Ferran Palau
Tornar a començar
Jo aprendria a caminar
Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Postal d’estiu extraviada per Correus
Aquesta muntanya, que no era gran cosa però era la nostra i ens era el paradís
Reflexe
Però tot s'esborra molt de pressa, com dibuixos en un vidre
Blau
Però mai en tinc prou/ amb un de sol
Flora – Caic
Deixar que la lluna m'abraci,/ deixar que la nit se m'empassi
Cel clar
Em quedes tu
Serà un abisme
Això que em portes/ em fa sentir tan bé
Miratge
Diria que el cel semblava un altre
Univers
I volen orenetes a càmera lenta/ i qualsevol preocupació desapareix