L'amor que queda

Les persones que hem estimat no ens abandonen mai, no són físicament amb nosaltres però en sentim la presència en forma de record. Això és el que il·lustra, i de manera tècnicament curiosa, la dibuixant de còmics Mathilde Domecq, nascuda a Marsella el 1982. Amb llapis, dibuixa escenes de la vida d’un home gran, que veiem collir flors, gronxar el seu net, passar estones en família, i amb tinta invisible hi afegeix la seva dona, ara absent, que l’acompanya en totes les escenes, però només és visible quan s’il·lumina el dibuix amb llum ultraviolada.

1.

Mathilde Domecq

10.

Mathilde Domecq

11.

Mathilde Domecq

12.

Mathilde Domecq

13.

Mathilde Domecq

14.

Mathilde Domecq

Galeria Mathilde Domecq

El part d’una persona trans

Els monstres de casa meva

Hem sobreviscut

Homes, no és qüestió d’ajudar

Parir a casa

Comentaris

Anònim novembre 01, 2020 | 09:22

Que. Emotiu! Dibuixos que toquen el cor. ❤️

14

0

Respon
Anònim novembre 01, 2020 | 10:30

Sempre he cregut que les persones que ens han deixat , les que estimem i recordem, ens acompanyen sempre.

21

2

Respon
Anònim novembre 01, 2020 | 12:07

FANTASTIC

9

0

Respon
Anònim novembre 01, 2020 | 18:56

Sempre els tenin presents ,els dibuixos son fantastics

6

1

Respon
Enric Anònim novembre 01, 2020 | 20:26

Una vegada una dona vident, en va dir que tenia 20 estimats que m'acompanyen. Perquè no? Potser per això no em trobo sol.

7

0

Respon

joan octubre 04, 2021 | 11:19

Penso el mateix que tu Enric, vui creure em aixo, salutacions.

1

Respon

Anònima novembre 01, 2020 | 21:04

Sempre amb nosaltres...

4

0

Respon
Anònim novembre 01, 2020 | 22:44

És totalment cert. Des de petita m' ha cridat l' atenció una frase q encara continuo mirant i remirant al nínxol del costat del de la meva família "El temps passa, però el record queda per sempre" És veritat el record de les persones estimades ens acompanya tota la vida.

13

0

Respon
Anònim novembre 01, 2020 | 22:46

Si poguéssim abraçar als que han marxat. Que gran seria. Malgrat tot, sé que estan aquí al nostre costat.

8

0

Respon
Anònim novembre 02, 2020 | 00:03

Des de el cel ens ajuden.

3

0

Respon
Anònim novembre 02, 2020 | 02:06

Molt emotives; A punt d'emocionar-me. Gràcies.

4

0

Respon
Laura Climent novembre 02, 2020 | 11:27

...sempre estàn amb Nosaltres...els manté "vius"el nostre record... M,han agradat molt, emocionen i m'identifico! Gràcies!!!

4

0

Respon
Anònim novembre 02, 2020 | 13:21

Los seres queridos no se van nunca , mientras los llevemos en el corazón y en el pensamiento siempre estarán a nuestro lado

5

0

Respon
Sempre el record novembre 02, 2020 | 17:59

Mai mai ens oblidem

2

1

Respon
Mari Carmen novembre 02, 2020 | 22:51

Una manera preciosa de ilustrar que aunque no los tengamos, nuestros seres queridos no nos abandonan nunca Me ha encantado!!

3

0

Respon
Clara B. novembre 03, 2020 | 08:55

Moltes gràcies per aquest treball tan bonic i tan tendre. El comparteixo.

3

1

Respon
Anònim novembre 03, 2020 | 09:00

Així és.

2

0

Respon
Anònim novembre 03, 2020 | 18:14

Moltes emocions.

1

0

Respon
Maria Jose. novembre 03, 2020 | 20:51

Quant consol...!!!!

