L'amor que queda

Les persones que hem estimat no ens abandonen mai, no són físicament amb nosaltres però en sentim la presència en forma de record. Això és el que il·lustra, i de manera tècnicament curiosa, la dibuixant de còmics Mathilde Domecq, nascuda a Marsella el 1982. Amb llapis, dibuixa escenes de la vida d’un home gran, que veiem collir flors, gronxar el seu net, passar estones en família, i amb tinta invisible hi afegeix la seva dona, ara absent, que l’acompanya en totes les escenes, però només és visible quan s’il·lumina el dibuix amb llum ultraviolada.

1.

Mathilde Domecq

10.

Mathilde Domecq

11.

Mathilde Domecq

12.

Mathilde Domecq

13.

Mathilde Domecq

14.

Mathilde Domecq

Galeria Il·lustració Mathilde Domecq

El part d’una persona trans

Els monstres de casa meva

Hem sobreviscut

Homes, no és qüestió d’ajudar

Parir a casa

Comentaris

Anònim maig 27, 2019 | 17:35

Quina realitat més ben plasmada! A mesura que passen els anys el vaig sentint cada vegada més incorporat en les meves coses del dia a día, en els moments importants, en trobades familiar, en moments de dificultat.... El seu amor resta dins nostre.2019

83

3

Respon
Anònim maig 27, 2019 | 23:32

És preciós

24

2

Respon
Anònim maig 28, 2019 | 00:09

La soledat es lo que mes amb preocupa del ferme grand, m’ha donat un bri de esperança pensar que no estic sola !!!!

41

4

Respon
Marissa maig 28, 2019 | 12:35

2019 desde el 2002 que ens van separar fisicament mes unida amb tu que mai fill creixes dins meu com una flor ven certes les imatges tes sentit tan et sento tan

38

4

Respon
Not alone maig 28, 2019 | 13:49

S'ha d'apendre a viure sol i per un mateix, permet la llibertat i ser tu mateix, que un dia t'enamores, be, pero res es mai per sempre.2

21

4

Respon
Anònim maig 28, 2019 | 13:53

Mare, quan miro si m'esperes a la plaça, t'imagino asseguda amb un posat tranquil. A vegades em neguiteja que puguis sentir-te sola allà on ets, potser lluny. Altres cops et voldria entre nosaltres, jugant amb els nens o ajudant-me a buscar allò que fa dies que no apareix.... jo et cerco avui dins meu i sempre et trobo. T'estimo mama! Ets una llum en el meu cor!

80

3

Respon
Anònim maig 28, 2019 | 14:19

La soletat per mi seria molt dolenta, voldria ser jo la llum blava!!!

22

0

Respon
Anònim maig 28, 2019 | 15:02

Quin article i dibuixos més macos...jo hi crec amb tot això i sé que els nostres éssers estimats ens segueixen acompanyant... Gracies

31

1

Respon
Soni maig 28, 2019 | 18:34

Gràcies per compartir.ho. M agrada pensar i sentir que és exactament així. Una abraçada gegant

21

1

Respon
Anònim maig 28, 2019 | 20:14

Si jo crec em això per a mi ell continuà amb mi,sempre al meu costat

12

0

Respon
Anònim maig 28, 2019 | 21:59

Si és així !!!

9

0

Respon
jordi juncosa maig 28, 2019 | 22:08

m'heu fet plorar. les il-lustracions,precioses.

11

0

Respon
Anònim maig 28, 2019 | 22:33

La meva estimada filla sempre és dins el meu cor.

15

1

Respon
Anònim maig 28, 2019 | 23:29

M’ha fet plorar, molt emotiu

8

1

Respon
Anònim maig 29, 2019 | 00:24

L'amor dels què ja no hi són ens acompanya sempre. Gràcies per compartir aquests dibuixos què tan bé ho expliquen. Estimem molt!

14

1

Respon
Enyorada maig 29, 2019 | 07:29

Comparteixo els mateixos sentiments, especialment el que parla de l'absència de la mare. Mama, et trobo tant a faltar!

