables»
Imatge il·lustrativa
Una colla de nens ens alerten que les conseqüències de com vivim avui les patiran ells demà