Vivim estressats i hiperinformats. Dia i nit estem enganxats al mòbil, a l’ordinador o a la tauleta. Sempre tenim una notificació nova o un missatge electrònic pendent de respondre. L’il·lustrador francès Jean Jullien ha plasmat les noves manies (i malalties) del món modern en aquesta sèrie d’il·lustracions. Jullien se centra sobretot en l’addicció als dispositius electrònics i, especialment, a les xarxes socials. Tot plegat, amb una bona dosi d’ironia.

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Il·lustració: Jean Jullien

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Sofía molino dolsAnònim a desembre 10, 2015 | 18:58
    Sofía molino dolsAnònim desembre 10, 2015 | 18:58
    Es veritat, com acabarem? Muts,geparuts, si no tenim cap aparell d'aquets esdevindrem una cosa rare?Tampoc hi veig una solució,tenc una neteta que no te dos anys i agafa una juguete una fruta o un paper i s'el posa a s'orella i diu ga? Però tenim sort perque tant noltros com ses seves juguetes som més tradicionals.
  2. Icona del comentari de: Joan Flores a desembre 11, 2015 | 13:04
    Joan Flores desembre 11, 2015 | 13:04
    Als anys setanta el Dr Castillo del Pino va escriure LA INCOMUNICACION, ws va quedar curt, igual que Orwell etc.Avants al metro la gent xerrava, llegia el diari, llibres etc, ara miren el m'ovil, rellotge, tableta i cada vegada depenen més dels estris Comença ha haber uba dependencia, la gent mira varies vegades per minut aquestos estris. En deu generacions, els bebes ja ho portaran incorporat, es questió de ingenieria genètica Veurem cremar a la foguera a la gent que llegeix un llibre?
  3. Icona del comentari de: Anònim a desembre 11, 2015 | 16:39
    Anònim desembre 11, 2015 | 16:39
    Molta gent probablement estigui llegint notícies o un llibre en el seu dispositiu. No entenc per què ha de ser més "digne" fer-ho en paper real. El món avança i ens posa devant els nassos infinites possibilitats, és la nostre elecció fer-ne un bon ús i tasca de l'educació que en el futur així sigui. El que tinc clar és que no se com agrair haver nascut en aquesta època, la informació, oci y cultura que tinc a l'abast son de ciència ficció. Gràcies internet, gràcies tecnologia, gràcies, mil gràcies, això és com viure 3 o 4 vegades.
  4. Icona del comentari de: Anònim a desembre 11, 2015 | 19:15
    Anònim desembre 11, 2015 | 19:15
    Avui en dia a mercè dels avenços tecnològics tenim moltes més opcions d'entreteniment, així com més accés a cutura molt diversa, entre d'altres punts positius, això és indiscutible. El problema és que aquests aparells ofereixen multitud d'imatges, vídeos, comunicació a gran velocitat i amb molt poc esforç. Del que en deriva en deriva una dependència obsessiva fruit del sensacionalisme i virtuosisme que tenen aquests paquets d'informació. A conseqüència les generacions que pugem vivim i hem viscut absents de posar paciència a entendre, paciència a gaudir, paciència a escoltar, etc. Per sort, un percentatge baix de la societat està començant a esborrar-se el facebook, treure's l'internet del mòbil, etc., veient que arriba al final del dia i el temps s'ha consumit. Aquells qui puguin gaudir de la tecnologia per tot allò que ofereix estan en el lloc correcte en el moment correcte, però aquella població sensible a la temptació de caure en el sensacionalisme que ofereix les 24h la tecnologia és inútil, desgraciadament, i desgraciadament en som molts. Però bé, en som molts afortunadament per les indústries que se'n beneficien no? :)
  5. Icona del comentari de: Anònim a desembre 12, 2015 | 01:35
    Anònim desembre 12, 2015 | 01:35
    No fa gaire, quan pujava al bus, algú em mirava. Home o dona, tant li fa. Ara jo els observo sense que s'adonin que ho faig. No aparten la seva mirada dels mòbils. Ja érem de pocs bons dies o bones tardes, ja érem de poques converses -fora de la climatologia- ara ni això. Estem més incomunicats que mai. Per no parlar de les parelles que seuen a fer un cafè sense dirigir-se ni una paraula. I les seves mirades... al mòbil.

Respon a Joan Flores Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa