14 llocs desconeguts de l’Escala

Explorem la vila que aquest juliol i agost acollirà el Festival Portalblau

Les construccions humanes solen tenir, més enllà de l’aparença que ens permet d’identificar-les, una diversitat de capes i de rostres que reflecteixen la nostra complexitat. Les poblacions no en són excepció. L’Escala, situada en una de les badies més belles del món, és coneguda sobretot per Empúries i les platges i els passeigs que ressegueixen la línia de la costa des de Sant Martí d’Empúries a Montgó.

Sabem prou bé que durant les guerres púniques contra els cartaginesos els romans van començar la colonització de la Península Ibèrica desembarcant l’any 218 aC a Empúries, on grecs i ibers ja convivien. El jaciment d’Empúries, lleument aturonat, en conserva el testimoni impressionant, ben a tocar del mar. Ara bé, el nucli urbà de l’Escala, tot i que té l’origen en el que devia ser una antiga escala de navegació, es va desenvolupar sobretot a partir dels segles XVII i XVIII a l’entorn de l’Església de Sant Pere i de l’Alfolí de la Sal. I és ja al segle XX que es va anar estirant cap a la platja de Riells, on trobarem el Petit Príncep i la Guineu a la plaça de l’Univers, i la Clota, que és on començarem la nostra ruta per 14 indrets no gaire coneguts de l’Escala, la vila que aquest juliol i agost acollirà el Festival Portalblau.

1. L’Estany de Poma.

Foto: Robert Carmona

Integrat durant molt de temps enmig de les instal·lacions d’un càmping, són força les persones que han estat a l’Escala i que han passejat per Riells o la Clota i que no han visitat l’Estany de Poma, tot i les seves notables dimensions. Es tracta d’un estany natural d’aigua dolça que baixa del Montgrí i que forma part del Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines. S’hi han trobat restes arqueològiques d’origen romà del segle II aC i del segle III dC. Fa 230 metres de llargada de nord a sud i 55 metres d’amplada d’est a oest, amb una àrea total aproximada de 10.920m². El mes de setembre de l’any passat el Ple de l’Ajuntament de l’Escala va aprovar una modificació del pla d’ordenació urbana municipal per convertir l’entorn de l’Estany de Poma en un gran parc públic. Si m’ha agradat iniciar aquest recorregut per l’Escala desconeguda en un indret tan singular com ignorat en procés de recuperació, prosseguirem aquest itinerari per un altre paratge extraordinari no gaire transitat.


2. Les Planasses i el Salpatx.

Foto: Robert Carmona

Si deixem enrere el modern port de la Clota en direcció a Montgó per la riba del mar, entrarem a les Planasses i, més enllà, arribarem al Salpatx, una platja que es distingeix per un faralló en forma de tron que hi ha davant mateix. És una zona protegida i integrada a hores d’ara dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Doncs bé, si a l’Estany de Poma era un càmping la instal·lació que hi entrebancava l’accés, en el cas del magnífic paratge de les Planasses, els terrenys eren propietat de l’exèrcit, que hi tenia unes edificacions que es feien servir per fer-hi campaments. Les formacions espectaculars de les roques i les dunes i la vegetació que hi trobem, començant pels lliris de mar, el fonoll marí o les pinedes, en fan un paratge d’una bellesa insòlita per on no circulen vehicles i que convida a caminar-hi assaborint sense presses l’aire i la llum.


3. L’Illa Mateua.

Foto: Robert Carmona

Si continuem avançant en la mateixa direcció, arribarem a l’Illa Mateua, un queixal de roca recer de peixos i gavines amb un gran atractiu per als submarinistes i que, en el camí que s’enfila cap a la torre de Montgó, de vigilància dels pirates, queda enclotada al nord i sovint amagada ja no tan sols als visitants de l’Escala, sinó fins i tot als qui s’acosten, ja a l’altre costat del promontori, a la platja de Montgó, on acaben el terme de l’Escala i l’Alt Empordà. I no cal dir que Montgó prou que es mereix una excursió en caiac per sota dels espadats, entre esculls, niells i coves.


