L’art de posar ordre

Foto: Erik

En acabar de llegir el conte, l’Erik empunya un llapis i traça una línia, dues, cinc, alguns arbres, fins a dibuixar un detallat mapa del bosc. Agafant després un retolador, marca el camí que han de seguir Hansel i Gretel per no tornar-s’hi a perdre mai més.

L’Erik viu a Hamburg, té deu anys i està diagnosticat de Trastorn de l’Espectre de l’Autisme.

Aquest plànol imaginari del bosc de Hansel i Gretel forma part de l’exposició Jo veig el que tu no veus. Una gràfica de l’autisme, que es pot veure al CaixaForum fins al 25 de maig. Una mostra que revela l’excepcionalitat creativa de les persones amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA), i que aglutina més de 50 obres d’artistes de l’associació alemanya AKKU (Autisme, Art i cultura) i creadors del nostre país adscrits a la Federació Catalana d’Autisme i Asperger. Un conjunt d’obres esquemàtiques, repetitives, superposades i de colors arbitraris. Desarticulades de qualsevol concepte o estructura previs, en les quals el sentit de la composició i la minuciositat es relacionen amb la idea de l’ordre.

Un dels trets més habituals del trastorn, que respon a una necessitat constant de buscar referents i estabilitat externa, és la repetició i la fixació en determinats objectes o processos. Una precisió que habitualment va acompanyada d’un anhel per l’ordre.

Les representacions visuals, entre elles els mapes, ordenen i transmeten un sentit a allò que es percep. Els trets de repetició i fixació, juntament amb les dificultats d’anticipació i planificació, de les persones amb TEA fan que l’entorn físic es converteixi en quelcom immanejable, imprevisible i completament desarticulat. En general, són persones que perceben la realitat de forma més exacta a través d’imatges estàtiques. Aquesta manera de veure les coses, acompanyada d’una imaginació desbordant, esdevé en molts casos un excepcional talent artístic.

Lluny de pretendre explicar la complexitat de l’autisme, l’exposició presenta la creació artística com una eina de comunicació que permet estimular i desenvolupar les capacitats personals més enllà del llenguatge parlat o escrit.