3

0

Respon
Anònim novembre 06, 2020 | 07:23

El nostre record amorós els dona nova vida. Sense espai, sense temps vivim plegats : els vius i els que no hi són ! Gràcies per compartir aquest tresor de tendresa !!!

2

0

Respon
Anònim novembre 22, 2020 | 11:40

vaig sentir un dia un mossen que en una misa va dir: si no els oblidem,sempre estaran vius!!! i aixi ho faig jo amb les persones estimades que he perdut, molt macos els dibuixos!!!!

1

0

Respon
Anònim gener 14, 2021 | 08:56

Quina cosa tant dolça !!! Emociona de debò

1

0

Respon
joan agost 05, 2021 | 09:23

sempre en el nostre cor, sempre en el record.

Respon
Alicia novembre 01, 2022 | 15:03

Tot és un misteri...que cadascú el atraparà i se'l farà seu a la seva manera....seria maravellos que així fós ...jo personalment mai amb sento Solà ??️preciosas ilustraçions molt didàcticas i properes !!!!?

1

Respon
Marta cairol novembre 01, 2022 | 15:21

Yo crec que són el meus àngels de la guarda??

1

Respon
La mare novembre 01, 2022 | 16:58

I tant que és així, sempre el tinc en el meu cor i em fa companyia. Estaran vius mentre els recordem. Els dibuixos entranyables

1

Respon
Anònima novembre 02, 2022 | 11:04

Molt bonic i cert, uns dibuixos tendres i reflexius, sempre hi són presents!

1

Respon
Francesca novembre 02, 2022 | 12:24

Uns dibuixos molt tendres i reals. La ma dels nostres estimats absebses es nota en moltes cosrs.

1

Respon
Ana Trujillo novembre 02, 2022 | 13:52

Són unes il·lustracions precioses, emotives, què conviden a la reflexió i l'esperança. La poetessa nord-americana Emily Dickinson deia: "L'esperança és alguna cosa amb ales, que roman a l'ànima, canta una melodia sense paraules i no s'acaba mai".

1

Respon
Dolors novembre 02, 2022 | 14:52

Són àngels que vetlla per nosaltres

1

Respon
Anònim novembre 02, 2022 | 19:54

Dibuixos preciosos, enhorabona!

1

Respon
Montserrat novembre 02, 2022 | 20:16

Gràcies per aquestes il·lustracions tan vives de les persones que estimem, però que ja no hi són. Els recordem perquè formen part de la nostra vida encara que la seva presència sigui absent. Fem que l'absència sigui presència.

1

Respon
M.Angela novembre 03, 2022 | 10:10

Hoooo que bonic! Tal qual aquest és l'acompanyamenent que porto.

1

Respon
Anonim novembre 04, 2022 | 09:16

Molt emotiu gràcies

1

Respon
Loles novembre 04, 2022 | 14:54

Yo tengo mis veinte muertos, familia, amigos, amores, que siempre van conmigo. No sé si me protegen, quiero creer que sí, pero sí sé que están vivos en mi recuerdo, no, en eso que tenemos dentro y que palpita. Porque los quiero ahí, vivos. Como yo hasta que me vaya. Y quiero que me esperen. Para saludarnos entrañablemente. Después de tanto o tan poco tiempo. Y que me acompañen. Maravillosos, tremendos dibujos y proyecciones. Deseo ardientemente que así sea.

1

Respon
Lluís gener 20, 2023 | 09:20

Penso que pot quedar quelcom més que el record. El consell que hauríem rebut, aquell dubte que ens inquieta, una decisió difícil de prendre... Evocar (invocar) aquell esser estimat el fa útil; de vegades tant o més que quan era viu. I el tema no va de consol. Els sentiments no son tan mortals com nosaltres. En les grans obres d'art i allò que ens podueix admirar-les, també trobem la prova d'aquesta inmortalitat.

1

Respon