11

0

Respon
Dibuixant i terapeuta maig 29, 2019 | 09:20

Unes imatges molt encertades, boniques i colpidores. Ho sento així mateix, els éssers estimats em donen força i m'acompanyen. Quan sigui el moment, jo també acompanyaré amb tot l'amor

12

1

Respon
Anònim maig 29, 2019 | 12:02

Sencillament preciós

9

0

Respon
Anònim maig 29, 2019 | 18:07

Què faríem sense l'art i els artistes que tenen el do de fer- nos desvertllar sentiments que dormen dins nostre?. L'art és vida i cal que tingui moltíssim a més presència en els discursos polítics, tan mancats de bellesa

11

1

Respon
Anònim maig 29, 2019 | 18:20

Precioses imatges de persones que portarem SEMPRE al cor. Encara que sigui de forma imaginària.

7

1

Respon
Anònim maig 29, 2019 | 18:29

Ets a la cambra dormint. Dormint en mi i jo desde el menjador et teu record es quelcom mes que la teva fisica. Ets la meva esperança espritual que mai m'abandona i mai m'abandonara.

8

1

Respon
Anònim maig 29, 2019 | 21:57

Es ven be com hem sento jo un buit inmens hi molta soledad. 29/5/2019

6

0

Respon
Anònim maig 30, 2019 | 08:12

Sento, veix el mateix. Ara se que et tinc, amb mi. 2019

7

0

Respon
Anònim maig 30, 2019 | 16:28

Hermosos dibujos que nos muestran claramente que siempre estan con nosotros!!! Muchas gracias Cristina!!!!

5

0

Respon
Anònim maig 31, 2019 | 12:22

La que siento al pensar que no lo volveré a ver, las ilustraciones muy emotivas, pero yo me siento sola.

4

1

Respon
Anònim maig 31, 2019 | 18:38

Hem de valorar molt les persones que estimem ara que les tenim perquè quan marxin no tornaran, no discutir per tonteries i apreciar els petits moments, ningú és perfecte ens hem d'acceptar els uns als altres, i quan arribi l'hora "que nos quiten lo bailao" ;)

7

0

Respon
Anònim maig 31, 2019 | 22:46

Fa 10 mesos que el meu pare ens va deixar, només tenia 60 anys, era una home saníssim i fort com un roure però el cancer va poder acabar amb la seva vida. El trobo a faltar i penso en ell cada dia, considero que la mort d'una persona tant estimada no es supera mai però aprendem a viure amb aquest sentiment de "buit". Des de que ell no està amb mi, he pensat que els moments "bonics" de la meva vida q encara estan x venir no seran tant "bonics" perqué ell no ho podrà viure amb mi (no m'ha pogut veure vestida de nuvia, no coneixerà als meus fills quan els tingui, no veurà que finalment acabare la carrera universitaria...) Aquestes imatges primer m'han fet plorar, al cap d'unes hores les he tornat a mirar i m'han donat consol i esperança. Gràcies i ànims a tothom

22

2

Respon

jan desembre 12, 2021 | 16:25

Moltes gràcies , jo sento el mateix per la falta de la meva mare, es molt dificil pasar aquest buit, bueno per dirte que es un buit que crec que no pasara mai, ja res sera com abans, tinc i tindre per sempre un cor trist, que dura es la vida i mes quan faltan els nostres éssers estimats,els trobo tant a faltar, a tots familia,amics i gent que coneixia de vista i ara em sap greu no haber comversat em ells, quina prova mes dura, us estimo i us trobo molt a falta..

1

Respon
jan desembre 12, 2021 | 16:29

es tot molt dur , dificil de portar, seguim endavant i ja vindra el dia que ens podrem abraçar.

1

Respon

Anònim maig 31, 2019 | 23:04

La solitud es molt fotuda a consevol edat....cuan no es volguda !!!! Sempre els portem al cor.... als que han marxat massa aviat cuant no tocava....no s'obliden mai !!!!

6

0

Respon
Anònim maig 31, 2019 | 23:18

Et segueixo notant cada dia desde aquell 27 d,abril del 2010, per mi mai has marxat, sempre dic que ets al meu cor. Així és com et sento, sempre aprop meu.

6

0

Respon
Nest maig 31, 2019 | 23:31

Molt maco aquest document. I fins i tot m'atreveixo a fer una recomanació: mireu els vells papers, mireu les velles fotos, segur que hi trobareu algun missatge que se us havia escapat.