4. Vilanera.

Foto: Robert Carmona

Si, sense endinsar-nos encara pels carrers de la vila, allunyant-nos de la costa i deixant enrere la zona dels Recs, amb el mas Vicenç dels Recs (can Redinc) i el mas Calons dels Recs (can Jepot), ens traslladem a Vilanera, hi descobrirem un formidable arbre monumental, el Pi Gros envoltat d’altres més menuts que s’inclinen reverenciant-lo. I encara més enllà, a prop d’on es van trobar unes antigues restes d’un gran interès arqueològic, per la seva antiguitat, amb objectes d’origen fenici, s’enlaira imposant el Mas Vilanera, del segle XVIII, edificat amb torre de planta quadrada sobre una vil·la romana. Ben a tocar hi ha un altre mas encara més antic i algunes parets que romanen dretes d’un monestir de monges benedictines del segle XIV, Santa Maria de Vilanera. Al turó de Vilanera s’hi fan, quan és el temps, unes precioses orquídies salvatges. I cal celebrar que, amb l’impuls de l’acció reivindicativa de Salvem l’Empordà, l’Ajuntament de l’Escala hagi intervingut per evitar que Vilanera esdevingués un camp de golf, que n’hauria privatitzat l’ús, per integrar aquestes terres dins el Parc Natural del Montgrí i per fer-ne l’adquisició a fi de garantir-hi l’accés i preservar-ne un gaudi públic.


5. Masos de les Corts.

Foto: Robert Carmona

A l’altre costat del turó de Vilanera, descobrirem, i encara lluny del moviment habitual dels turistes que s’acosten a Empúries i a les platges de les Barques, del Port d’en Perris i l’Olla, un nucli on destaca, d’una banda, el Molí de l’Escala i la seva resclosa i, més enllà, les restes de l’ermita romànica de Sant Vicenç de les Corts i els sòlids masos fortificats, arrecerats rere un turó que els protegia visualment dels pirates que navegaven per aquestes costes cercant-hi objectes de valor i ostatges que poguessin segrestar per demanar-ne el rescat.


6. Santa Margarida i Santa Magdalena.

Foto: Robert Carmona

A la rotonda on la carretera que arriba de Viladamat es bifurca per anar o bé cap a Sant Martí d’Empúries o bé cap a l’Escala, observem les restes de dues esglésies que sovint els qui hi passen amb prou feines si veuen de lluny, però que tenen un enorme interès arqueològic. Es tracta de les esglésies de Santa Magdalena i de Santa Margarida. En podem intuir la importància per les dimensions que es desprenen de les estructures conservades. En el cas de Santa Margarida les excavacions permeten de formular la hipòtesi que formava part del conjunt episcopal d’Empúries, abans que fos traslladat a Castelló d’Empúries, i que al seu entorn hi havia un nucli habitat de dimensions considerables.


7. Passeig fluvial.

Foto: Robert Carmona

Si abans m’he referit al Molí de l’Escala, cal afegir-hi que el rec que hi passa desemboca precisament a la Platja del Rec, on s’inicia el camí de ronda que ressegueix la línia de platges que ens duu fins a Sant Martí d’Empúries, que antigament havia estat una illa on es va establir el primer poblament grec d’origen foceu a Empúries. Ara bé, si acompanyem el Rec del Molí abans que no arribi al mar, cal agrair que s’hagi dut a terme des de l’Ajuntament una intervenció, darrere de les instal·lacions d’una coneguda cadena alemanya de supermercats, per recuperar l’entorn del rec a fi de fer-hi un passeig fluvial on seure i caminar mentre contemplem ànecs i canyissars.


8. Cinc Claus i Santa Reparada.

Foto: Robert Carmona

Si des de Sant Martí d’Empúries deixem la línia de la costa i avancem terra endins anirem a ensopegar amb el veïnat de Cinc Claus, incloent-hi el Mas Concas, del segle XVII, vinculat a la família de la gran escriptora escalenca Caterina Albert i Paradís, que va utilitzar el pseudònim literari de Víctor Català. Doncs bé, en una esplanada envoltada de Mas Concas, Mas Piferrer i Mas Sastre s’aixeca una petita església d’una sola nau, Santa Reparada, d’origen preromànic i on les excavacions dutes a terme han permès trobar-hi restes, incloent-hi un mosaic, del segle II aC. Santa Reparada va ser adquirida per l’Ajuntament i s’hi organitzen aplecs i activitats culturals.


