Avis a l’Skype

Soc la Dolors Gubert i durant aquest temps de confinament he dedicat cada dia a fer un o dos dibuixos. Com a distracció, perquè m’agrada. Vaig començar a posar-los al meu estat del WhatsApp, un al matí i un altre a la nit, i veia com moltes de les meves amistats, família i coneguts ho miraven i, fins i tot, alguns ho comentaven, somreien, els esperaven. Són instants de vida enmig de la incertesa. Si fan arrencar un somriure o un ànim en aquests llargs dies tancats a casa, ja estic satisfeta.

A vosaltres també us vull arrencar un somriure o un momentet de tendresa.

1. Marina: gràcies!

2. Caminant pel pati de casa: volta cap a l’esquerra, volta cap a la dreta, en diagonal, en ziga-zaga… només em faltaria caminar fent el pi.

3. La Laia balla: de nit i s’evadeix a través del moviment de la pròpia ombra.

4. Contemplació: no hi ha paraules. Només silenci… i plors.

5. Escalfor: treure el cap per la finestra i viatjar amb els ulls tancats com des de la finestreta del cotxe a ple sol.

6. Avis a l’Skype: hem après moltes coses… Però sobretot hem après a estimar-nos a distància.

7. Sentir el silenci: nits de lluna plena en total quietud, amb algun gat que passa pel carrer mig desapercebut.

8. Moment relax: gran moment. Mitja tarda, cafè amb llet, últims rajos de sol a la cara, com acomiadant el dia.

9. Balcons: que estranys que han estat els carrers solitaris, sense la cridòria i l’alegria dels infants.

10. Un Sant Jordi confinat: roses en els balcons, passeig dins de les cases, llibres rellegits. Així també gaudim de la cultura i les roses.

11. Estels en la foscor: com una abraçada als nostres morts, un camí de llum s’obre pas cap als estels infinits.

12. Lectura assolellada: la lectura pren possessió de matins sencers al sol.

13. Les abraçades: ui, quan ens puguem abraçar… tot i que jo t’he abraçat cada nit en el silenci i la distància.

14. Somnis: somiem futurs. Somiem incerteses. Somiem esperances. Però sobretot somiem… Sempre.