5

1

Respon
Anònim juny 01, 2019 | 00:56

Me ha hecho llorar ojala los pudieramos ver aunque fuera un ratito o la silueta.lo que yo daria por sentirlo a mi lado te quiero.siempre en mi corazon.

3

0

Respon
Dolors Vives juny 01, 2019 | 07:44

M'he emocionat veient aquestes il.lustracions. És ben bé així. Sovint sento que actuo juntament amb ell i que està molt aprop meu.

5

0

Respon
Anònim juny 01, 2019 | 08:19

M.he sentit tan identificada...... fa 9 anys que ens van separar fisicament, però sempre estaras dins el meu cor

4

0

Respon
Anònim juny 01, 2019 | 16:42

Simplement una preciosa pero molt dura realirat. Soletat imposada per les circunstancies dificil de aceptar

5

0

Respon
Anònim juny 01, 2019 | 23:00

Continúen están vius dintre del meu cor.

3

0

Respon
Anònim juny 02, 2019 | 22:46

Los seres que amamos, aunque hayan partido antes, siempre viviran en nuestros sentimientis y recuerdo. Ello nos reconforta.

5

0

Respon
2 junio juny 02, 2019 | 23:01

Los dibujos son chulos y es como siento yo a mi marido siempre a mi lado y eso me reconforta, gracias por las imágenes

4

0

Respon
Anònim juny 03, 2019 | 07:20

Una petita merevella gràfica que evoca pensaments nous i d'altres coincidents que hem tingut. Moltes gràcies!!

2

0

Respon
josep viñas baron juny 07, 2019 | 09:16

M'he identificat molt amb el contingut de l'article.

2

0

Respon
Anónim juny 23, 2019 | 16:41

Com per art de màgia, me trobat amb aquests dibuixos tant bonics, en el moment just, q més ho necessitava !!!

3

0

Respon
Anònim juliol 05, 2019 | 06:19

10 mesos sense tú, com 10 segles , ets, has sigut i seràs l'amor de la meva vida, estic Patin tant què tot el què veig amb fa mal perquè tú no ho pots veure amb els teus ulls, voldria i desitjo que aquest dibuixos tan macus i què m'estan fen plorar siguin realitat què pots estar al meu costat a cada instant, et demano cada dia que intentis comunicar-ta amb mi, t'estimo tant Amor meu

7

0

Respon
Anònim juliol 19, 2019 | 12:13

Me han gustado mucho las ilustraciones, yo también siento cerca a mis familiares y amigos que nos dejaron.

3

0

Respon
Anònim novembre 17, 2019 | 21:43

que bonito mirándolo por segunda vez me ha consoladado él pensar que pueda estar junto a mi hace casi un mes y no tengo consuelo tiempo..... al tiempo....17-11-2019

3

0

Respon
Anònim novembre 18, 2019 | 13:08

Fa dos anys que ens va deixar i no hi ha dia que no pensi em la Mare, eras el motor de la familia, molt bona dona, bona esposa i Mare, et trobo tant a faltar, t'estimo.

6

0

Respon
Anna Pi. febrer 22, 2020 | 08:38

M'hi sento molt identificada. El temps passa però les persones estimades les portem al cor. 2020

4

0

Respon
Loles maig 21, 2020 | 10:54

Tant lluny com 6 anys sense tu... Llarcs, molt llarcs, si que tinc els fills i els nets però, voldríem gaudir-ho amb tu al costat... No hi pot haber res que ompli el teu buit... ❤️❤️❤️

4

0

Respon
Anònim maig 21, 2020 | 12:46

Mol tendre. La presència dels que hem estimats ens acompanya sempre i s'ens fan presents en les coses mes petites. Avui he sentit a la meva mare al meu costat quan he trobat la seva llibreta de receptes de cuina i fa quasi bé 35 anys que ens va deixar.

7

1

Respon
Eulàlia.B.L. maig 21, 2020 | 15:33

De vegades em sento més amb els d'allà que amb els d'aquí i m'agraden ganes d'anar amb ells, però sé que m'he d'esperar. Cent anys d'aquí són potser només com un minut d'allà.

5

0

Respon
Dolorscv maig 22, 2020 | 00:03

Com et ploro, com t’enyoro, com t’estimo. No sabia que es poden estimar els morts, jo em pensava que només els enyoraves... i ara se que segueixo estimant-te mareta i més que mai.

