No-ficció
Imatge il·lustrativa
Mala neta i mala filla, vull ser una bona mare
La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
Quan no temem el buit, els comiats, la fi de les etapes, de les feines, dels amors
El silenci
Imatge il·lustrativa
Abans, però, serà Halloween, aquesta festa tan encantadora i ja arrelada pertot
Qui sap si la tendresa
Imatge il·lustrativa
Jo era molt jove i encara no havia fet gaires preguntes incòmodes
La principal
Imatge il·lustrativa
A «Lítica», Lucia Pietrelli es pregunta en quin moment un record es converteix en un bastard
Basorèxia
Imatge il·lustrativa
En absolut a aquestes persones les hauríem de tractar amb condescendència
La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
El que disfressàvem d'amor era jugar a la xarranca
El silenci
Imatge il·lustrativa
No li interessa la moda i no suporta anar de compres ni a la perruqueria
Qui sap si la tendresa
Imatge il·lustrativa
I la veritat és que mai res de tot això no em va fer més petit ni més feble
La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
La que diu només el que vol dir, i no el que la gent té ganes que digui
Vostè és aquí
Imatge il·lustrativa
El miro amb aquesta cara de culpa que no puc canviar
Basorèxia
Imatge il·lustrativa
Perquè l’interior de les costelles és un lloc perfecte on contenir la covardia
Postals
Imatge il·lustrativa
Trauré la jaqueta negra de botons i aquell vestit on puc amagar els dits
La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
No vaig robar-te'l, aquest somriure d'ulls tendríssims i dents blanques
Reubicacions
Maria Beitia
Maria Beitia
I així reubiquem/ el cos, la veu i els mots
El silenci
Imatge il·lustrativa
Un renou eixordador que fereix tots els sentits, i no només l'oïda
Qui sap si la tendresa
Imatge il·lustrativa
Hi ha una espècie de nostàlgia en aquesta foscor, no la sé explicar gaire
Postals
Imatge il·lustrativa
Obrir el pit i que tot vagi sortint, encara que cremi
La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
És massa dur remoure les emocions tancades, ancorades, fetes pedra als músculs
Vostè és aquí
Imatge il·lustrativa
Hi ha un punt de subversió en rebre tomàquets del veí
Basorèxia
Imatge il·lustrativa
Avui tornes al teu pis buit (molt buit) i entremig ha passat un estiu sencer
La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
Agafar-te els dits glaçats només per sentir-ne el tacte i recordar-lo en la pell
Amb un sis i un quatre
Imatge il·lustrativa
Moderato cantabile
Imatge il·lustrativa
Vaig escriure al futur, he pensat, com si el futur fos una línia recta previsible
Reubicacions
Imatge il·lustrativa
De murs que cauen/ amors que muden
Qui sap si la tendresa
Imatge il·lustrativa
Des d’aleshores he desitjat trobar un Miquel Mira a tots els pobles
Moderato cantabile
Imatge il·lustrativa
No em va ser prou la carn de la carn, l'instint coix que no tenia
Basorèxia
Imatge il·lustrativa
I allà estàvem jo i els meus dotze anys amb mitja cama depilada i l’altra cama i mitja peluda
Moderato cantabile
Imatge il·lustrativa
M'estimaven, ho sabia, però no ho deien, ni jo tampoc
Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
L'endemà, amb la mar clara com mai, tota jo soc desconfiança
Pàgina 1 de 42