Vicent Almela
Runa
Em mires i em dius/ que vols ser gran com jo
Ales
Com és que no podem/ jugar sempre
Final de curs
Un dia, potser,/ recordareu/ un gest, una paraula,/ d'aquella mestra
Amb cartes ja marcades
«Són les mans de la mare/ que acaronen la mirada perduda del fill»
On dorm rellogada l’esperança
A l’escola, els xiquets riuen com els altres