1

0

Respon
Anònim maig 22, 2020 | 12:33

Es ben bé així, sigui quina sigui la persona estimada q hagi marxat

1

0

Respon
Anònim maig 22, 2020 | 13:10

M'ah agradat molt , és amotiu i la manera que recorda la seva estimada fen-li recolzament en tot moment que la té en al seu pansament .

1

0

Respon
Jaume A.T. maig 22, 2020 | 15:42

Ara tot just fa 6 mesos i uns pocs dies que has marxat.... I encara ets present a casa, en els meus pensaments, en les meves frases.... Només espero que et sentis orgullós de mi una minúscula part del que jo ho estic de tu....

1

0

Respon
Paquita maig 22, 2020 | 19:35

Aquelles persones que ens han estimat i que hem estimat crec que són presents com a record i cal que formin part de l'etapa que hi eren. Hi ha un abans i un després... Al meu parer cal o caldria evitar les mitificacions, ens podrien fer mal. La meva mare no va conèixer les meves filles i em sap molt greu, sobretot per elles perquè era extraordinària. I fins aquí.

1

0

Respon
Anònim maig 22, 2020 | 19:53

Que ben expressat, fet a mida del que sento des de fa nou anys. Els moments feliços de la vida s'aigualeixen. Potser cal buscar aquesta presència amagada encara que costi

1

0

Respon
Amalia maig 23, 2020 | 02:02

Sento que sempre son amb mi. Es clar que els voldria físicament pero en els moments mes difícils els vaig sentir al meu costat.

1

0

Respon
Anònim maig 23, 2020 | 11:07

6 Años sin, ti . Los dibujos son como siento yo a mi Marido , siempre a mi lado , y eso me Consuela . ??!!

2

0

Respon
Anònim maig 23, 2020 | 16:03

Petita meva, ja han passat 9 anys... 9 anyades amb pes de llosa... 9 llargs anys de memòries que no podrem crear mai... 9 anys tan buits de records i tan plens d' absència... Gràcies per ser la nostra filla, gràcies per volatejar-nos des del silent vol de la papallona... Sempre estimada.... Mai oblidada...

1

0

Respon
Estima maig 23, 2020 | 17:47

Ens han deixat, però la seva bondat i estima es ben present. No és una recompensa, ni una forma de vida. Es l'únic sentit per viure i perviure L'ESTIMA

2

0

Respon
Hija rabiosa y deseperada maig 24, 2020 | 20:12

Mamá...no hace ni un mes...y me parece mucho mucho tiempo....ya que por culpa del maldito virus me impedian verte desde hace demasiado. NUNCA entenderé como se puede dejar morir de tristeza y añoranza a alguien sano que tan solo necesitaba desesperadamente ver a sus hijos y salir un ratito a tomar el sol. NI LO ENTIENDO NI ME CONFORTA nada cuando me dicen: ya era mayor, tenia que pasar algún dia. SI SI ya lo sé. Pero asi, ahora..sin más y xqué...?? Por protocolos superexagerados y por falta de sensibilidad?? ... No hubiera sido nada peligroso dejarte ver a los tuyos un ratito detrás de las vidrieras de la residencia y ver como te enviábamos besitos. Se trataba de un poco de humanidad. En fin mamá, lo siento mucho, no fue mi culpa. Como tú siempre decias hay q saber aceptar lo q nos depara la vida. Si es que hay cielo, tú estarás ahi y me ayudarás a superarlo, porque no se puede vivir eternamente con esta rabia. PEGATE SIEMPRE A MI, COMO ESA SOMBRA AZUL cuidándome y aconsejándome como siempre habias echo. Por siempre, tu hija mayor, enfadada

1

0

Respon
Anònim maig 25, 2020 | 04:30

Estic tranqui.la perquè sé que hi ha un àngel que vetlla per mi i per la meva filla. Perdó per no haver-te demostrat més quant t’estimava els darrers anys de la teva vida, però ara sé que sempre ets amb nosaltres i ens cuides. Gràcies, papà.

2

0

Respon
Anònim maig 27, 2020 | 15:16

Despres de 10 anys, ets tant present a la meva vida.

1

0

Respon
joan juny 28, 2021 | 07:36

es tant dificil pasar aquestas provas que ens posa la vida, trobo a faltar tant els meus éssers estimats.

1

Respon