9. La Torre del Pedró.

Foto: Robert Carmona

Però tornem al nucli urbà l’Escala i ho fem, resseguint el perfil de la costa, pel Pedró i l’Oberta. Al capdamunt del Puig del Pedró hi ha, envoltada de cases, l’antiga Torre del Pedró, documentada des de 1543 i rehabilitada al segle XVIII. Aquesta torre, destinada a la vigilància de les incursions de pirates i enemics, es comunicava visualment amb la de Montgó i amb els masos fortificats de les Corts o Vilanera.


10. La Creu.

Foto: Robert Carmona

A l’entrada de l’Escala, on comença el carrer de Gràcia, que davalla cap al centre, la platja de les Barques i la plaça Víctor Català, trobem la platja de la Creu, poc freqüentada perquè no és de sorra. Estesa cap al nord i arrecerada sota un espadat, s’hi conserven algunes barraques de pescadors i les restes d’antigues estructures per avarar embarcacions. La transparència de l’aigua permet de distingir-hi lloses i baus que constitueixen un magnífic refugi per als peixos. Des de la Creu nedant o amb caiac tot convida a acostar-se a una de les imatges més característiques de l’Escala, l’illa del Cargol, que va inspirar Caterina Albert per escriure el seu corprenedor conte La Mare Balena.


 11. La Casa-estudi de Rafael Ramis i Can Cinto Xuà.

Foto: Robert Carmona

En aquest trajecte per l’Escala menys coneguda, he prioritzat paisatges o edificacions amb un valor històric molt notable. Ara em vull referir a dues cases particulars més humils que preserven l’esperit dels qui hi vivien. L’Escala és una vila de pintors, fotògrafs, músics, escriptors,… No gaire lluny de la Creu, a la cantonada que fan la ronda del Pedró, la pujada del Pedró i el carrer Perxel, es conserva la casa on va viure i treballar el pintor Rafael Ramis i Ballesta (1912-1990), de la qual es va fer donació a l’Ajuntament, que té cura de l’edifici, però també vetlla per la divulgació del seu notable llegat artístic. L’altre habitatge particular, també integrat ara dins del patrimoni municipal, és Can Cinto Xuà, una casa de pescadors dels segles XVIII i XIX situada al carrer de la Torre. Des del Museu de l’Anxova i la Sal hi organitzen visites guiades.


12. Cementiri Mariner.

Foto: Robert Carmona

El Festival Portalblau d’enguany, que impulsa l’Ajuntament de l’Escala amb la col·laboració de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ha incorporat enguany dins de la seva programació espais darrerament plenament recuperats per la intervenció municipal i el compromís cívic, com és el cas del Cementeri Mariner, un conjunt edificat l’any 1835 presidit per un blanc que es nodreix de la llum i amara totes les formes. Aquest recer de silenci i de pau constitueix un testimoni excepcional d’arquitectura popular mediterrània d’una bellesa essencial, d’una harmonia austera i d’una espiritualitat autèntica i profunda.


13. Clos del Pastor.

Foto: Robert Carmona

Un altre dels escenaris que el Festival Portalblau incorpora en aquesta edició de 2021 és el Clos del Pastor, situat en un lloc privilegiat, al passeig de Lluís Albert, davant del mar. Va ser una ofrena que Antònia Bartomeu i Baró va fer a Caterina Albert i Paradís, com a reconeixement d’admiració per la seva obra literària. El Clos del Pastor conté un jardí i una petita edificació coberta on el músic Lluís Albert, nebot de la gran escriptora, va obrir un Museu-Arxiu Víctor Català. Adquirit per l’Ajuntament de l’Escala, se n’ha emprès un projecte de rehabilitació, restauració i museïtzació que quedarà integrat en la ruta dedicada a la il·lustre escriptora.


14. L’Alfolí de la Sal.

Foto: Robert Carmona

I acabo el meu recorregut per catorze indrets escalencs que mereixen ser més coneguts per un dels edificis més notables, l’Alfolí de la Sal, construït a cavall dels segles XVII i XVIII com a magatzem i seu des d’on s’administrava la gestió de la sal, en aquella època monopoli reial. Recuperat per al municipi com a fruit d’una reivindicació dels veïns i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, s’hi ha realitzat una rehabilitació exemplar i des del 2017 s’ha obert al públic amb una exposició permanent sobre la història de l’Escala. S’hi duen a terme, a més, exposicions temporals i un notable ventall d’esdeveniments culturals, entre les quals l’acte inaugural de l’edició del Portalblau d’enguany.

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...