Carmen Balcells

Em llegim 14 reflexions acompanyades d'una caricatura de Matías

1. La meva raó per llegir és rotunda: llegir és poder.
 
2. Tinc més vocació de poderosa que d’agent literària.
 
3. Llegir és una orgia del cervell. Els llibres no ens fan millors ni pitjors, però sense ells no podem aprendre res. Llegir et pot canviar la vida.
 
4. No m’agrada parlar del boom llatinoamericà, és una paraula que no vol dir res. Però sí, vaig aconseguir que tots aquells autors passessin per Barcelona i s’hi quedessin, almenys una temporada. Mai més es repetirà res com allò. Passaran moltes coses en la literatura (i espero ser aquí per veure’n algunes), però com aquella generació, cap altra. Va ser el més fresc, innovador i regenerador que hem tingut.
 
5. Els premis literaris i les entitats que els convoquen no són corruptes. Els premis tenen interessos que el convocant no amaga.
 
6. Fa anys, Vargas Llosa va dir una frase fantàstica sobre l’oportunitat de publicar en una editorial comercial: “Soc responsable d’allò que escric, no de les editorials que ho imprimeixen”. El text no es contamina per un segell editorial. L’autor ha de controlar el seu text i l’agent ha de vetllar pels interessos de l’autor.
 
7. Parlar amb la premsa és un niu de conflictes. Jo no soc ningú: som una empresa de serveis i les nostres interioritats no s’han d’explicar. La meva missió és que les entrevistes les facin els escriptors. Tinc prohibit donar entrevistes i recomanar llibres, perquè recomanaria els dels meus clients.
 
8. Els escriptors han fet molt per a mi, perquè m’han donat l’oportunitat única i irrepetible d’administrar un patrimoni excepcional.
 
9. No hi ha professions masculines ni professions femenines. Aquesta és una professió precària, i com que és precària hi ha més dones que s’hi dediquen. Professionalment, no hi ha hagut ni un sol cop en què el fet de ser dona m’hagi perjudicat.
 
10. Un dia García Márquez em va preguntar per telèfon: “M’estimes, Carmen?” Li vaig dir que no li podia respondre, perquè ell era el 36,2% dels nostres ingressos.
 
11. El meu gran objectiu a la vida ha estat la independència. I l’única via cap a la independència real és la independència econòmica. No ho he amagat mai: el somni de la meva vida ha estat ser rica. Ha estat una obsessió: tenir prou diners per no haver-hi de pensar.
 
12. No sento amor maternal cap als meus autors. Amb la majoria hi tinc relacions excel·lents, els ajudo i cuido els seus interessos, la seva carrera i a vegades les seves fantasies, però sempre tenint clar que això és una feina.
 
13.
 Perdre un autor és el que més s’assembla a l’abandonament amorós, és terrible.
 
14. La sobredosi de lloances que rebo aquests dies [novembre del 2006] té un aire necrològic, terrorífic. Què diran el dia del meu enterrament? La meva mare deia: “¡Ay, de la hora de las alabanzas!”
 

Declaracions publicades originalment a: Avui (Eva Piquer, 21 de juny del 2005; Eva Piquer, 15 de novembre del 2006) i El Magazine de La Vanguardia (Xavi Ayén, 23 d’abril del 2006).

Nou comentari

Strangers in the Night
And ever since that night/ We've been together/ Lovers at first sight/ In love forever
Més entrades...