La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
No vaig robar-te'l, aquest somriure d'ulls tendríssims i dents blanques
Reubicacions
Maria Beitia
Maria Beitia
I així reubiquem/ el cos, la veu i els mots
El silenci
Imatge il·lustrativa
Un renou eixordador que fereix tots els sentits, i no només l'oïda
Qui sap si la tendresa
Imatge il·lustrativa
Hi ha una espècie de nostàlgia en aquesta foscor, no la sé explicar gaire
Postals
Imatge il·lustrativa
Obrir el pit i que tot vagi sortint, encara que cremi
La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
És massa dur remoure les emocions tancades, ancorades, fetes pedra als músculs
Vostè és aquí
Imatge il·lustrativa
Hi ha un punt de subversió en rebre tomàquets del veí
Basorèxia
Imatge il·lustrativa
Avui tornes al teu pis buit (molt buit) i entremig ha passat un estiu sencer
La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
Agafar-te els dits glaçats només per sentir-ne el tacte i recordar-lo en la pell
Amb un sis i un quatre
Imatge il·lustrativa
Moderato cantabile
Imatge il·lustrativa
Vaig escriure al futur, he pensat, com si el futur fos una línia recta previsible
Reubicacions
Imatge il·lustrativa
De murs que cauen/ amors que muden
Qui sap si la tendresa
Imatge il·lustrativa
Des d’aleshores he desitjat trobar un Miquel Mira a tots els pobles
Moderato cantabile
Imatge il·lustrativa
No em va ser prou la carn de la carn, l'instint coix que no tenia
Basorèxia
Imatge il·lustrativa
I allà estàvem jo i els meus dotze anys amb mitja cama depilada i l’altra cama i mitja peluda
Moderato cantabile
Imatge il·lustrativa
M'estimaven, ho sabia, però no ho deien, ni jo tampoc
Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
L'endemà, amb la mar clara com mai, tota jo soc desconfiança
Qui sap si la tendresa
Imatge il·lustrativa
Aquesta samarreta no la vull, les sabates noves em fan mal, no vull que em pentinis tu
Postals
Imatge il·lustrativa
Vaig posar-la en una torreta més grossa, no fos cas que les arrels se sentissin oprimides
Postals
Imatge il·lustrativa
La sensació diària de despertar-me i pensar què em passarà avui, a qui coneixeré
Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
Hi ha èpoques, incisos, parèntesis, en què podem parlar del dolor sense que el dolor ens mati
Qui sap si la tendresa
Imatge il·lustrativa
La seva pell feia mudança en una gran font d’aigua salada empesa per l’estrès
Mapes en blanc
Imatge il·lustrativa
Sempre havia sentit que parlaven d'uns joves, però a ell li sembla més aviat un home
La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
No pots rescatar-me avui l'alegria, però em regales un bocí de la teva
Basorèxia
Imatge il·lustrativa
Era igual, la lluna, no volia anar a la lluna de totes maneres
La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
Que no vas ser tu el primer amor, això volia dir-te
Qui sap si la tendresa
Imatge il·lustrativa
Va decidir que, a partir d’aquell moment, faria un acte d’amor i memòria permanent
La vida té vida pròpia
Imatge il·lustrativa
Et fa por caminar tota sola a través dels boscos i dormir en una casa aïllada
Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
Vet aquí una plaga de marietes, no sé si me n'he d'alegrar o què
Basorèxia
Imatge il·lustrativa
I no em conformo però visc, quin remei, trampejant, a temporades, quan la vida em tomba el pla
Pàgina 2 de 43