Bertrand Arthur William Russell va néixer a Gal·les el 18 de maig de 1872 i hi va morir el 2 de febrer del 1970. El 1950 va rebre el premi Nobel de literatura. En llegim 14 reflexions.
Foto: www.bertrandrussell.org
1. Témer l’amor és témer la vida, i els qui temen la vida ja estan mig morts.
2. La condició indispensable de la felicitat és que ens faltin algunes de les coses que desitgem.
3. Sigues sincer, fins i tot si la veritat és inconvenient, ja que encara és més inconvenient provar d’amagar-la.
4. Un símptoma que t’apropes a una crisi nerviosa és creure que el teu treball és enormement important.
5. La història del món és la suma d’allò que hauria pogut ser evitable.
6. En totes les activitats és saludable, de tant en tant, posar un signe d’interrogació sobre allò que durant molt de temps s’ha donat per segur.
7. Una generació que no suporta l’avorriment serà una generació d’escàs valor.
8. Els científics s’esforcen per fer possible el que és impossible. Els polítics, per fer impossible el que és possible.
9. El que molts volen no és el coneixement sinó la certesa.
10. Gran part de les dificultats que travessa el món es deuen al fet que els ignorants estan completament segurs i els intel·ligents plens de dubtes.
11. Ningú s’hauria de creure perfecte, ni preocupar-se gaire pel fet de no ser-ho.
12. Conquerir la por és el principi de la riquesa.
13. Una bona vida és aquella que està inspirada en l’amor i guiada pel coneixement.
14. El més difícil d’aprendre a la vida és saber quin pont has de creuar i quin has de cremar.
