Amb animals o sense?

Una sèrie d'il·lustracions mostra com canvia la vida quan es comparteix amb gossos i gats

Arxivat a: Galeria, Passadís

“Només faig que pensar quan arribaré a casa per veure’ls”. I és que els dies, quan tens animals, donen un bon gir. Tenir la casa ordenada és complicat, sí, però les estones compartides dins i fora del niu no tenen preu. Des dels moments en què sortiu a passejar, fins a la complicitat que va creixent. Maimaijohn ho il·lustra comparant com eren els dies en què encara no tenia ni gossos ni gats, amb com són ara. 


Qui ha sigut?



 

Les rutines canvien, i sortir a passejar es converteix en un dels nostres grans moments. 



 

La cartera es buida d’una altra manera.



Casa nostra i l’ordre impossible.  




Està demostrat: qualsevol lloc pot ser un bon llit. 



Ens en dones una mica? 



La carpeta de fotografies del mòbil ja no presumeix del mateix.



Aconseguiu que els amics canviïn de parer. 



 

Les rebudes a casa són espectaculars. 



On sigui que anem, és el millor company de viatge. 

Comentaris

    Nuria Anglada Font Gener 14, 2018 9:36 am
    A descrit perfectament la vida amb mascotes a ksa, potser no està tan neta i endressada com voldriem, pero ho compenssant tots els moments de alegria i felicitat, que ells ens donen. La vida, sempre millor amb mascotes. Qui mai no n’ha tingut una, no pot opinar.
    Anònim Agost 28, 2018 7:17 pm
    Sempre t’estiman!
    Anònim Agost 28, 2018 10:28 pm
    Es imposible tenir tot impecable, però compensa la companyia i amor que et donen...són el millor amic que pot tenir un èsser humà.
    NinaT Novembre 4, 2018 6:07 pm
    Un amor incondicional, una companyia serena i alegra al mateix temps. Felicitat de veure't córrer pels camps, riure amb tu trepitjant i embogint damunt la neu l'hivern passat. De contemplar-te xipollejar al riu i rossegar qualsevol pal. Un ser-hi sempre, sempre. Sobre tot els dies núvols. Quan alguna nit, sigil-losa deixaves caure els teus vint-i-cinc quilos damunt la meva esquena. I jo, al primer intent et renyava, però t'ho permetia, sabia que eres allà per curar-me, per guarir-me. Quan em miraves al ulls i sabia que eres allà amb mi, sense dubtes, de manera planera. Sense més lligams que un amor pur, altra cop, incondicional. Segueixo buscant els teus ulls quan arribo a casa. Encara dic el teu nom quan obro la porta. Encara espero veure't aparèixer correns pel passadís. Encara miro el rellotge per les tardes alhora de les teves passejades, amb sol i pluja -encara que no t'agradava gens mullar-te i buscaves l'aixopluc de tots els balcons del carrer-. Això sí, un cop a casa aixugar-te bé amb els draps i les samarretes velles, fins que vem descubrir que t'encantava l'escalforeta del secador. Tu, tu m'has donat tot l'escalf d'aquest món. Fins fa res, fins fa dues setmanes que la malaltia et va xuclar les forces que et quedaven per aixecar el teu cos, per ser tu. Aquest hivern farà molt més fred. T'estimo petita i et trobo tan faltar.
    Anònim Novembre 4, 2018 7:57 pm
    No sé que faria sense els meus petits...farà dos anys que els tinc i han viscut la meva separació, i cada dia em donen tot el seu amor. Tinc tot el pis ple de pèls, passo aspirador.. i la veritat és que no m importa. Són tot amor i tendresa.
    Anònim Novembre 5, 2018 2:46 pm
    Fuffffff !!!! Ha,ha,ha,ha,ha!Sempre ells,Sempre amb ells??????
    Anònim Novembre 5, 2018 8:06 pm
    El millor que m.ha passat mai . ells son un mes de la familia i si no son mascotes son no m.agrada el nom es un esser viu com nosaltres???
    Sònialluna Novembre 5, 2018 10:16 pm
    Tot tan cert! Conec gent que no havia volgut mai ni gat ni gos... i ara és qui més els consenteix... Un més a casa, això és el que són.
    Mariona65 Desembre 14, 2019 12:48 am
    Nosaltres tenim 5 fills de dues potes i 2 de quatre ?

Respon a Nuria Anglada Font Cancel·la les respostes

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...